Avui se celebra el Dia Internacional dels Esquerrans, una jornada que promou Lefthanders International des del 1976. Com és habitual, coincidint amb aquesta celebració, la majoria dels mitjans de premsa escrita han inclòs a les seves edicions d’avui un article sobre el tema.  En llegir alguns d’aquests articles, la primera conclusió que n’extraiem és que la informació que es facilita al lector és, si més no, confusa i, de vegades, imprecisa o errònia.

Molts mitjans afirmen que el percentatge d’esquerrans en el món és d’entre el 10 i el 15 % de la població. La nostra experiència, després d’haver tractat més de 60.000 persones amb problemes de lateralitat, ens indica que aquest percentatge és molt més baix: tan sols un 3 % de la població, aproximadament, és realment esquerrana. Aquesta diferència en els percentatges reflecteix el que veiem habitualment a la consulta: que moltes persones que creuen ser esquerranes són ambidextres, pseudoesquerranes, esquerranes contrariades o tenen lateralitat creuada. (llegiu l’article Sóc esquerrà, tinc un problema de lateralitat?).

En la majoria dels articles publicats avui es defineix la persona esquerrana com aquella que escriu amb la mà esquerra. Aquesta afirmació és errònia: no és esquerrà per escriure amb la mà esquerra o xutar la pilota amb el peu esquerre. Per poder afirmar que una persona és realment esquerrana cal fer-li un test complet de lateralitat. Aquest test mostrarà si la persona utilitza el costat esquerre en tots els camps de funcionament, que és el que defineix les persones esquerranes. En cas contrari, estem davant d’un cas de trastorn de lateralitat.

També hem llegit que les persones esquerranes tenen sous més baixos, que presenten més risc de patir alguns trastorns, com ara dèficit d’atenció per hiperactivitat (TDAH), dislèxia o esquizofrènia; que tendeixen a les emocions negatives i que tenen menys capacitat per gestionar aquestes emocions. Aquestes afirmacions també són errònies, a més d’alarmants. Ser esquerrà no és un problema; de la mateixa manera que ser dretà tampoc no ho és. El problema es presenta quan la persona no s’ha lateralitzat de manera homogènia; és a dir, quan utilitza el costat dret per fer algunes funcions i el costat esquerre per fer-ne d’altres, ja que perquè la persona pugui tenir un bon desenvolupament psicomotor cal que s’hagi lateralitzat homolateralment. Únicament quan la lateralitat de la persona no està ben definida és quan es presenten els problemes d’aprenentatge, personals, familiars, socials, laborals i emocionals com a conseqüència dels símptomes del trastorn de lateralitat.

En conclusió, les persones esquerranes, pel fet de ser-ho, no són més o menys intel·ligents ni tenen més o menys habilitats ni riscos de patir trastorns mentals o patologies que les persones dretanes. Al que sí que hem de parar atenció és a si una persona no està lateralitzada de manera homogènia: si realitza les activitats quotidianes indistintament amb les dues parts del cos o algunes vegades amb una part i altres vegades amb una altra. És en aquests casos que cal fer un test complet de lateralitat que permeti determinar si la persona pateix un trastorn de lateralitat i en quin grau. El diagnòstic primerenc (es pot fer a partir dels cinc anys) del trastorn i el tractament posterior personalitzat són clau perquè els símptomes no s’agreugin i poder guarir la persona.

Si tens dubtes sobre aquest tema, posa’t en contacte amb el nostre centre (a partir del 3 de setembre).