Ballar és una manifestació (i una habilitat, tant si se’ns dóna bé com malament) exclusiva de l’ésser humà. Des de nens expressem el ritme de manera natural en cantar, en moure’ns i en ballar. No obstant això, fins i tot els passos més senzills d’un ball requereixen una intricada coordinació mental. En les últimes dècades, i gràcies a l’avenç en les tècniques de neuroimatge, la neurociència ha dut a terme nombroses recerques sobre què li passa al nostre cervell quan ballem i les conclusions són molt més sorprenents del que, a priori, es podria esperar. Vegem per què ballar té múltiples beneficis per al cervell, segons la neurociència, però abans avancem tres apunts per començar a motivar-nos:

 

  1. Ballar ―igual que les activitats cognitives estimulants com jugar a jocs de taula, llegir i escriure, i menjar de manera saludable i fer exercici― contribueix a prevenir el deteriorament cerebral, segons l’Escola Albert Einstein de Medicina de Nova York (entre moltes altres institucions).
  2. Tant se val si es balla salsa, mambo, claqué, dansa moderna o tango per beneficiar-se del que ens reporta el ball; encara que, com veurem, hi ha algunes diferències que cal tenir en compte.
  3. Els beneficis del ball es perceben en el cervell de seguida, fins i tot els més profunds.

 

Beneficis generals de ballar

Bailar tiene múltilpes beneficios para el cerebro, según la neurociencia

Des del punt de vista neurològic, ballar implica percepció auditiva i visual, equilibri, coordinació motriu i memòria. Necessitem recordar seqüències de moviments, coordinar aquests moviments en uns temps que ens marca el ritme de la música i executar-los en un espai. Si ballem amb una altra persona o en grup, s’hi sumarà la comunicació i l’empatia amb els altres. Doncs bé, ballar estimula àrees com l’hipocamp: una àrea associada a la memòria, la capacitat espacial, la coordinació del cos i les emocions. A més, en ballar, els diferents sistemes cerebrals aprenen a interactuar junts, a ser eficients conjuntament; especialment el sistema nerviós, que és l’encarregat, entre altres coses, de crear els processos necessaris per produir moviment.

«Encara queda molt per seguir estudiant, les recerques que s’han fet al respecte han determinat que la dansa, des del punt de vista neurològic, és un procés complex en el qual s’activen circuits neuronals motors i sensorials, alhora que la música estimula els centres de recompensa del cervell», explica el Dr. Pablo Irimia, vocal de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). «A més, s’ha determinat que mentre unes àrees del cervell s’encarreguen de l’orientació corporal i ens permeten moure’ns en l’espai en la direcció adequada, hi ha altres que fan que puguem sincronitzar els nostres moviments amb la música». En aquest sentit, diferents tècniques de neuroimatge han identificat diverses regions del cervell implicades en aquest procés: en el lòbul frontal es produeix la planificació del moviment; l’escorça premotora i l’àrea motora suplementària s’encarreguen de la nostra posició espacial i de permetre’ns recordar accions anteriors; l’escorça motora primària envia instruccions als músculs; mentre que el cerebel i els ganglis basals ens mantenen en equilibri i permeten la sincronització del moviment.

A més:

  • Ballar ajuda a desenvolupar la capacitat de concentració i atenció (per la qual cosa és molt recomanable tant per als adults com per als nens).
  • Quan ballem, produïm neurotransmissors que estan relacionats amb l’afecte, com endorfines i dopamina. I també produïm oxitocina: una hormona que, entre les moltes funcions que té, afavoreix l’empatia i incrementa la confiança entre les persones.
  • Ballar és un excel·lent exercici aeròbic: augmenta l’oxigenació del cervell i enforteix el nostre sistema cardiovascular.
  • Ajuda el nostre cervell a formar noves connexions neuronals.
  • És molt útil per aprendre a planificar i dur a terme diferents tasques alhora (multitasking)..

 

Ballar prevé el deteriorament del cervell i altres malalties

Bailar tiene múltilpes beneficios para el cerebro

El ball estimula l’activitat prefrontal i temporal, a més de la memòria i l’atenció. Els estudis actuals indiquen que aquests beneficis disminueixen el risc de patir demència. Així mateix, la fisiòloga Patricia McKinley de la Universitat McGill de Mont-real, afirma que el tango (pel fet d’incloure passos que també són exercicis de rehabilitació motriu) millora l’estat cognitiu i el sentit de l’equilibri en pacients amb Parkinson.

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’exercici físic que es fa en ballar contribueix a reduir el risc de desenvolupar malalties com hipertensió, diabetis, depressió i obesitat, i ajuda a reduir l’estrès. Per tant, el ball podria disminuir també el risc de malalties neurològiques com l’ictus i reduir el risc de caigudes en la gent gran.

Un altre estudi recent dut a terme a la Universitat Estatal de Colorado indica que ballar augmenta la densitat de la substància blanca del cervell, la part del sistema nerviós central que coordina la comunicació entre les diferents parts del cervell. La degeneració d’aquesta substància és una de les causes del declivi cognitiu, ja que en depèn la velocitat a la qual el nostre cervell transmet i processa dades (senyals elèctrics dels nervis). La investigació, duta a terme en persones més grans de 70 anys, conclou que les que ja feien exercici prèviament mostraven una menor disminució de la substància blanca i que les que van començar a ballar van presentar una major densitat d’aquesta substància al cap de sis mesos.

Ens sembla important afegir que en un estudi previ fet per la mateixa investigadora que ha liderat el que hem esmentat anteriorment (Agnieszka Burzynska, professora de neurociència) es va constatar una relació entre la integritat estructural de la matèria blanca no només amb l’exercici, sinó també amb el sedentarisme: estar massa hores assegut té efectes nocius en el cervell, encara que practiquem exercici mitja hora al dia.

 

Els beneficis afegits de ballar en grup

Bailar tiene múltilpes beneficios para el cerebro, según la neurociencia

Quan ballem en grup, el ball ens ajuda a connectar emocionalment amb els altres, i això ens permet establir llaços de cohesió social. En conseqüència, quan diverses persones ballen juntes, s’aconsegueix que el grup s’unifiqui.

 

Beneficis de ballar ritmes de cultures diverses en els primers mesos de vida

Si durant el primer any de vida estem en contacte amb ritmes de cultures diverses, tindrem més facilitat per al ball en etapes posteriors. En canvi, si només sentim ritmes de la nostra pròpia cultura, el més probable és que només siguem sensibles a ells durant la primera infància (una cosa similar al que passa respecte al llenguatge).

En el nostre centre, treballem el ritme i el moviment amb els pacients com a part del seu tractament de lateralitat i/o psicomotricitat. Si ens voleu fer una consulta sobre aquest tema, us podeu posar en contacte amb nosaltres.

 

Altres fonts:

https://elpais.com/elpais/2015/08/31/ciencia/1441020979_017115.html?rel=mas
Cerebro y baile
http://www.bbc.com/mundo/noticias-39456242
http://www.heraldo.es/noticias/suplementos/tercer-milenio/investigacion/2016/07/07/nada-baila-escribe-mano-cerebro-agradecera-949771-2121029.html