A moltes persones les reunions familiars de Nadal els produeixen angoixa perquè temen que en les converses es tregui algun tema conflictiu que faci esclatar pels aires l’harmonia en la qual haurien de transcórrer aquestes festes.

Per evitar els conflictes, l’ideal seria que els adults féssim prevaler l’objectiu d’aquestes trobades: gaudir d’un temps compartit del qual puguem conservar, posteriorment, un bon record. Hauríem de ser conscients que aquestes dates són molt emotives per a tothom, de manera que convé ser molt cauts a l’hora d’expressar opinions que puguin ferir sensibilitats. A més, com a adults, no hauríem d’oblidar que la presència de nens és motiu suficient per evitar iniciar qualsevol discussió que se’ns en pugui anar de les mans. Però, i si, malgrat tot, sorgeix un tema delicat? Com hem de gestionar la conversa perquè no es converteixi en un polvorí?

 

Recomanacions d’una especialista en la matèria

Julia Dhar és una estratega de negocis que treballa formant empresaris i responsables d’agències governamentals perquè aprenguin a discutir temes espinosos i puguin aixecar-se de les taules de negociació amb acords productius. Els seus ensenyaments són aplicables a qualsevol àmbit de la vida, no només al laboral, perquè, en el fons, sempre es tracta del mateix: un tema controvertit posa de manifest opinions oposades.

 

El que no hem de fer i el que sí:

Com ella mateixa explica a la conferència del vídeo de sota, sovint sembla que en l’única cosa en què podem estar d’acord és que no podem estar d’acord en res. Debatem per trobar una connexió, un punt en comú, i acabem sentint-nos enfadats perquè el menyspreu s’empara del debat. Això passa perquè cometem un gran error: en lloc de delimitar la discussió sobre el tema de què estem parlant, comencem a atacar la persona que està exposant els seus arguments. És a dir, abandonem el terreny de les idees en si mateixes i traslladem la discussió al personal. Quan confonem el desafiament d’una idea amb desafiar l’altre, és quan obrim la porta a les ofenses.
Julia Dhar explica que els millors negociadors amb els quals ha treballat adopten una actitud molt diferent. Aquests són els 4 principis pels quals es regeixen:

1. El seu primer objectiu és trobar un terreny comú, els punts en els quals es pot estar d’acord, perquè aquesta és l’única manera de poder avançar després en la conversa. Aquest terreny comú és el que els psicòlegs anomenem «realitat compartida».

2. Un cop s’ha establert aquesta realitat compartida, la segona clau és separar del tot les idees que es discuteixen (per més polaritzades que estiguin) de la identitat de l’altre: cal centrar la discussió exclusivament en les idees, no en la manera de ser del nostre interlocutor. Mai no hem d’atacar la manera de ser de l’altre perquè això és irrellevant per al que s’està argumentant. De fet, aquesta especialista, quan treballa amb equips en la discussió d’idees, fa que els participants enviïn les seves propostes de manera anònima perquè els altres no les descartin o admetin en funció dels prejudicis que puguin tenir sobre els altres.

3. El tercer punt és que la conversa ha d’avançar refutant idees: l’altre exposa alguna cosa, jo contesto i l’altre hi respon amb un altre argument. Sense refutació l’únic que hi ha són dues persones que van pontificant.

4. El quart principi és el que ella anomena «la humilitat de la incertesa»: consisteix a ser capaç d’escoltar l’altre assumint prèviament la possibilitat que nosaltres estiguem equivocats en el nostre punt de vista; és a dir, obrir la ment. I aquesta actitud ha de romandre en tot el debat, des del seu inici, ja que la causa que ens impedeix discrepar productivament acostuma a ser que estem massa aferrats a les nostres idees.
Si aconseguim fer l’exercici d’argumentar a favor i en contra d’alguna cosa, veurem que es produeixen canvis en el nostre interruptor cognitiu: els nostres prejudicis sobre els qui opinen diferent de nosaltres poden començar a evaporar-se i situar-nos en una posició que ens permeti prendre més bones decisions. El neurocientífic i psicòleg Marl Leary va dur a terme un estudi sobre la humilitat intel·lectual i els resultats van ser concloents: les persones que aprenen a practicar aquest exercici ―és una habilitat i, com tota habilitat, cal entrenar-la― augmenten la seva capacitat per avaluar un ampli rang d’evidències, són més objectius en fer-ho i es tornen menys defensius i reactius en enfrontar-se amb arguments contraris a les seves idees.

Sens dubte, aquesta és la manera de debatre que voldríem que adoptessin els polítics, els tertulians de la ràdio i la televisió, els nostres caps i companys de feina, els usuaris de les xarxes socials i els nostres amics i familiars. Comencem nosaltres!