Fa uns meses vam publicar un article (Assetjament escolar o bullying: teràpia per ajudar les víctimes) sobre l’assetjament escolar en què s’explica el perfil d’un assetjador, el d’una víctima, la dinàmica que s’estableix entre ells i com és la teràpia que realitzem en el nostre centre per ajudar les víctimes d’aquest tipus d’assetjament. En aquest article vam abordar l’assetjament escolar tradicional, el que es dóna a les escoles i els carrers; però, molts assetjadors opten per exercir la violència a través de les noves tecnologies, i altres amplien l’assetjament a través d’aquestes mitjançant el que s’anomena ciberassetjament o ciberbullying: un tipus d’assetjament que està augmentant al nostre país i que presenta algunes particularitats respecte a l’assetjament escolar tradicional. Avui volem tractar aquest tema i, sobretot, oferir alguns recursos d’ajuda que proporcionen associacions especialitzades.

 

 

Dades i xifres sobre el ciberassetjament

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Espanya és un dels països on més es practica el ciberassetjament. La Fundació ANAR i la Fundació Mutua Madrileña van publicar fa poc un informe que ofereix aquestes dades: un de cada quatre casos d’assetjament escolar és ciberassetjament (aquesta proporció augmenta amb l’edat: a partir dels 13 anys és un de cada tres casos), les noies pateixen molt més aquest tipus d’abús que els nois (70-30 %), l’edat mitjana a la qual acostuma a començar a practicar-se és als 13 anys, la plataforma més utilitzada pels assetjadors és WhatsApp (81 %), l’assetjament a través de les xarxes socials el pateix una tercera part de la casuística (36 %), l’assetjament és diari per a un 71,8 % de les víctimes i sol perllongar-se en el temps (un 38 % fa més d’un any que el pateix i un 40 % entre un mes i un any), la majoria de les víctimes són de nacionalitat espanyola i pertanyen a famílies convencionals i sense problemes econòmics (en el 86 % dels casos); els assetjadors acostumen a estudiar a la mateixa escola que les seves víctimes, actuen en grup i, normalment, són del seu mateix sexe, i un 30,6 % del ciberassetjament va unit a agressions físiques.

A aquestes dades cal sumar-hi el fet que la majoria de les víctimes no demana ajuda a un adult fins que ha passat tot un any escolar (habitualment, als pares) i tot i que el 75 % dels professors que són informats d’un cas de ciberassetjament pren alguna mesura, les víctimes i les seves famílies consideren que aquestes són insuficients (en un 59 % dels casos).

Criden l’atenció dues dades més proporcionades per la Fundació Save the Children com a resultat d’una enquesta feta a més de 21.000 nens espanyols: la meitat d’ells van reconèixer haver realitzat ciberassetjament en alguna ocasió i molts d’ells van dir que no sabien per què ho havien fet.

Ciberacoso o ciberbullying escolar: cifras y recursos de ayuda

Característiques pròpies del ciberassetjament

Tal com s’explica en un informe de l’Institut de la Joventut d’Espanya (Injuve), el ciberassetjament escolar comparteix les mateixes característiques que l’assetjament escolar tradicional, si bé presenta una sèrie de característiques pròpies que el distingeixen d’aquell:

  • Els assetjadors utilitzen les noves tecnologies per intimidar, humiliar, amenaçar i fustigar les seves víctimes: xarxes socials, fòrums, correus electrònics, xats, SMS, blogs, etc.
  • Els assetjadors causen un altre tipus de danys a les seves víctimes, com la vulneració i atac a la seva privadesa, mitjançant la difusió de fotos i/o vídeos compromesos sense tenir-ne el consentiment.
  • El nombre d’espectadors o testimonis d’aquest tipus d’assetjament és molt més gran que en l’assetjament escolar tradicional a causa de la capacitat viral de les noves tecnologies.
  • La informació que els agressors pugen a Internet es queda a la xarxa, la qual cosa incrementa exponencialment la possibilitat que, posteriorment, altres nois s’uneixin a l’assetjament.
  • Aquest assetjament es pot realitzar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, de manera que no només es produeix en l’entorn escolar, sinó que continua després: no s’atura i persegueix el menor fins a casa i fins i tot a l’hora de dormir, la qual cosa agreuja el dany psicològic en el menor d’edat víctima.
  • Tant l’assetjament com el ciberassetjament escolar constitueixen una vulneració dels drets fonamentals dels menors d’edat que el pateixen i els provoca unes seqüeles psicològiques que tot sovint s’estenen també als seus familiars.

Les formes de ciberassetjament escolar són moltes i molt variades, encara que totes pretenen perjudicar la reputació de la víctima i causar-li un dany emocional: agressions físiques que els agressors pengen a Internet i que es difonen ràpidament per la xarxa; la creació de perfils falsos que suplanten la identitat de l’assetjat per enviar missatges compromesos o delictius; enviament reiterat de correus electrònics ofensius o extorsionadors, publicació d’informació falsa sobre la víctima, etc.

 

Sexting, una altra forma de ciberassetjament

 

 

El diari El País va publicar fa tres mesos un article en el qual s’afirma que la pràctica del sexting (compartir electrònicament material sexual explícit) s’ha incrementat exponencialment entre els adolescents en els últims anys, i que cada vegada es practica a edats més primerenques: un de cada set joves envia missatges eròtics o pornogràfics, un de cada quatre els rep i entre ells cada vegada hi ha més preadolescents. El sexting és una altra forma que utilitzen els ciberassetjadors per fer mal a les seves víctimes: comparteixen fotos o vídeos fets en la intimitat sense el seu consentiment.

 

Recursos d’ajuda

No cal enumerar les conseqüències que qualsevol d’aquestes pràctiques té per a un adolescent que les pateix: por, vergonya, inseguretat, ansietat, impotència, angoixa, aïllament, estrès, sentiment de culpabilitat, depressió, soledat, pèrdua de l’autoestima, tristesa i, en alguns casos, el suïcidi. Hem fet una relació d’algunes associacions i entitats que ofereixen a les seves pàgines web recursos d’ajuda i material pedagògic i informatiu per a les escoles, pares i víctimes del ciberassetjament:

 

Pantalles amigues

La seva missió és la promoció de l’ús segur i saludable de les noves tecnologies i el foment d’una ciutadania digital responsable en la infància i adolescència. A la seva pàgina web trobareu una gran quantitat de recursos i material didàctic, així com enllaços a webs específiques molt útils i al seu canal de YouTube. Aquí en teniu alguns:

http://seguridad-redes-sociales.blogspot.com/

http://www.prevencionciberbullying.com/

http://www.pantallasamigas.net/ayuda-para-madres-y-padres.shtm

http://www.pantallasamigas.net/apoyo-a-centros-escolares.shtm

http://www.sexting.es/

http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/internet-grooming-net.shtm

Fundació ANAR

Injuve

Save The Children

Institut Nacional de Ciberseguretat d’Espanya

Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (Guia per a pares i professors).

Agència Espanyola de Protecció de dades (Sigues legal a Internet: guia per a joves).

Generalitat de Catalunya

Fonts:

Aspectes jurídics de l’assetjament i ciberassetjament escolar

https://www.elespanol.com/sociedad/20160920/156984478_0.htmlhttps://gaptain.com/blog/bullying-ciberbullying-acoso-espana/

http://www.elmundo.es/promociones/native/2017/11/07/

https://gaptain.com/blog/bullying-ciberbullying-acoso-espana/