El titular «Creen un rellotge intel·ligent per mesurar i predir la felicitat» ens podria fer pensar que ens trobem davant d’una notícia una mica frívola, si no fos perquè respon a un treball d’un investigador de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Pascal Budner. Vegem en què ha consistit aquesta recerca i què ens port aportar.

 

Què és la felicitat

Definir la felicitat no és senzill. Aristòtil deia que és «un estat d’activitat» i que depèn de com conreem la virtut: les virtuts del coratge, la generositat, la justícia, l’amistat i la ciutadania. Bill Gates, quan li van preguntar sobre aquesta qüestió, va contestar: «Warren Buffett sempre ha dit que la mesura de la felicitat és si les persones properes a tu són felices i t’estimen». La veritat és que per a la majoria de les persones resulta complicat plasmar en una frase què és aquest estat (probablement, per a alguns, la definició depèn del lloc i del temps històric en què es viu), encara que, salvant les diferències d’opinió, tots podríem arribar a un cert consens. De fet, els psicòlegs sí que treballen amb certs indicadors. El que realment ha suposat una dificultat per als investigadors, fins fa ben poc, és aconseguir mesurar els nivells de felicitat amb precisió i fer servir aquesta informació per predir quan una persona se sentirà feliç en el futur.

 

Com mesurar la felicitat

El MIT crea un reloj inteligente para medir y predecir la felicidad

Els mesuraments d’aquest tipus són molt recents, però entre ells en trobem algun de destacable, com el que va portar a terme fa molt poc un equip del laboratori d’informàtica del MIT per mesurar la interacció de persones autistes utilitzant les sofisticades capacitats de processament de veu de l’smartwatch de Samsung: van construir una aplicació portàtil que pot analitzar converses per identificar l’emoció en la parla en combinar-la amb el seguiment de canvis físics addicionals: augment de la temperatura de la pell, freqüència cardíaca, moviments, etc. (AlHanai i Ghassemi 2017).

 

L’estudi

Un equipo del MIT crea un reloj inteligente para medir y predecir la felicidad

Pascal Budner i el seu equip han trobat la manera d’utilitzar un rellotge intel·ligent (smartwatch) per mesurar i predir la felicitat. En concret, han fet servir un rellotge Pebble connectat a un smartphone Android per combinar dades dels usuaris obtingudes contínuament per sensors amb informació exògena variable: les condicions climàtiques, el dia de la setmana, l’hora, la ubicació, etc. L’estudi s’ha dut a terme amb estudiants de postgrau, investigadors, membres del professorat, consultors i empresaris d’edats compreses entre els 22 i els 59 anys, i al final de l’experiment (dos mesos de durada) s’havien reunit gairebé 17.000 dades.

Els suggeriments del mesurador es basen en la visió tradicional dels psicòlegs sobre la felicitat com un paràmetre bidimensional «excitació-valor». L’excitació reflecteix la disposició per actuar o el nivell d’activitat; un paràmetre associat amb estar més alerta del que és normal i tenir una pressió arterial o freqüència cardíaca més alta, i es mesura en una escala «no actiu-actiu-molt actiu». El valor és una mesura del nivell de felicitat de l’usuari: sentir-se molt bé, bé o malament. Si s’encreua el resultat de tots dos, tenim nou estats diferents possibles. Per exemple: estar molt actiu i sentir-se malament representa l’enuig, mentre que sentir-se molt bé i no estar actiu representa un estat de relaxació.

El MIT crea un reloj inteligente para medir y predecir la felicidad_Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart

Mòduls de l’aplicació del rellotge intel·ligent presentant el resultat d’un dels participants en l’estudi

Els participants van començar l’experiment seguint un model genèric d’aprenentatge automàtic creat per l’equip d’investigadors per trobar patrons de freqüència cardíaca, ubicació, etc. Aquest model, a més, els mostrava un estat d’ànim predit que podien canviar directament en el rellotge intel·ligent si no reflectia el seu; una operació que havien de repetir quatre vegades al dia. De mica en mica, el sistema va anar aprenent de les dades recollides fins a arribar a predir els estats d’ànim amb una precisió de fins a un 94 %.

Les conclusions més interessants de la investigació són que algunes dades són significativament més predictives de felicitat que d’altres: el clima i el moviment entre ubicacions, per exemple, són altament predictius, mentre que les dades fisiològiques tenen un menor poder predictiu. Així mateix, com que també van crear un sistema per identificar les variables més predictives per a cada participant, han pogut veure quins amics tenen una influència més positiva o negativa en el nostre estat d’ànim. De fet, han vist que per cada persona feliç que hi ha en la nostra vida, la nostra pròpia felicitat augmenta en un 9 %, aproximadament.

Tot i que els investigadors són conscients que han treballat amb una mostra petita de participants (60) i que tots ells estaven interessats a priori a participar en la recerca, els resultats de l’estudi són prou sòlids perquè ja hagin posat en marxa un estudi més ampli amb individus seleccionats a l’atzar.