Boris Cyrulnik és neuropsiquiatre i un dels millors experts en empatia i en resiliència, la capacitat humana per refer-se del sofriment i de l’estrès. Sens dubte, el seu profund coneixement en aquestes àrees està estretament relacionat amb la seva pròpia biografia: els seus pares van morir en un camp de concentració nazi del qual ell va aconseguir fugir quan tenia tan sols 6 anys. Després de passar per diversos centres d’acollida, uns veïns d’un centre de beneficència on finalment va anar a parar li van donar la possibilitat d’educar-se. Va estudiar psiquiatria perquè volia entendre la ment humana i poder donar sentit al que és incomprensible.

 

El govern francès li acaba de demanar que dugui a terme un projecte per fomentar l’empatia en els nens, començant per les llars d’infants. La raó? Cada vegada hi ha més nens i adolescents en els quals l’empatia no s’ha desenvolupat, de manera que poden tenir comportaments agressius sense adonar-se del mal que infligeixen als altres. La causa? Passen tantes hores davant de les pantalles dels dispositius electrònics que s’estan alterant les seves capacitats emocionals i de relació amb els altres. Tot i que la tecnologia ha millorat en molts aspectes les seves condicions d’aprenentatge i les seves possibilitats de comunicació, en general, ha disminuït la seva interacció amb els altres. I és en la interacció on aprenem a viure i a conviure amb els altres.

 

 
 

El neuropsiquiatre ho explica en el llibre Nuevas miradas sobre la resiliencia: «El cervell de les futures generacions ja és diferent. Els nens tenen diferents maneres d’aprendre. Les condicions materials mai han estat tan bones en general, mentre que les condicions afectives han empitjorat. Cada vegada es veuen més nens i adolescents en els quals l’empatia no s’ha desenvolupat. Nens que poden desenvolupar comportaments més agressius perquè no s’adonen del mal que causen als altres. Així la nostra cultura tècnica, que millora increïblement els rendiments de la comunicació, altera les capacitats de relació i emocionals. Els nens que es desenvolupen davant de la pantalla no entenen les mímiques facials i no seran capaços de saber quan l’altre està content i quan està enfadat, ni fins on es pot arribar. Es poden dir coses malvades que fereixin la sensibilitat de l’altre, però si tinc una empatia ben desenvolupada m’aturaré, no m’ho permetré tot, perquè podria fer mal a l’altra persona. Si no soc capaç d’interpretar les mímiques facials, llavors segueixo sense adonar-me de fins a quin punt puc fer mal. En el futur correm el risc que es desenvolupin persones cada vegada més egoistes i narcisistes. Quan es tracta d’egoisme, sé el que l’altre vol, encara que passaré per sobre d’ell. En el cas del narcisisme, no sé el que l’altre vol, no penso en això, perquè només compto jo».

 

En aquesta xerrada d’«Aprenem junts», Cyrulnik ens dona les claus per fomentar l’empatia en els nens.

 

Fonts:

 

https://www.escuelainfantiltoys.com/204-2/

http://www.redsistemica.com.ar/melillo.htm

https://annafores.files.wordpress.com/2012/11/entrevista-a-cyrulnik-cuadernos-de-pedagogc3ada_pdf.pdf