“A la família d’un nen que exerceix l’assetjament escolar

hi acostuma a haver algun membre sàdic o pervers i altres membres que són els submisos”

 

Assetjament escolar: estadístiques mundials i d’Espanya

Segons l’últim informe de la UNESCO Posar fi al turment: com abordar l’assetjament escolar, des del pati de l’escola fins al ciberespai, 2 de cada 10 alumnes en el món pateixen assetjament escolar (246 milions de nens i adolescents). A Espanya, segons les dades del Ministeri d’Educació, l’assetjament escolar o bullying afecta el 4 % de l’alumnat. No obstant això, aquestes estadístiques podrien estar lluny de reflectir la realitat actual, ja que molts nens que són víctimes d’aquesta violència psíquica, verbal, física o social no parlen amb ningú sobre la situació que estan patint perquè estan atemorits: “Els seus assetjadors els amenacen de prendre represàlies si expliquen a algú el que estan vivint. Les víctimes d’assetjament escolar mantenen el silenci fins i tot durant el primer temps de teràpia. Cal treballar molt amb ells la confiança i l’autoestima per aconseguir que es comencin a obrir i a verbalitzar la seva realitat”, explica Joëlle Guitart, directora del nostre centre.

 

El perfil del acosador

El perfil del maltratador en el acoso escolar

Segons l’informe de la fundació ANAR del 2015, en xifres absolutes, l’assetjament escolar s’infligeix una mica més entre homes que entre dones (53 % – 47 %). En canvi, les estadístiques canvien quan l’espai triat per assetjar és Internet: set de cada deu víctimes de cyberbullying són noies. “Habitualment, el perfil de l’assetjador, quan parlem de nois, és el d’un nen o adolescent de complexió forta que, malgrat el seu quocient intel·lectual mitjà-alt o alt-superior, té un mal rendiment escolar. Són nois agressius, conflictius, amb necessitat de barallar-se perquè a les seves famílies també hi ha algun tipus de violència o maltractament. Viuen en famílies malaltes i necessiten descarregar amb altres la perversió a la qual ells mateixos estan sotmesos. Són nens que necessiten ajuda psicològica i no en reben. A la família d’un nen que exerceix l’assetjament escolar hi acostuma a haver algun membre sàdic o pervers i altres membres que són els submisos. El nen reprodueix aquesta dinàmica a l’escola i es converteix en el maltractador d’una altra víctima”, afirma Guitart.

 

Si la víctima accedeix al que vol el maltractador, es convertirà en el seu esclau: l’assetjador cada vegada exercirà un major abús. No hi haurà límit.

 

Les estadístiques sobre el ciberassetjament o assetjament a través de les xarxes socials i del telèfon mòbil coincideixen amb el perfil de les noies assetjadores: les seves agressions acostumen a ser més de tipus psicològic. Maltracten les seves víctimes burlant-se’n, ridiculitzant-ne, sobretot, l’aspecte físic (el pes, la manera de vestir, etc.) i rebutjant-les al pati i en els treballs en grup. Com més temps suporta la víctima aquesta situació de ridiculització, més minvada queda la seva capacitat per respondre-hi. I aquí comença el seu aïllament.

 

El perfil de l’assetjat

En contra del que alguns puguin pensar, els nens que pateixen assetjament escolar solen ser nens molt sociables: no són ni tímids ni inhibits. “El que passa és que són nens nobles, generosos, confiats i sensibles. Són nens que no saben dir que no o enfrontar-se al maltractador. Si aquest els diu «tu no jugues», es quedaran arraconats. S’espanten davant de l’assetjador”, aclareix Guitart.

 

La dinàmica entre l’assetjador i la víctima

Acoso escolar o 'bullying', terpia para ayudar a las víctimas_

En general, l’assetjament escolar o bullying no es duu a terne a la classe. Els assetjadors trien llocs en els quals se senten impunes, com el lavabo, el menjador, el pati i la sortida de l’escola. Aquest últim espai és on es donen la majoria de les agressions físiques i, encara que les víctimes intenten escapolir-se del seu assetjador, aquesta actitud acostuma a incitar-ne encara més la violència; de tal manera, que fins i tot es produeixen amenaces si els pares van a recollir-los a la porta de l’escola.

 

L’assetjament és un desplaçament emocional. El maltractador no tria la seva víctima pel fet de ser en “Pere”, la “Maria” o la “Paula”, sinó per la seva necessitat d’expressar violència cap a algú que identifica com a dèbil, perquè ell és el “dèbil” a la seva família.

 

“Si la víctima accedeix al que vol el maltractador, es convertirà en el seu esclau: l’assetjador cada vegada exercirà un major abús. No hi haurà límit”, afirma Joëlle Guitart. “I si el maltractador rep un stop de l’escola (tota l’escola coneix aquests casos), llavors triarà una altra víctima, perquè l’assetjament mai no és personal”, afegeix l’especialista.

Joëlle Guitart també explica que, generalment, quan una víctima s’enfronta al maltractador, llavors aquest perd les seves “armes” i redirigeix la seva atenció cap a un altre nen. L’assetjament és un desplaçament emocional. El maltractador no tria la seva víctima pel fet de ser en “Pere”, la “Maria” o la “Paula”, sinó per la seva necessitat d’expressar violència cap a algú que identifica com a dèbil, perquè ell és el “dèbil” a la seva família.

 

Com ajudem en teràpia els nens víctimes de l’assetjament escolar

Terapia para ayudar a las víctimas del acoso escolar o ‘bullying’

Tot i que acostumen a ser molt bons alumnes, les víctimes d’assetjament escolar sovint acaben per deixar de fer els deures i negar-se a anar a l’escola. Quan arriben a teràpia, ja presenten una gran somatització: dolors abdominals i mals de cap, vòmits, al·lèrgies, pors, ansietat, crisis d’angoixa, bloquejos, atacs de pànic, bulímia, falta de gana, principi d’anorèxia… No poden, per exemple, anar al lavabo sense que els acompanyi la seva mare o quedar-se sols a casa (quan són més grans). Són nens i adolescents que han estat sotmesos a una gran agressivitat i que l’han suportat durant un llarg període de temps. És molt important, en aquest aspecte, que els pares estiguin molt atents al poc que pugui expressar el seu fill abans d’arribar a aquest punt: si un nen relata un episodi d’abús, per més que ho minimitzi en explicar-lo, per més que ho suavitzi, el seu relat ens ha de fer saltar l’alarma. Darrere del que està expressant, el més probable és que hi hagi molt més que no s’atreveix a explicar, perquè, com dèiem abans, està atemorit pel seu assetjador.

 

El primer que cal entendre és que les víctimes de l’assetjament escolar són persones a les quals han arrabassat el seu “jo”.

 

En el nostre centre, el 55 % dels pacients amb lateralitat han patit o pateixen assetjament escolar. Per aquesta raó, des de fa anys vam tractar nens i adolescents amb aquest problema. El primer que cal entendre és que les víctimes de l’assetjament escolar són persones a les quals han arrabassat el seu “jo”. Al principi, quan s’inicia l’assetjament, inconscientment els sembla impossible el que estan vivint: per això no ho veuen i fins i tot justifiquen l’assetjador (“No ho ha fet volent”). Es produeix una negació. Però després, quan van sent conscients de la situació a què es veuen sotmesos, comencen a sentir vergonya de si mateixos, se senten diferents dels altres nens i comencen a aïllar-se. El seu “jo”, llavors, es va aniquilant.

Terapia para ayudar a las víctimas del acoso escolar o bullying

A la teràpia treballem els aspectes que resultaran essencials per a la seva recuperació: la valoració, la confiança, la motivació i la integració en el grup. A través de jocs que estan dissenyats perquè puguin ser realitzats sense gaire dificultat i perquè en cap cas no se sentin reptats (és important que no perceben cap tipus d’amenaça), se’ls reforça constantment l’autoestima fent-los saber que ho han fet bé. També se’ls anima que triïn ells mateixos el joc a què jugarà tot el grup perquè l’acceptació dels altres comenci a formar part de la seva nova realitat. Una altra manera de treballar les emocions és a través del dibuix: dibuixar els permet expressar-les de manera simbòlica, la qual cosa per ella mateixa ja suposa un gran alleujament, i, posteriorment, se’ls demana que parlin sobre el que han dibuixat. Normalment, al principi, els nens acostumen ser molt parcs en els seus comentaris, però, al cap d’uns mesos, comencen a verbalitzar les seves emocions. Una dinàmica semblant és la que se segueix en els jocs de representació (tipus teatre): es treballa el que apareix en la història representada i es positiva. De la mateixa manera, el cant és un altre element molt present en la teràpia que els dóna “veu” i serveix per cohesionar el grup, per mostrar-los que és possible la companyonia i l’amistat. D’aquesta manera, i de mica en mica, els terapeutes van aconseguint que aquests nens i adolescents es vagin sentint acceptats per altres “iguals”, i això reverteix la seva experiència prèvia. “És molt freqüent que aquests pacients demanin als seus pares que volen anar a teràpia més d’una vegada a la setmana (la freqüència habitual), ja que hi troben l’espai per «existir» i per gaudir del seu dret a un entorn lliure de violència”, conclou Guitart.