Què és la lateralitat

El nostre cervell està subdividit en dos hemisferis, el dret i l’esquerre. En la majoria de les persones, cada hemisferi governa una sèrie de funcions i també la major part del costat invers del cos; és a dir, es dóna una prevalença d’un dels hemisferis. Aquesta especialització lateral és el que anomenem “lateralitat” o “lateralització”, i queda definida al voltant dels cinc anys d’edat: si és clarament de domini dret, parlem de persones dretanes i si és clarament de domini esquerre, parlem de persones esquerranes. Tenir una lateralitat homogènia o homolateral (ser dretà o esquerrà) és el que ens permet un desenvolupament neurofisiològic, mental i emocional d’acord amb el nostre quocient intel·lectual i emocional real.

Què és el trastorn de lateralitat

Tanmateix, en alguns casos, i a causa d’un trastorn neurofisiològic hereditari, la lateralitat no es defineix bé i la persona utilitza la part dreta per dur a terme algunes funcions i la part esquerra per fer-ne d’altres. O dit d’una altra manera: els influxos nerviosos que procedeixen de cada costat del cos i que haurien de confluir en els costats oposats del cervell no circulen ordenadament.

Com que la definició de la lateralitat en el nostre sistema nerviós afecta l’organització de les funcions superiors com el llenguatge, la capacitat lògica i l’aprenentatge de les matemàtiques, la comprensió, la concentració, la percepció espaciotemporal, etc., aquesta lateralitat creuada o heterogènia repercuteix en la capacitat psicomotora i, per tant, en el rendiment cognitiu i en el benestar emocional. 

Es pot curar el trastorn de lateralitat? Sí. El tractament disminueix el trastorn, almenys, en un 80 %; encara que és habitual que s’arribi a una curació propera al 100 %.

Com afecta el trastorn de lateralitat

La patologia frena o bloqueja entre un 20 i un 40 % els influxos nerviosos en certes àrees cerebrals (una part dels influxos nerviosos circulen pel costat contrari al correcte, i això ocasiona un “embús” en el cerebel), de tal manera que el rendiment de la persona disminueix per sota de la seva capacitat intel·lectual. Per exemple, si el trastorn afecta la zona del llenguatge, es produirà un alentiment en totes les funcions associades a aquesta capacitat; és a dir, el rendiment de les facultats associades al llenguatge no superarà el 60-80 % de la capacitat definida pel quocient intel·lectual.

Com afecta el trastorn de lateralitat els nens i adolescents

En produir-se un rendiment inferior al nivell intel·lectual real (a la potencialitat del nen), el seu dia a dia queda marcat per la lentitud, les dificultats en la lectura, la parla i el càlcul, deficiències en l’escriptura, falta de concentració, comprensió, etc. I, tot sovint, el nen és considerat mandrós, maldestre o “passota”. Tot això provoca problemes d’integració escolar, conflictes familiars i, sobretot, molt de patiment, i causa ansietat, estrès i una profunda desmotivació.

Com afecta el trastorn de lateralitat els adults

En els adults, i en la tercera edat, es tradueix en bloquejos, problemes de concentració, de llenguatge i retenció; esgotament físic, mental i emocional; insomni i lentitud, i desequilibri i malaptesa; tot plegat origina conflictes relacionals en l’àmbit laboral i familiar.

Un 25 % de la població (nens, adolescents i adults) pateix problemes de lateralitat

Símptomes del trastorn de lateralitat

Els símptomes més habituals d’una lateralitat heterogènia o creuada són: dificultats en el llenguatge oral i escrit, desorientació o confusió espaciotemporal, deficiències en l’aprenentatge de les matemàtiques i la lògica, disfuncions motores i funcionals; problemes de concentració, comprensió, comunicació i relació; apatia, lentitud i hipotonia; hipertonia i hipercinèsia, inseguretat, inestabilitat, desmotivació, ansietat, angoixa, insomni, predepressió i depressió.

Tots aquests problemes d’aprenentatge i emocionals causen un gran sofriment a les persones amb trastorn de lateralitat, i també als seus familiars; un patiment que és evitable.

Es pot curar el trastorn de lateralitat?

Sí. El tractament disminueix el trastorn, almenys, en un 80 %, encara que és habitual que s’arribi a una curació propera al 100 %. Com que és un tractament neurofisiològic, no es produeixen recaigudes, i cal ressaltar que, si el pacient decideix ser pare en un futur, no transmetrà el seu problema de lateralitat al fill.

El tractament, que en el nostre centre sempre és personalitzat, resulta efectiu tant en nens i adolescents com en joves, adults i persones de la tercera edat.

Abans d’iniciar el tractament és essencial dur a terme un diagnòstic detallat que ens permetrà localitzar les àrees afectades, mesurar-ne el grau d’afectació i les relacions entre elles.

Realitzar un test de lateralitat complet, amb el diagnòstic precís i ben delimitat, equival a haver fet la meitat de la teràpia de recuperació