Per Joëlle Guitart, directora del Centre de lateralitat i psicomotricitat Joëlle Guitart.

 

Fa uns dies va arribar a la meva consulta un nen ambidextre de vuit anys que anomenarem Pol. A la primera visita, els pares em van explicar que jo era la tercera especialista a la qual acudien en dos anys. Estaven desesperats. El seu fill té vuit anys i encara no sap llegir ni escriure. Les seves dificultats en mecànica lectora són enormes, fet que provoca que la retenció lectora sigui pràcticament nul·la: no recorda el que acaba de llegir. I com que no ho recorda, no pot entendre el que llegeix. Això provoca, al seu torn, que vagi endarrerit en totes les assignatures. No obstant això, en Pol té un quocient intel·lectual de 110, que és un quocient normal-alt. Com s’explica?

En aquesta primera entrevista, els pares també em van fer saber que, en el seu dia, l’anterior especialista, al qual en Pol va començar a anar fa més d’un any, li va fer un test de lateralitat que incloïa només la lateralitat de l’ull, de la mà i del peu. Com que aquest especialista va observar que aquests tres grups neuromusculars estaven lleugerament més lateralitzats a l’esquerra, va decidir que en Pol iniciés una teràpia de lateralització per lateralitzar-lo homolateralment a l’esquerra. Amb el transcurs dels mesos, en comptes d’anar millorant, en Pol cada cop empitjorava més. Aquest any, el nen ha hagut de repetir curs.

Vaig explicar als pares que havíem de repetir el test perquè el test de lateralitat que havien fet al seu fill era incomplet. Un test de lateralitat complet ha d’incloure: braços i mà/ull, cama estàtica/cama dinàmica, oïda/motricitat facial i cervicals. Altrament, s’està realitzant un test parcial que pot donar un diagnòstic erroni. I aquest va ser el cas d’en Pol. En fer-li jo la bateria completa de proves, vaig observar que, en conjunt, els seus grups neuromusculars estan una mica més lateralitzats a la dreta, la qual cosa determina que en Pol ha de ser lateralitzat a la dreta.

 

En Pol va estar 21 mesos fent una teràpia errònia que l’ha estat lateralitzant just cap al costat contrari que necessita, i per aquest motiu va anar empitjorant: a més dels problemes que he comentat, també presenta disgrafia i disortografia (el càlcul mental li va millor, cosa que és típica en aquests casos). Però el diagnòstic erroni que va rebre en Pol (producte d’un test incomplet) també ha tingut greus conseqüències emocionals en ell: és un nen que s’infravalora a si mateix i que ha hagut d’experimentar, com els seus pares, un gran sofriment. Això s’hagués pogut evitar.

 

Ara hem iniciat la teràpia per lateralitzar-lo homolateralment a la dreta: cal reeducar de nou tots els seus grups neuromusculars per aconseguir, almenys, un 80 % de curació que li permeti poder desenvolupar tot el seu potencial, el qual, com he esmentat, és alt. El tractament serà complex, i tot per haver estat mal diagnosticat.

 

Finalment, vull aclarir, perquè encara hi ha una certa confusió sobre això, que un nen ambidextre no és un nen que tingui més facilitat en el seu desenvolupament o que mostri habilitats que altres nens no tenen per ser dretans o esquerrans: ser ambidextre no és, en cap cas, una qualitat, sinó una dificultat, i un signe que hi ha un problema de lateralitat.

 

Si ens vols fer una consulta sobre aquest tema, el pots posar en contacte amb el nostre centre.