La paradoxa del telèfon mòbil

La majoria de nosaltres vivim en la paradoxa del telèfon mòbil: d’una banda, aquest dispositiu ens permet respondre els correus electrònics, les trucades i els missatges de feina en qualsevol moment del dia, però, alhora, aquesta flexibilitat de poder atendre fulltime col·legues del treball, caps o clients mentre fem la compra, quan estem amb la família o gaudint de l’oci en horaris no laborables ens obliga a estar permanentment accessibles, fet que redueix la nostra capacitat per desconnectar de la feina. És a dir, un dispositiu que, en principi, hauria de proporcionar-nos autonomia, acaba, a la pràctica, per disminuir-la.

Els països ja han començat a legislar sobre la desconnexió digital

Sens dubte, en alguns casos, són les empreses les responsables que s’esborrin les fronteres entre la vida personal i la professional dels treballadors, amb les conseqüències que això té per a la salut i productivitat. De fet, aquesta falta de respecte al dret a la desconnexió està tan estesa que a França van haver de legislar sobre aquest tema el 2017. I a Espanya, el passat desembre va entrar en vigor una Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal i garantia dels drets digitals que, entre altres qüestions de caire laboral, reconeix legalment, i per primera vegada, aquest dret a la desconnexió digital en l’àmbit de la relació laboral. No obstant això, en molts altres casos, som nosaltres mateixos els qui afavorim la hiperconnectivitat.

Volem disminuir la nostra dependència del telèfon mòbil?

Tres psicòlegs especialitzats en gestió de Recursos Humans i Comportament en les Organitzacions han dut a terme un curiós estudi sobre aquesta paradoxa que reflecteix la tensió entre el compromís professional i l’autonomia personal. Però, en lloc de centrar-se en les conseqüències de l’ús excessiu dels telèfons intel·ligents, han intentat esbrinar si els treballadors realment volem canviar els nostres hàbits addictius i disminuir la nostra dependència del mòbil.

Esta es la mejor manera de reducir la dependencia del teléfono móvil

L’estudi parteix d’un article publicat a LinkedIn

Per fer l’estudi, els investigadors van partir d’un article publicat a LinkedIn en què es descrivien els riscos de l’ús excessiu del telèfon mòbil i es desafiava els lectors a no utilitzar-lo en presència d’altres persones durant les seves interaccions socials per un període de 21 dies consecutius, que és el temps que es requereix per desenvolupar un hàbit. En poc temps, l’article va tenir més de 168. 000 visites i un miler de comentaris.

El que van fer els investigadors va ser analitzar aquests comentaris i intentar identificar els patrons de comportament relacionats amb l’ús del telèfon mòbil, les estratègies que utilitzem les persones per disminuir el temps de connexió i les motivacions que ens porten a adoptar aquestes estratègies.

Conclusions de la primera part de l’estudi

El que van descobrir és que per canviar conscientment l’hàbit de la hiperconnectivitat és fonamental que l’estratègia respongui als nostres valors i motivacions. És a dir, que ens preguntem per què no volem dedicar tant de temps de la nostra vida al mòbil.

Per exemple: si la nostra motivació és augmentar les hores de concentració a la feina, limitar el nombre d’hores sense telèfon serà una estratègia vàlida per a nosaltres. En canvi, si la nostra motivació és millorar la qualitat de les relacions socials (reals, no virtuals), ens funcionarà millor l’estratègia de desactivar les notificacions automàtiques quan estiguem socialitzant.

Conclusions de la segona part de l’estudi

Posteriorment, els investigadors van classificar les diverses estratègies que van fer servir els usuaris per reduir el temps de connexió en quatre categories, en funció de les motivacions principals que hi van identificar.

 

Un 25 % va dir tenir com a motivació millorar la seva vida professional o familiar. Aquest grup va provar les estratègies següents: no comprar-se un mòbil, desactivar les notificacions, posar el telèfon en silenci o mantenir el telèfon apartat de la vista. Aquesta última va ser la que es va mostrar més efectiva per a la majoria d’ells, ja que els va permetre prendre consciència de la seva decisió i realitzar les seves activitats amb més tranquil·litat i atenció.

 

Un 30 % va dir que tenia com a motivació poder reflexionar sobre quin paper havia d’exercir la vida digital en les seves vides. En molts d’ells aquesta motivació va sorgir per accident: quan van perdre el telèfon mòbil o es van quedar sense bateria, això va suposar un punt d’inflexió que els va fer començar a voler reflexionar-hi. Aquest grup va optar per estratègies una mica diferents: es van comprar un telèfon mòbil amb característiques bàsiques, van decidir utilitzar per a la feina exclusivament el telèfon fix i van introduir regles restrictives a col·legues de la feina i familiars: limitació horària per als missatges i trucades laborals, prohibició del mòbil a la taula a l’hora de sopar, etc. Establir regles és l’estratègia que els va proporcionar més bons resultats.

 

Un altre 25 % era conscient que les contínues trucades i notificacions que rebien quan eren amb els seus amics, familiars o companys de la feina afectaven la qualitat de les seves relacions interpersonals i els feien semblar mal educats, per la qual cosa la seva motivació va ser reduir al màxim aquest tipus de situacions. Com a estratègia, van començar a accedir als correus electrònics des del navegador web, en lloc de fer-ho des de l’aplicació del mòbil; van desactivar les notificacions i van pactar amb els seus amics penalitzacions (com pagar una ronda de begudes) si un d’ells s’enganxava al mòbil mentre estaven junts. Què els va funcionar millor? A la feina, desactivar les notificacions; amb els amics, les penalitzacions, ja que aquesta estratègia va generar emocions positives entre ells.

 

Finalment, un 20 % dels usuaris va dir que volia fer prevaler les relacions familiars i socials: els preocupava el fet que els seus hàbits amb el mòbil poguessin fer-los perdre l’afecte de les persones importants de la seva vida. Molts d’ells van esmentar que els seus fills petits els havien demanat que juguessin més amb ells i menys amb el mòbil, per exemple. Les estratègies van consistir a recordar-se sovint les prioritats en la seva vida i els riscos associats amb l’ús incontrolat del telèfon mòbil. I van compartir aquestes idees amb els seus companys de feina per buscar plegats les millors solucions. A la majoria, el que els va funcionar millor va ser el fet de prendre consciència de si mateixos: això els va permetre trobar la motivació per introduir canvis en els seus hàbits amb el telèfon mòbil. Als que tenien com a preocupació principal la família, els va ser particularment útil recordar quines eren les prioritats de la seva vida.

 

Fonts:

 

If you want to use your phone less, firts figure out why

The Autonomy Paradox: The Implications of Mobile Email Devices for Knowledge Professionals

 

Cuatre Casas.com/laboral