Fotografía: MIT.

 

Dialogar amb els fills en modifica i estimula el desenvolupament cerebral, segons un estudi del MIT publicat el passat 14 de febrer. Els investigadors han comprovat que quan un nen té converses actives amb els seus pares, augmenta la resposta a l’àrea de Broca, una de les dues àrees principals del cervell; fet que suggereix que els pares poden tenir una influència considerable en el desenvolupament del llenguatge i del cervell dels seus fills. «L’important no és parlar al fill, sinó parlar amb el fill. No es tracta de traslladar el llenguatge al cervell del nen, sinó de mantenir-hi una conversa activa», ha declarat Rachel Romeo, estudiant graduada de Harvard i del MIT, i autora principal de l’article publicat a Psychological Science.

La recerca ―feta en nens d’entre 4 i 6 anys― mostra que les diferències que s’han trobat en el nombre de «girs conversacionals» explicaven una bona part de les diferències en la fisiologia del cervell i en les habilitats del llenguatge que trobaven entre els nens. Aquesta troballa s’aplica a tots els nens independentment dels ingressos i l’educació dels pares. Aquesta última conclusió és especialment rellevant, ja que el 1995 es va publicar un estudi que afirmava que els nens de 3 anys de llars amb ingressos baixos senten 30 milions de paraules menys que els nens de llars amb ingressos alts, un fet que donava a entendre que els nens de comunitats pobres ja anaven enrere en començar la llar d’infants. Ara, aquest estudi del MIT ens aclareix que les converses actives, en les quals els nens responen verbalment als seus pares i viceversa, són molt més importants que el nombre de paraules abocades sobre els nens (el nombre de paraules que senten), independentment dels ingressos anuals de la família i de l’educació dels progenitors. «Creiem que això es deu al fet que en el diàleg actiu hi ha una pràctica de parar atenció a l’altra persona que implica molts lligams emocionals i socials, i que és més rellevant que el nombre de paraules sentides», explica el neurocientífic John Gabrieli, director de l’Institut McGovern per a la Recerca del Cervell del MIT i coautor de l’estudi. Aquest tipus de conversa ofereix als nens l’oportunitat de practicar les seves habilitats de comunicació, inclosa la capacitat d’entendre el que l’altra persona intenta dir i de respondre-hi de manera adient.

El diálogo activo con los hijos modifica y estimula su desarrollo cerebral

«Aquest descobriment és tranquil·litzador: el nivell socioeconòmic és difícil de canviar. En canvi, augmentar la quantitat de converses que els pares tenen cada dia amb els seus fills és més factible; un objectiu que es pot accionar per mirar de tancar la bretxa d’assoliments i oferir als nens el millor desenvolupament cerebral. Tot i que dedicar temps a la conversa pot ser un repte per a algunes famílies a causa dels horaris actuals, és important que els pares sàpiguen que dialogar una estona cada dia marca una gran diferència», hi afegeix Romeo.

Hi ha pares que permeten que els nens passin cada vegada més temps davant d’una pantalla d’ordinador, tauleta, telèfon mòbil o televisor. Els investigadors adverteixen que aquestes tecnologies no tenen el mateix poder emocional que la conversa humana. El mateix MIT va publicar anteriorment un estudi en el qual es diu que els jocs interactius d’iPad i les presentacions educatives de Netflix, per dir-ne dos exemples, poden ser útils a l’hora d’obrir un món d’aprenentatge i comunicació per als nens petits, però aquesta nova recerca conclou que cap d’aquests mitjans no és tan eficaç per al desenvolupament primerenc del cervell com la «conversa d’anada i tornada». Les dades mostren que és aquest diàleg interactiu el que està més relacionat amb el processament neuronal; un diàleg que també es pot practicar amb nens molt més petits fent sons i fent servir les ganyotes.

«El realment innovador del nostre treball és que proporciona la primera evidència que la conversa familiar a la llar està associada amb el desenvolupament cerebral en els nens. És gairebé màgic com la conversa parental sembla influir en el creixement biològic del cervell», conclou John Gabrieli.