El moviment i l’equilibri són dos aspectes essencials en la teràpia de lateralitat. En aquesta entrevista, el psicòleg Luis Elías Llorens, terapeuta del nostre centre, ens explica per què, i també com, la vida sedentària de molts nens sense el trastorn de lateralitat n’està afectant el bon desenvolupament general.

 

Quin paper hi tenen, el moviment i l’equilibri en la teràpia de lateralitat?

El treball que fem a la consulta parteix de la premissa que els nens i adolescents, igual que els adults, són una unitat.

 

Què vol dir?

El pensament, el moviment (incloent-hi l’equilibri) i la relació amb l’entorn són tres aspectes que estan interrelacionats. Perquè hi hagi un bon desenvolupament d’aquesta unitat, els tres han de tenir un bon desenvolupament. Si un dels aspectes falla, els altres dos en queden afectats.

 

Posi-me’n un exemple

La motricitat, o el desenvolupament motor, és un aspecte fonamental en el desenvolupament d’un nen. Quan hi ha un retard en aquest sentit, com és el cas dels infants amb trastorn de lateralitat, el nen perd autonomia i, per tant, seguretat en si mateix, la qual cosa repercuteix en el seu benestar emocional i, gairebé amb tota seguretat, en el rendiment escolar. Aquests infants necessiten desenvolupar el moviment.

 

Per això ho treballen en teràpia

Sí, perquè el procés és reversible; és a dir, si en millorem la motricitat amb exercicis específics, les habilitats i la idea que tenen sobre si mateixos també es modifiquen, cosa que contribueix significativament al seu rendiment escolar.

 

Abans em comentava una cosa més que afecta molts nens

Sí, a la consulta, ens trobem amb nens que es passen dues o tres hores al dia connectats a dispositius digitals i que fan poc esport. Estan en un desenvolupament estàtic que no contribueix al fet que desenvolupin correctament la seva motricitat. Són nens que tenen una infància molt més passiva que la que vam tenir nosaltres. I van acumulant retard motor.

 

I, per tant, també emocional

Sí, hi està relacionat, com deia abans. Si hi ha un bon desenvolupament motor, milloren l’emocional i l’intel·lectual: es crea una sinergia. Altrament, la comunicació sinàptica en queda compromesa.

 

El sedentarisme és una cosa comuna en els nens que han nascut amb les noves tecnologies

En les generacions anteriors, el desenvolupament motor es donava d’una manera natural perquè els jocs, jugar, formava part de la vida, de la nostra vida quotidiana i, en general, eren jocs en què el moviment hi era molt present.

 

Quan parlen de moviment, què volen dir exactament?

Tots els tipus de moviment que afecten els diferents estats motors i el desenvolupament adequat en cada etapa del nen i de l’adolescent.

 

En la teràpia aprenen i realitzen tots aquests moviments

Sí, al centre poden tenir totes aquestes experiències: els nens aprenen, per exemple, que poden caure, i també que poden aixecar-se. Això els ajuda a enfrontar-se millor al món. Actualment, falta l’experiència del moviment i de l’equilibri. L’entorn no possibilita aquestes experiències.

 

Com més seguretat motora, més seguretat emocional

Quan pots vèncer el «no puc» reforces l’autoestima. I vas adquirint seguretat. A més de millorar els aspectes emocionals, el desenvolupament motor també contribuirà a millorar el nivell de comprensió del nen, la seva capacitat d’atenció i concentració, etc.

 

Quines conseqüències té un dèficit psicomotor?

Que no es tenen les eines per desenvolupar-se bé a la vida, al món. No disposar d’aquestes eines pot generar frustració (en no poder complir les expectatives que un té) o, segons la personalitat del nen, una actitud conformista que també li impedirà aconseguir les metes que pogués tenir.