Quan els pacients arriben al nostre centre per primera vegada per iniciar la teràpia de lateralitat, el relat que fan de les seves vides i de la percepció que tenen de si mateixos té un denominador comú: presenten una gran ansietat, la seva autoestima està per terra, se senten molt insegurs, es veuen diferents de la resta de les persones i pensen que la seva capacitat cognitiva és baixa (tan baixa, que alguns creuen que són beneits).

Aquesta idea que s’han conformat d’ells mateixos respon a una realitat: la d’haver viscut durant anys els símptomes del trastorn de lateralitat, amb tot el que això implica. No obstant això, a mesura que va transcorrent la teràpia de lateralitat, ells mateixos van observant la seva evolució: s’adonen que cada vegada els costa menys fer el que abans els semblava molt difícil o impossible; aquests avenços els generen confiança i tot això es tradueix en una disminució progressiva dels conflictes interns, familiars, socials, escolars o laborals amb els quals abans s’havien d’enfrontar constantment. Finalment, quan els donem l’alta, molts d’ells expressen aquest final del recorregut amb una frase: «He recuperat la meva vida».

Un dels objectius del nostre centre, a més de tractar els pacients, és donar a conèixer el trastorn de lateralitat: dur a terme un treball de divulgació que contribueixi a què pares, mestres i professionals de la salut tinguin els coneixements que els permetin detectar possibles casos. Aquesta detecció primerenca possibilitaria guanyar un temps preciós que estalviaria molt de patiment a les persones afectades.

Avui ens ha semblat interessant compartir el testimoni de dos pacients que ens l’han enviat precisament amb aquest propòsit: donar a conèixer i explicar en primera persona com es viu el procés. L’única cosa que n’hem canviat del seu testimoni, per raons de privacitat òbvies, són els noms. Des d’aquí els agraïm a tots dos que hagin volgut compartir els seus sentiments i experiència.

Marc, 26 anys

Tres creus de lateralitat

Va iniciar la teràpia al maig del 2016.

«Vaig arribar aquí amb moltes inseguretats i amb les meves capacitats molt limitades. El principal objectiu de venir al centre era sentir-me com una persona normal i corrent. Abans de començar la teràpia de lateralitat, notava que m’era impossible treballar de manera fluida i eficaç perquè no tenia confiança en mi mateix, ja que les meves habilitats estaven embussades. Necessitava una empenta per arribar fins on sóc ara. Les mancances que m’impedien sentir-me bé amb mi mateix eren una falta d’atenció considerable, d’aprenentatge, de memòria i de comprensió. A mesura que he anat venint aquí, la meva evolució ha estat superlativa. Tant que, a la meva feina, actualment, em sento molt còmode, tranquil i important. He guanyat confiança en mi mateix i la intel·ligència que creia que no tenia, m’he adonat que en tinc i que és molta».

 

Xavier, 13 anys

Dues creus de lateralitat

Temps de teràpia: dos anys i sis mesos.

Dos pacients del centre comparteixen el seu testimoni sobre la teràpia de lateralitat«Vaig començar la teràpia fa dos anys i mig. En aquell moment no sabia gaire bé en què consistia. La veritat és que anar-hi no em costava molt d’esforç, tenia força voluntat.

Tenia lateralitat creuada. Era molt autoexigent, no creia en mi mateix, no sabia perdre…

Quan vaig entrar en el meu grup de teràpia, només hi havia una nena, l’Agnès, amb la qual vam estar mig any treballant junts. Després va venir la millor amistat que he fet en aquest centre, l’Àlex. Junts ens ho passàvem molt bé: ens agradava jugar a futbol, fèiem broma, ens ho passàvem molt bé a les sessions.

A les sessions fèiem jocs de taula, algunes fitxes, jocs de motricitat i el meu joc preferit: el Mataconills.

Després d’un temps va arribar l’Iván i, al cap d’unes sessions, l’Agnès va marxar. Posteriorment, va venir l’Helena i formàvem un gran grup: l’Àlex, l’Helena, l’Iván i jo.

Al cap d’un temps vaig saber que l’Àlex se n’anava, cosa que no em va fer gaire gràcia. Finalment, va venir en Roger. Encara no ens hem pogut conèixer molt. D’aquest temps em quedo amb tot, però sobretot amb l’Àlex i amb en Luis, el meu terapeuta.

En Luis m’ha ajudat a formar-me com una gran persona i el recordaré no només com a terapeuta, sinó com un amic que m’ajuda perquè gràcies a ell he millorat a saber competir i a tenir molta autoestima (fins i tot massa). L’autoexigència la segueixo tenint, però en un altre grau…

També vull donar les gràcies a la Joëlle, gràcies a ella també he millorat i he pogut sortir d’aquest problema, i a la Mª José, perquè cada vegada que arribava al centre era ben rebut.

Espero tornar-vos a veure!»

Si vols informació sobre la teràpia de lateralitat, posa’t en contacte amb el nostre centre.