Els problemes de concentració, juntament amb la lentitud, són el motiu de consulta més freqüent entre les persones amb trastorn de lateralitat. Això es deu al fet que els problemes de concentració són un símptoma de lateralitat creuada; és a dir, constitueixen un tret comú a totes les persones afectades pel trastorn, independentment de l’edat que tenen.

 

Per què les persones amb lateralitat creuada tenen problemes de concentració?

 

Les persones amb lateralitat creuada tenen problemes de concentració perquè aquesta requereix abstracció. I la dificultat per concentrar-se és, precisament, la que provoca la seva lentitud en la vida quotidiana.

 

Les activitats que fem en el nostre dia a dia requereixen diversos i complexos processos mentals que porten a terme les funcions cerebrals superiors controlades pels lòbuls cerebrals. En les persones que tenen una lateralitat heterogènia, els impulsos nerviosos no arriben correctament al lòbul occipital, que és el que regula la concentració; el que en compromet la capacitat per rebre, seleccionar, elaborar i recuperar la informació externa que reben i, per tant, fer adequadament les activitats motores o mentals. Aquesta dificultat, que en cap cas està relacionada amb un baix quocient intel·lectual, afecta fins i tot altres funcions cognitives. En canvi, aquestes persones presenten una gran memòria, tant auditiva com visual, perquè la memòria és mecànica. A la pràctica clínica veiem que aquests pacients s’han habituat a intentar compensar els problemes de concentració amb la seva gran capacitat de memòria, fins que s’adonen que amb aquesta no en tenen prou per fer front a les dificultats que viuen constantment.

Com afecten els problemes de concentració en la vida quotidiana

El relat dels pacients sobre aquesta qüestió és sempre molt similar. Durant la seva etapa escolar i universitària, els problemes de concentració els obliguen a dedicar moltes més hores a l’estudi. Com que acostumen a ser persones molt constants, aconsegueixen preparar bé els exàmens, però quan arriba el moment de fer-los, es bloquegen perquè els falla la concentració immediata i, per exemple, no aconsegueixen entendre els enunciats de les preguntes. Així mateix, la lentitud fa que necessitin més temps per respondre, temps del qual no disposen. El resultat són qualificacions que estan molt per sota de la seva capacitat cognitiva real.

Els problemes de concentració també fan que no «registrin» bé les consignes que se’ls donen. Si a casa se’ls demana que vagin a comprar diverses coses, tornaran només amb algunes. Quan els pacients fan el primer test al centre, s’equivoquen en la seva data de naixement i en posar la data del dia perquè han rebut més d’una consigna. A la feina, quan els donen directrius, no les recorden bé. Si la persona té un càrrec de responsabilitat i ha d’organitzar reunions amb el seu equip, el més probable és que es quedi en blanc o que perdi el fil del que estava dient. Els pacients que han aconseguit treure’s el permís de conduir expliquen que els va costar un gran esforç aprovar la teoria i que la seva inseguretat els va dificultar molt la part pràctica. A més, com que tenen problemes d’orientació dreta-esquerra i els costa avaluar el temps (si hi ha un canvi de semàfor, per exemple), conduir esdevé un gran problema (alguns pacients expliquen que han deixat de conduir). Els problemes de concentració també van lligats als problemes espaciotemporals: no recorden les dates ni les hores, i per això acostumen a arribar als llocs tard o massa aviat, i la seva dificultat per entendre la noció de temps fa que també els hagi costat molt de petits restar minuts a una hora quan se’ls va ensenyar a restar, per posar-ne un exemple més.

Com és natural, totes aquestes dificultats repercuteixen en la seva autonomia i qualitat de vida. Aquestes persones arriben a desenvolupar una gran inseguretat que els produeix molta ansietat. En general, solen estar molt estressats perquè s’adonen que, malgrat els esforços que fan, no arriben a més. El seu ritme de vida quotidià sol ser caòtic. Són conscients que alguna cosa els passa que invalida el seu rendiment. La situació els pot generar un quadre de depressió, insomni i/o problemes alimentaris.

Els problemes de concentració se solucionen amb la teràpia de lateralitat

Si hi ha un altre tret comú a totes les persones amb trastorn de lateralitat, aquest és el patiment que experimenten en el seu dia a dia. Aquest patiment no només està causat pels problemes que han d’afrontar contínuament, sinó perquè no entenen què els passa. Saber-se diferent provoca molta angoixa i desconèixer la causa d’aquesta diferència genera una gran incertesa i afecta l’autoestima. Els pacients amb trastorn de lateralitat experimenten un gran alleujament quan se’ls explica l’etiologia del seu problema i quan se’ls diu, i experimenten en primera persona, que la teràpia de lateralitat en millorarà de mica en mica la capacitat de concentració. Com a part del tractament de lateralitat, mitjançant el qual es va lateralitzant homogèniament la persona, es duen a terme una sèrie d’exercicis motors que estimulen el lòbul occipital, de tal manera que els impulsos nerviosos «aprenen» a fer el recorregut adequat. En tractar-se d’una teràpia neurofisiològica, una vegada que la persona s’ha lateralitzat homolateralment, els impulsos nerviosos ja no tornen a creuar-se per si mateixos; és a dir, no hi ha regressió ni recaigudes. Quan el pacient rep l’alta, únicament es fan tres controls posteriors, amb un interval de cinc mesos, per confirmar que el procés de lateralització s’ha dut a terme amb èxit.

Si ens vols fer cap consulta sobre aquest tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre centre.