Harvard Business Review ha publicat els resultats del més gran estudi fet mai sobre el perfeccionisme i l’eficàcia dels empleats a la feina; una extensa recerca que inclou una metaanàlisi de 95 estudis sobre el tema duts a terme en les últimes quatre dècades (la mostra inclou 25.000 persones en edat de treballar). Fem un resum de les dades més interessants, i avancem que la mateixa investigació reconeix que la psicologia del perfeccionisme és força complexa.

 

El perfeccionisme: una feblesa o una fortalesa?

En les entrevistes de feina, els responsables dels departaments de Recursos Humans acostumen a preguntar als candidats quina creuen que és la seva major feblesa. Moltes persones hi contesten: «El meu perfeccionisme», amb el benentès que aquesta característica de la seva personalitat no és una fortalesa. I no van tan errats.

Tot i que és cert que els perfeccionistes malden per aconseguir que la seva feina sigui impecable i presenten nivells de motivació i de consciència més alts que els que no ho són, també és una realitat que acostumen a establir estàndards inflexibles i excessivament alts, i que tenen una mentalitat del «tot o res» a l’hora d’exercir les seves funcions; és a dir, consideren que la seva feina és perfecta o que és un fracàs total (no hi ha mitges tintes). A més, la seva autoestima depèn del seu acompliment perfecte i tenen nivells més alts d’estrès, esgotament i ansietat.

L’estudi afirma que el perfeccionisme només prediu de manera significativa i consistent tres possibles beneficis en el lloc de treball: aquestes persones treballen més hores, participen més en els projectes i, com hem dit, estan més motivades. No obstant això, els resultats també indiquen que el perfeccionisme està estretament relacionat, i de manera sistemàtica, amb nombrosos resultats perjudicials: nivells alts d’esgotament, addicció al treball, depressió, estrès i ansietat.

 

Dos tipus de perfeccionisme

L’anàlisi de metadades ha portat els investigadors a distingir entre dos tipus de perfeccionisme:

1) El perfeccionisme que cerca l’excel·lència: implica tendències d’estàndards excessivament alts. Aquestes persones avaluen estrictament tant la seva feina com la dels altres.

2) El perfeccionisme per evitar errors: implica una preocupació obsessiva per no assolir els estàndards d’alt rendiment i la persona creu que perdrà el respecte dels altres si no aconsegueix la perfecció.

Segons els autors del treball, el perfeccionisme a la recerca d’excel·lència té efectes més beneficiosos que no pas el perfeccionisme per evitar errors. No obstant això, els resultats no mostren una relació entre perfeccionisme i rendiment a la feina, i els experts no han pogut identificar l’absència d’aquesta relació (recordem que és una recerca científica i que els resultats han de ser objectius i concloents): potser les persones perfeccionistes descuiden altres tasques i projectes perquè passen massa temps centrats en una, o potser els avantatges que obtenen les empreses gràcies a les tendències dels empleats perfeccionistes són eliminades per les conseqüències d’aquestes mateixes tendències.

En síntesi, les variables que es podrien considerar beneficioses per als empleats i les empreses, com la motivació i la consciència dels perfeccionistes, queden compensades o anul·lades per les forces oposades de la depressió i l’ansietat, que també tenen conseqüències greus més enllà del lloc de treball.

 

Com haurien d’actuar les empreses?

Totes aquestes dades no impliquen que les empreses hagin de menysprear els candidats i empleats perfeccionistes: haurien de veure com aprofitar el que aquestes persones aporten de positiu i reconèixer-ne i mitigar-ne les conseqüències negatives. Com? Els autors proposen que en lloc de recordar constantment als perfeccionistes els objectius de rendiment (dels quals ja són molt conscients), els encoratgin perquè duguin a terme activitats no laborals de recuperació que els ajudin a reduir l’estrès i l’esgotament. Així mateix, també convindria que els gerents i responsables d’equips comuniquessin una major tolerància a alguns errors com a part de la cultura d’empresa.

 

El perfeccionisme va en augment

Un altre estudi dut a terme amb 42.000 joves d’arreu del món, i que també s’esmenta a l’article de Harvard Business Review, indica que el perfeccionisme ha augmentat en les tres últimes dècades. Potser el competitiu escenari laboral actual té alguna cosa a veure amb aquestes dades, ja que ―i aquesta és una reflexió nostra― moltes organitzacions promouen de manera soterrada, i exercint molta pressió, la perfecció.