Totes les persones amb problemes de lateralitat tenen un problema de tensió neuromuscular. Tal com dèiem a l’article anterior, podem categoritzar els nens i adolescents amb trastorn de lateralitat (i els adults no tractats) en dues tipologies: els hipotònics i els hipertònics. Avui dediquem aquest espai als segons (podeu llegir l’article sobre la hipotonia a El teu fill es distreu sovint i és lent i barroer? Pot ser hipotònic).

 

Com reconèixer la hipertonia

Les persones amb hipertonia, a diferència de les hipotòniques, són extremadament àgils i ràpides, ho pesquen tot de seguida i ho volen fer tot alhora.  Són inquietes, sempre estan com agitades, els costa ser constants i concentrar-se. De fet, per exemple, llegeixen tan ràpid que, de vegades, es mengen lletres o síl·labes, se salten una línia o comencen a llegir una paraula i se n’inventen una part, motiu pel qual se’ls acostuma a diagnosticar, erròniament, dislèxia perceptiva o auditiva quan el seu problema no hi està relacionat de cap manera. Aquests nens i adolescents amb trastorn de lateralitat saben llegir, però no tenen ben adquirida la mecànica lectora. En no tenir fluïdesa, quan llegeixen, es veuen obligats a rellegir els paràgrafs per poder entendre de què tracta el text. De la mateixa manera, quan es presenten a un control o examen, moltes vegades no els dóna temps d’acabar-lo, interpreten malament els enunciats o es bloquegen (per la precipitació amb què afronten la situació). I això els passa fins i tot en assignatures com la de matemàtiques: no pel contingut de la matèria en si mateix, sinó per la dificultat en la mecànica lectora.

 

La hipertonia com a símptoma de lateralitat creuada

És important recalcar que parlem de persones amb una capacitat intel·lectual normal o superior a la normal que, però, veuen minvades les seves possibilitats perquè no tenen ben establerta la seva lateralitat; és a dir, tenen una lateralitat creuada o heterogènia. Quan la lateralitat no s’ha establert de manera homogènia, els impulsos nerviosos no arriben de forma òptima a un o diversos dels lòbuls cerebrals, de manera que en queden compromeses les funcions relacionades amb les àrees afectades: si és l’àrea de Broca, serà el llenguatge; si és el lòbul frontal, seran les funcions motores; si és l’occipital, afectarà la capacitat de raonament i la part mecànica de les matemàtiques (aprendre a restar, multiplicar, dividir i a realitzar altres operacions de càlcul); si és el temporal, serà la memòria, etc. La directora del nostre centre, Joëlle Guitart, acostuma a fer el símil següent per explicar-ho: és com si un bon cotxe baixa per un carrer en què hi ha una gran densitat de trànsit. El seu potencial es veurà afectat per l’embús. En aquest cas es tracta d’un embús neurofisiològic.

Els lòbuls afectats i el grau d’afectació dependran en cada cas de com s’hagi establert la lateralitat creuada en la persona i del grau del trastorn. Per aquest motiu és tan important fer un test de lateralitat complet que inclogui la lateralització de la mà, l’ull, la cama estàtica, la cama dinàmica, la motricitat facial, les cervicals i l’oïda: només així podrem fer un diagnòstic complet que permeti, més endavant, dur a terme una teràpia personalitzada. Recordem una vegada més que el trastorn de lateralitat té cura i que, un cop curat, no hi ha regressions posteriors.

Si ens vols fer cap consulta sobre aquest tema, et pots posar en contacte amb el nostre centre.