Fa uns anys, el filòsof José Antonio Marina i la documentalista Marisa López Penes van publicar un bell i interessant llibre sobre les emocionsDiccionario de los sentimientos. Malgrat el seu títol, no és exactament un diccionari: és més aviat un tractat sobre les paraules que fem servir els éssers humans per designar els sentiments que componen el nostre univers emocional, una investigació sobre l’ànima humana que parteix de les definicions donades pels millors diccionaris al llarg de la història per endinsar-se en la seva anàlisi des de la lingüística, la psicologia, l’antropologia i la filosofia; una mena de psicoanàlisi lingüística que ens parla d’un inconscient col·lectiu atàvic.

En el pròleg de Diccionario de los sentimientos s’adverteix el lector que el llibre no està escrit pels seus autors, sinó per un investigador extraterrestre que es va proposar conèixer les tortuositats de l’ànima humana; tasca per a la qual només va comptar amb els diccionaris com a fonts de documentació. Si bé és cert que l’Usbek (així es diu el personatge de ficció al qual recorren Marina i Penas per obrir-nos els ulls de manera molt pedagògica) va trobar molta informació sobre el que anomenem amor, amistat, admiració, desig, enuig, tristesa, ansietat, ira, enveja, etc., com us podeu imaginar, amb els diccionaris no en va tenir prou per fer-se una idea precisa d’aquest ampli territori en el qual ens movem contínuament les persones. És més, li van sorgir molts dubtes i preguntes. I és que al marge que les emocions en si mateixes són potser massa intricades per ficar-les en una paraula, la suma de tots els termes dels diccionaris no defineix del tot el que som emocionalment. En dóna fe un altre bell llibre: The dictionary of obscure Sorrows, literalment una cosa així com El diccionari de les penes fosques, però que podríem traduir com el diccionari de les emocions no descrites o el diccionari dels significats que fins ara no tenien significant (un llibre que, sens dubte, hagués ajudat molt l’Usbek en la seva investigació).

 

El diccionari de les penes fosques és una enciclopèdia digital en la qual el seu autor, John Koenig, va omplint els buits existents en el lèxic de les emocions amb paraules ideades per ell que expressen potents sentiments que tots hem experimentat, però que ningú havia recollit fins ara. El resultat és un sorprenent i bell compendi de més de cent paraules com les que segueixen (algunes semblen japoneses, altres alemanyes, etc.) en el qual les reflexions que fa l’autor en format vídeo són tan interessants o més que la mateixa descripció (els vídeos estan subtitulats en espanyol):

Morii: el desig o instint de voler capturar moments o llocs que ens semblen excepcionals filmant-los o fotografiant-los per assegurar-nos que els hem viscut, que hem estat allà, que han estat reals, que tots aquests fragments expliquen la nostra història, perquè sembla que es comencen a esvair en l’instant precís en què succeeixen.

Oleka: ser conscient que en la vida hi ha pocs dies memorables.

Onism: la frustració d’estar atrapat en un sol cos que habita solament un lloc alhora. És com imaginar-se davant de la pantalla de sortides d’un aeroport veient parpellejar totes aquelles destinacions a les quals no anem i que representen alguna cosa més que el que no veurem abans de morir. I tot perquè com assenyala amablement una fletxa de l’aeroport «Vostè és aquí».

Sonder: aquest sentiment que un té de ser el protagonista de la seva vida i que els altres són els extres o figurants quan, en realitat, tots som protagonistes i, alhora, cada un és un extra en la història d’un altre.

Yù yī: la nostàlgia de tornar a sentir una cosa de manera intensa.

Zenosyne: el sentiment que el temps passa cada cop més ràpid mentre aprenem a viure.

Moment of tangency: el sentiment en pensar en el que podria haver estat la relació amb una persona que ha estat en la nostra vida de manera tangencial (un veí amb el qual ens hem creuat esporàdicament al barri sense saber-ho, algú del mateix edifici d’oficines on treballem, un persona que compra al mateix supermercat, etc.). És a dir, pensar en el que podria haver estat la relació entre dues persones que sempre han portat vides en paral·lel, pensar en aquestes trobades potencials que mai no han tingut lloc i en el que haguéssim pogut compartir si les coses haguessin estat diferents.

Per a alguns termes l’autor encara no ha fet un vídeo, però les entrades són igualment interessants: per exemple, «Jouska» és la paraula que designa un tipus de conversa hipotètica que compulsivament un té al cap i «Zielschmerz» és la por d’obtenir el que un desitja. Si voleu accedir al diccionari, aquí teniu l’enllaç al seu Diccionari de les emocions fosques