El nostre cervell està subdividit en dos hemisferis, el dret i l’esquerre. Llevat de casos excepcionals, cada hemisferi governa una sèrie de funcions i també la major part del costat invers del cos. En la majoria de les persones, es dóna una prevalença d’un dels hemisferis, prevalença que queda definida al voltant dels cinc anys d’edat. Aquesta especialització lateral és el que anomenem «lateralitat» o «lateralització». La lateralitat pot ser, per tant, dretana o esquerrana en funció de l’hemisferi cerebral dominant. L’important, perquè tinguem un bon desenvolupament neurofisiològic, és que, independentment de si és dretana o esquerrana, la lateralitat estigui ben definida; és a dir, que sigui homogènia.

Per entendre què és el trastorn de lateralitat, primer cal entendre què és la lateralitat, que està estretament relacionada amb el funcionament del nostre cervell. Ara ho veurem.

Els hemisferis cerebrals i la lateralitat

El nostre cervell està subdividit en dos hemisferis, el dret i l’esquerre. Tots dos hemisferis estan units pel cos callós, que és una banda de fibres que els connecta i a través de la qual es vehicula la transmissió d’informació procedent de la visió, el tacte, l’oïda, etc. La major part de la informació que arriba al nostre cervell procedent dels sentits ha de «travessar» des del costat que rep l’estímul sensorial fins a l’hemisferi oposat. Així mateix, el fet que, per exemple, puguem veure objectes en tres dimensions (la qual cosa suposa fer càlculs sobre la profunditat a la qual es troben i la seva distància respecte a nosaltres) és a causa que el nostre cervell és capaç de fusionar la informació que li arriba dels dos hemisferis: la informació que rep un hemisferi a partir de l’ull contrari es combina amb la que rep de l’altre hemisferi (la de l’altre ull).

Llevat de casos excepcionals, cada hemisferi governa una sèrie de funcions i també la major part del costat invers del cos. L’hemisferi cerebral dret governa la percepció visual i espacial (no verbal) que tenim del món, com també les emocions i les habilitats creatives i artístiques (com, per exemple, la musical); l’hemisferi esquerre regeix el llenguatge (la parla i l’escriptura), la lògica i les habilitats matemàtiques i analítiques. És a dir, i per sintetitzar-ho d’una manera simple, l’hemisferi dret és el «cervell artístic i intuïtiu» i l’esquerre, «el cervell lògic, racional i analític».

Lateralitat o lateralització homogènia

En la majoria de les persones, es dóna una prevalença d’un dels hemisferis. Aquesta prevalença o especialització lateral, que queda definida al voltant dels cinc anys d’edat, és el que anomenem «lateralitat» o «lateralització». Per tant, la lateralitat pot ser dretana o esquerrana en funció de l’hemisferi cerebral dominant. L’important, perquè tinguem un bon desenvolupament neurofisiològic, és que, independentment de si és dretana o esquerrana, la lateralitat estigui ben definida; és a dir, que sigui homogènia. Aquesta homolateralitat permetrà que ens desenvolupem d’acord amb el nostre quocient intel·lectual i emocional.

En el pròxim article del nostre blog, expliquem què és el trastorn de lateralitat (llegiu l’article).