Podem categoritzar els nens i adolescents amb trastorn de lateralitat en dues tipologies: els hipotònics i els hipertònics. Avui parlarem dels primers i dedicarem el proper article als segons.

Un nen hipotònic no té una bona coordinació motriu (del moviment), motiu pel qual se’l considera barroer o pocatraça. És el típic nen que ensopega amb la catifa de casa, que li cau la forquilla i s’embruta moltíssim durant els àpats. El mateix problema de coordinació és el que causa, així mateix, que sigui lent: té grans dificultats per tallar amb les tisores, fer un dibuix i escriure.

El nen hipotònic té dificultats d’aprenentatge en l’escriptura perquè no coordina bé el ritme al qual ha d’escriure amb la noció d’espai (percepció de les lletres). Per això hi ha molts nens de 7-8-9 anys que ja haurien d’haver adquirit l’aprenentatge de l’escriptura i, en canvi, encara inverteixen lletres, les afegeixen o ometen (d’una manera inadequada). Sovint, i sense ser-ho, això es diagnostica com a dislèxia. A causa de la malaptesa motriu, aquests nens, a més, es concentren tant a fer la lletra bé que solen prémer massa el llapis o el bolígraf sobre el full: es tracta d’un tipus de lletra que anomenem «disgrafia» (mala lletra).

Tal com diem habitualment, aquests pacients tenen un quocient intel·lectual normal i fins i tot, en alguns casos, superior al normal. No obstant això, en ser lents, tenen dificultats escolars; dificultats que en la majoria dels casos poden compensar molt bé mentre estan cursant els primers anys de primària, fins que, de sobte, experimenten una gran baixada en el rendiment escolar.

¿Tu hijo se distrae a menudo y es lento y patoso? puede ser hipotónico_Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart

Una altra característica del nen hipotònic és que desconnecta del seu entorn molt sovint. A l’escola, per exemple, comença a escoltar les explicacions del professor, però al cap d’una estona deixa de ser present a l’aula, es queda out. Encara que després es reenganxa a les explicacions, aquestes interrupcions que ha de fer perquè no segueix el ritme del professor provoquen que quan se li fa una pregunta sobre el que s’ha dit no tingui la informació per respondre-hi o que no hagi arxivat totes les indicacions donades per fer els deures o un treball. De mica en mica, aquestes situacions van creant un problema en el seu rendiment escolar i també en el seu rendiment emocional: es comença a bloquejar amb facilitat, esdevé insegur i comença a percebre’s a si mateix incapaç; una percepció que el porta a la infravaloració i, tot sovint, a una desmotivació que deriva en predepressió i fins i tot depressió.

Al centre hem vist amb relativa freqüència pacients d’edats molt primerenques que, en el moment de començar la teràpia, estaven tractant amb psicofàrmacs; un fet que ens sembla alarmant. Hem de plantejar-nos força qüestions si a un nen li donen medicació per ser dispers i tenir problemes de concentració. Tot i que és cert que els pares d’aquests nens pateixen en el seu dia a dia les dificultats dels seus fills i el seu sofriment, i que no entenen per què treuen tan males notes tenint un bon quocient intel·lectual, és fonamental que facin els passos necessaris per esbrinar l’etiologia d’aquests símptomes (igual que fem amb altres problemes de salut). Conèixer-ne la causa permetrà derivar el nen a l’especialista adequat i curar-lo. La pocatraça, la lentitud i la desconcentració no sempre tenen la seva etiologia en el trastorn de lateralitat, però quan és així és imprescindible fer un test complet de lateralitat i iniciar la teràpia per lateralitzar homolateralment el pacient. A mesura que el nen passa d’una lateralitat creuada a una lateralitat homogènia, els símptomes esmentats van desapareixent, fet que li permet desenvolupar tot el seu potencial intel·lectual i créixer emocionalment sa.

Si ens vols fer cap consulta sobre aquest tema, et pots posar en contacte amb el nostre centre.