Després de les vacances d’estiu, els nens tornen a l’escola i han de deixar enrere un període prolongat de temps en el qual han pogut passar temps amb els seus pares o familiars propers i fer coses divertides. Reiniciar l’activitat escolar significa, en major o menor mesura, separar-se dels pares, estar menys temps a casa, tornar a la rutina i començar, de nou, múltiples activitats extraescolars. Tot això suposa un canvi brusc per als nens, de manera que és important que tant els pares com els mestres en siguin conscients i els facilitin un període d’adaptació que els permeti viure aquest canvi gradualment i de la millor manera possible.

 

Com facilitar la transició de les vacances a la tornada a l’escola

Des de l’escola cal potenciar la idea de continuïtat i d’un «tot». Es pot evitar la dissociació explicant, per exemple, les diferents èpoques de l’any i la part positiva de cadascuna d’elles (escola-vacances) duent a terme activitats divertides, incentivant el treball en grup i la socialització entre els nens.

 

Una altra manera de facilitar-ne l’adaptació podria ser incorporar les vacances als primers dies de classe; és a dir, parlar-ne fent que els infants expliquin les seves experiències i que les comparteixin amb els seus companys.

 

Cómo facilitar la transición de las vacaciones a la vuelta al cole

Els pares també han d’estar-hi atents i col·laborar en aquest procés d’adaptació. És important que s’interessin, li facin preguntes, sobre el que el seu fill fa a l’escola, i que el motivin i que valorin positivament el que els vagi explicant. De la mateixa manera, també seria beneficiós que dies abans de la tornada a l’escola, parlessin sobre el tema: si estan il·lusionats, si tenen ganes de veure els seus amics/companys, com s’imaginen la tornada a l’escola, els professors, etc. En altres paraules, promoure que l’infant s’expressi, crear aquell espai de comunicació per indagar si tot va bé o hi ha alguna cosa que denota que viu la situació com un fet amenaçador.

 

«Cal estar atent als símptomes del nen: si plora, està excessivament nerviós, mostra algun tipus de dependència insegura, etc. Aquests casos ja serien específics i es tractarien d’una manera concreta i individualitzada. La tornada a l’escola no deixa de ser un dol, ja que es produeixen petites pèrdues. Un dol té les seves etapes i cal ser-ne conscient. Aquestes etapes formen part d’un procés natural i adaptatiu, de manera que s’han de passar i no negar-les. Hi pot haver moments en què el nen estigui enfadat o no vulgui anar a l’escola quan es llevi. Se l’ha d’acompanyar en aquest dol i parlar-hi, preguntar-li què el preocupa i negociar solucions. Per exemple, si la preocupació del nen és que quan va a l’escola ja no pot veure el pare perquè els seus horaris no són compatibles i no coincideixen a la tarda a casa, es pot negociar fer alguna cosa junts que li agradi el cap de setmana o que li digui bona nit quan arribi», explica Joëlle Guitart, directora del nostre centre.

 

Si aquest procés de dol s’allarga en el temps i el nen té un comportament negatiu cap a l’escola, s’ha d’explorar què l’amoïna i, com hem esmentat abans, treballar-ho de manera individualitzada.

Cómo facilitar la transición de las vacaciones a la vuelta al cole

També és convenient que l’augment del nivell de les matèries d’estudi es faci de mica en mica: començar fent exercicis divertits, que els agradin, com escriure sobre les vacances, i anar augmentant-ne el nivell a poc a poc. Una altra manera de facilitar la transició de les vacances a la tornada a l’escola és fer un repàs del que es va aprendre al curs anterior. En tot cas, els deures i les exigències han de ser menors a l’inici i anar augmentant a mesura que passa el temps i el nen hi està més adaptat.

 

Tinguem en compte que parlem d’un procés de canvi. Els canvis comporten inseguretats i pors, tot i que la situació cap a la qual ens dirigim no sigui negativa. En el cas de l’escola després de les vacances, el nen surt de la seva zona de confort, que és l’ambient familiar, per anar a l’escola, amb un professor nou, potser companys nous, etc. S’han explorar les pors del nen i parlar-ne amb ell, donar importància a les seves preocupacions i posar paraules als seus sentiments i pensaments.

 

En resum, l’adaptació s’ha de fer de manera gradual, treballant pares i escola en la mateixa direcció i col·laborant tots plegats en aquesta integració de les dues etapes (vacances-escola). Així mateix, cal ser conscient que es tracta d’un petit procés de dol, per la qual cosa cal estar atent al que el nen expressi. Un cop identificades les preocupacions del nen, és important entendre-les, validar-les i buscar-hi alguna solució conjuntament.

 

Si ens voleu fer alguna consulta, us podeu posar en contacte amb el centre.