Avui, 21 de setembre, se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer; una patologia que, actualment, pateixen 50 milions de persones arreu del món i que es preveu que el 2050 n’afecti 135 milions, ja que, segons l’organització Alzheimer’s Disease International (ADI), cada 3 segons, algú al món desenvolupa demència i l’Alzheimer representa el 70 % dels casos (de demència).

Al nostre país, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), hi ha 800.000 persones amb Alzheimer i cada any se’n diagnostiquen 40.000 de nous. Tanmateix, si tenim en compte que aquesta malaltia també afecta els familiars i cuidadors d’aquestes persones, la xifra d’afectats per l’Alzheimer a Espanya s’eleva a 4,5 milions, segons la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA).

Com sabem, l’Alzheimer provoca el deteriorament de la memòria, l’intel·lecte, el comportament i la capacitat per desenvolupar-se en la vida diària, de manera que és la principal causa de discapacitat i dependència entre les persones grans, tot i que la demència no constitueix una conseqüència normal de l’envelliment.

 

El lema d’enguany: «Alzheimer ConCiencia Social»

 

Avui, en el Dia Mundial de l’Alzheimer, totes les organitzacions que treballen d’una manera o una altra en aquest problema de salut pública fan una crida als governs de tot el món perquè duguin a terme plans més efectius per abordar la malaltia, i sol·liciten la implicació de tota la societat en la creació de consciència sobre l’impacte de la demència: cal dedicar més recursos a la recerca, a la informació, a reduir els estigmes, a millorar l’accés a un diagnòstic primerenc i a l’atenció de les persones afectades perquè, tot i que la demència pot començar a desenvolupar-se en el cervell fins a vint anys abans del seu inici, tot sovint el diagnòstic es realitza massa tard, fet que impedeix poder oferir una atenció més efectiva, encara que la malaltia segueixi sense tenir cura. Tal com reclama la directora executiva de l’ADI, Paola Barbarino, en absència d’un tractament per a la malaltia, a més de dedicar recursos a la recerca biomèdica, cal esmerçar recursos a la investigació de la cura de les persones que pateixen demència.

Així mateix, des de la SEN insisteixen que, com que encara no existeix cura per a aquesta malaltia, millorar els temps de diagnòstic i prendre mesures per aconseguir que la població envelleixi de manera saludable són actualment les millors mesures de les quals disposem per posar fre a l’Alzheimer. De fet, es creu que portar hàbits de vida saludables en podria reduir fins a un 40 % dels casos. La doctora Sagrario Manzano, coordinadora del Grup d’Estudi de Conducta i Demències d’aquesta organització, assenyala: «Encara que la malaltia no tingui cura, hi ha tractaments que, almenys per un temps, aconsegueixen aturar-ne o alentir-ne la progressió. Per tant, un tractament precoç permetria estabilitzar el pacient en les fases més lleus de la malaltia i retardar l’evolució uns anys, la qual cosa és fonamental per millorar la qualitat de vida dels pacients».