Una teràpia prèvia de lateralització errònia


El de l’Andrea és un cas que reflecteix molt bé els problemes afegits que presenten els pacients amb lateralitat creuada que arriben al nostre centre després d’haver rebut anteriorment un tractament de lateralització erroni en un altre centre a causa d’un mal diagnòstic.

Aquesta pacient tenia vuit anys quan va venir per primera vegada al nostre centre al setembre del 2016. Durant la primera visita, els seus pares van explicar que, prèviament, la seva filla havia estat fent teràpia per canviar la seva lateralitat de braç i mà a la dreta (a més d’anar a un logopeda, a un optometrista i a un psicòleg). No obstant això, quan li vam fer el test complet de lateralitat, els resultats van indicar que era esquerrana, no dretana.

El tractament que havia rebut a causa de l’error de diagnòstic no només n’havia impossibilitat la millora durant tot aquest període anterior, sinó que, tal com veurem, va tenir greus repercussions en el seu desenvolupament cognitiu i emocional.

Simptomatologia emocional

L’Andrea presentava onicofàgia; és a dir, es rosegava les ungles de les mans i dels peus per intentar calmar la gran ansietat i l’angoixa que patia. Tenia tics, com passar-se la llengua contínuament pel llavi superior o tancar les mans estrenyent amb força abans d’expressar alguna emoció. No suportava els sons greus, de manera que evitava de totes totes els llocs on hi pogués haver enrenou i es negava a apuntar-se a qualsevol activitat extraescolar. Es barallava sovint amb les nenes de la seva classe i, a casa, mostrava una gran inquietud quan, per exemple, s’asseia a mirar la televisió. A més, necessitava dormir amb els pares, i es ficava al mig del seu llit, entre la seva mare i el seu pare, i tenia malsons amb freqüència.

 

El cas de l’Andrea: teràpia per a una segona lateralització

 

Rendiment escolar

En l’anamnesi, els pares van relatar que la seva filla els feia perdre el son: necessitaven saber la causa del seu patiment emocional i dels seus problemes de rendiment escolar.

L’Andrea no volia anar a l’escola ni jugar amb cap company: als matins, es provoca vòmits per intentar quedar-se a casa. A més de presentar TDA (no TDAH), tenia un vocabulari extremadament pobre per la seva edat, no entenia res del que llegia i es perdia i es travava en llegir; era necessari que la seva mare li llegís els deures perquè pogués comprendre una mica millor el que havia de fer. També es dispersava moltíssim, la seva dificultat per concentrar-se era notòria, com la seva lentitud en fer qualsevol tasca; tenia una disortografia important (el quadre semblava de dislèxia, però no ho era), li costava un gran esforç fer un dictat, anava molt malament en càlcul (a causa, sobretot, de la seva dificultat per llegir els enunciats) i no sabia com fer un resum.

No obstant això, l’Andrea era molt conscient de les seves dificultats. Sovint deia a la seva mare «Mama, no hi arribo, no puc». De fet, havia passat de segon a tercer de Primària pels pèls, tot i que el resultat de el test de quocient intel·lectual que van portar els seus pares era de 99.

Finalment, cal destacar que, tot i que menjava utilitzant la mà dreta perquè l’havien lateralitzat cap a aquest costat, escrivia amb l’esquerra.

Els resultats del test de lateralitat

Els resultats del test complet de lateralitat que li vam fer a l’Andrea abans d’iniciar la teràpia i que, per tant, van definir el tipus de tractament, van ser els següents:

 
Lateralitat de braç i mà: el 65 % esquerra i 35 % dreta.
Lateralitat de l’ull: esquerre (presentava una hipermetropia i estrabisme de l’ull dret).
Lateralitat de cama estàtica: esquerra
Lateralitat de cama dinàmica: 60 % esquerra, 40 % dreta.
Motricitat facial: 55 % esquerra, 45 % dreta.
Oïda: 50 % esquerra, 50 % dreta.
Cervicals: 55 % esquerra, 45 % dreta.

Amb aquests resultats, l’Andrea havia de ser lateralitzada homolateralment a l’esquerra de braç, mà, ull, cama estàtica i cama dinàmica, motricitat facial, oïda i cervicals.

 

El cas de l’Andrea: teràpia per a una segona lateralització

 

L’Andrea rebrà l’alta el mes que ve

Com és natural, al principi els pares es van mostrar escèptics davant la idea que féssim un tractament de lateralització que canviés de nou la lateralitat de la seva filla, però van entendre que els resultats del test complet eren clars al respecte.

La teràpia de lateralitat és un tractament llarg perquè requereix dur a terme un treball neurofisiològic complex que necessita temps. No obstant això, quan s’estableixen i consoliden correctament els recorreguts sinàptics, la recuperació dels pacients és molt alta: com a mínim, d’un 85 %, i els pacients no presenten recaigudes o regressions. L’Andrea, després de 3 anys i dos mesos, s’ha recuperat neurofisiològicament en un 90 % (cap persona està lateralitzada homolateralment al 100 %) i rebrà l’alta el mes que ve. La seva recuperació no es limita a les seves funcions cognitives: aquestes, ara, estan harmonitzades amb el seu rendiment mental i emocional.

Finalment, volem assenyalar que el test de CI que li hem fet recentment ha donat un 115 com a resultat, un augment que ara sí que reflecteix el seu potencial real que anteriorment estava limitat per la seva lateralitat mal definida.