Amb certa freqüència (la suficient per ser alarmant) acudeixen al nostre centre pacients que porten un informe de QI d’entre 60 i 70; és a dir, que han estat diagnosticats de deficiència mental quan, en realitat, i tal com constatem nosaltres posteriorment, no la presenten. Avui volem cridar l’atenció sobre aquest fet i tranquil·litzar els pares de nens amb trastorn de lateralitat que puguin estar preocupats i angoixats per un diagnòstic d’aquestes característiques.

 

Els test de QI en nens amb trastorn de lateralitat

Quan els nens o adolescents amb trastorn de lateralitat fan un test de QI o intel·ligència, solen obtenir un resultat bastant inferior al del seu potencial intel·lectual. Això es deu a diverses causes: el mateix trastorn de lateralitat, el seu retard psicomotor i del llenguatge, i el bloqueig, que és una característica comuna a tots ells.

La majoria d’aquests pacients ja ha fet altres teràpies abans d’acudir al nostre centre, teràpies que han fracassat o que han donat pocs resultats: neurofeedback, treball amb logopeda, teràpia psicomotriu, psicoteràpia, tractament per a la dislèxia, tractament d’optometria (per tractar la lateralitat de l’ull), mètode Tomatis (per tractar la lateralitat de l’oïda), etc. No obstant això, mai se’ls ha fet un test de lateralitat complet (braços i mà/ull, cama estàtica/cama dinàmica, oïda/motricitat facial i cervicals) i, per tant, mai han rebut un tractament adequat per curar la seva lateralitat creuada; curació amb la qual els influxos nerviosos arriben adequadament al cervell i això permet que la persona disposi del 100 % de les seves capacitats cognitives.

 

Conseqüències

El diagnòstic erroni de QI converteix aquests nens en «nens etiquetats», i això els provoca un gran patiment innecessari. L’error els marca per tota la vida i en els diferents àmbits possibles: el personal, l’escolar (posteriorment, el laboral), el social i el familiar. I, òbviament, els pares també queden profundament afectats després de rebre un diagnòstic en el qual s’assegura que el seu fill té deficiència mental. En la majoria d’aquests casos es produeix un canvi d’escola: normalment, a una escola de nivell pedagògic inferior i, de vegades, a una escola d’ensenyament especial en què estan amb nens amb patologies i en un ambient que, en lloc d’ajudar-los, els perjudica, ja que els fa perdre habilitats.

 

Canvis en els resultats del test de QI una vegada iniciat el tractament de lateralitat

Com és natural, quan aquests pares arriben a la consulta per primera vegada estan desesperats i cremats. No han vist evolució amb les teràpies anteriors i pensen que el problema del seu fill no té solució. De vegades, a la primera visita, ens demanen que li fem al nen un nou test d’intel·ligència. Cal explicar que abans d’iniciar el tractament de lateralitat no té cap sentit fer un nou test de QI, ja que el resultat no serà vàlid: serà inferior al del potencial del nen. En general, fem aquesta prova després del segon test de control del tractament de lateralitat, encara que això depèn de l’evolució de cada nen (pot ser entre el cinquè mes i els 15 mesos). En tots els casos, els resultats mostren un increment de QI respecte a l’informe previ, amb valors que se situen dins de la normalitat (de vegades el resultat és «normal-baix», però normal).

 

En conclusió, els professionals que realitzen els tests de QI a les escoles o en centres privats haurien de prendre en consideració que el trastorn de lateralitat pot alterar significativament els resultats d’aquesta prova. Aquests tests no haurien d’estar automatitzats: cal tenir present el factor humà, ser conscient que aquests nens es bloquegen amb molta facilitat, per la qual cosa se’ls ha de procurar un temps d’adaptació, així com l’ambient i la motivació necessaris perquè puguin donar el millor de si mateixos. Tot i així, cal tenir present que fins que no es posin en tractament, la lateralitat creuada impedirà que els resultats reflecteixin el seu veritable quocient intel·lectual.

Per a qualsevol consulta, podeu posar-vos en contacte amb el nostre centre.