Com que les persones amb trastorn de lateralitat acostumen a presentar símptomes d’estrès, la relaxació, pels seus múltiples beneficis, és un dels aspectes que treballem al nostre centre amb els pacients com a part del tractament.

 

Fisiologia de l’estrès

 

Quan rebem un estímul que identifiquem com una amenaça (estressor), el nostre organisme hi reacciona activant el sistema nerviós simpàtic per poder fer front a la situació: augmenta la freqüència cardíaca i respiratòria, la sudoració, la hipertensió arterial, la secreció d’adrenalina i noradrenalina, així com la capacitat d’atenció. Aquesta reacció d’alarma dura poca estona i, si cessa l’amenaça, l’organisme es refà. Però quan els estressors romanen, l’organisme continua reaccionant i produeix diverses alteracions metabòliques durant un temps que anomenem «fase de resistència». Si aquesta fase es perllonga, arriba un moment que l’organisme no pot mantenir-la més i s’entra en fase d’esgotament.

Els símptomes de l’estrès varien en cada persona, però les disfuncions afecten, pràcticament, tots els òrgans de la nostra anatomia. Les principals alteracions físiques són: digestives, respiratòries, nervioses (pèrdua de memòria, mals de cap, insomni, astènia, ansietat, depressió, etc.), cardiovasculars, immunitàries i dermatològiques. I les alteracions psicològiques més freqüents són: falta de concentració, desorientació, falta de control, oblits freqüents, bloquejos mentals, hipersensibilitat, incapacitat per prendre decisions, pors, fòbies, trastorns d’alimentació i afectius, i trastorns del son. Per tots aquests motius, és fonamental aprendre a rebaixar l’estrès no sols mitjançant la psicoteràpia, sinó també a través d’exercicis específics de respiració i relaxació. Les tècniques que s’utilitzen en aquest sentit permeten no només controlar el nivell d’estrès, sinó també aprendre eines per evitar-lo.

 

La neurociència ja està provant els beneficis de la relaxació

Los beneficios de la relajación en el tratamiento del trastorno de lateralidad_Centro de lateralidad y psicomotricidd Joélle Guitart

La neurociència actual està treballant de manera multi i interdisciplinària amb altres àmbits de coneixement amb l’objectiu que l’ajudin a comprendre la complexitat del sistema nerviós. Un d’aquests àmbits és la meditació o mindfulness, un camp que fins fa uns anys la ciència considerava «massa» abstracte.

A finals dels anys setanta, es va fundar la Clínica de Relaxació en el Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts, avui rebatejada com a Clínica de Reducció de l’Estrès, on la pràctica de la relaxació basada en mindfulness es fa servir per reduir l’ansietat, l’estrès i fins i tot el dolor. Les recerques realitzades en aquest i en molts altres centres de diferents països del món mostren que la pràctica de la meditació produeix un predomini de les estructures del nostre sistema nerviós autònom que generen els canvis fisiològics associats a la relaxació, com ara la disminució de la freqüència cardíaca i la respiratòria. Tal com explica el conegut neuròleg i neurocientífic Facundo Mendes a l’article La meditación influye sobre el sistema nervioso: «Per a aquests investigadors, la meditació pot produir canvis també en el nostre sistema nerviós central. S’ha vist, per exemple, que àrees de l’escorça prefrontal, associades amb emocions i funcions socials, són intensament estimulades amb la meditació, mentre que àrees del cervell típicament associades amb el processament de les emocions negatives, com ara l’amígdala, disminueixen la seva activitat.» També s’ha observat que aquestes pràctiques poden millorar la funció del sistema immune i la funció endocrina, reduir l’estrès, alleujar els símptomes d’ansietat i depressió, millorar la qualitat del son i el benestar emocional, així com augmentar la motivació per introduir canvis que millorin la qualitat de vida. En podeu llegir més coses en aquest article: ¿Qué pasa en nuestro cerebro cuando meditamos?  i ampliar informació sobre el tema (en anglès) en aquest enllaç al MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) i a la pàgina web de Harvard Pilgrim Health Care.

 

Altres fonts:

 

http://www.uma.es/publicadores/prevencion/wwwuma/estres.pdf