Barbara Oakley acumula prestigiosos premis i distincions com a neuroeducadora alhora que augmenten els seus alumnes en el curs Aprendre a aprendre a la plataforma digital Coursera. De fet, aquest curs sobre la relació entre el cervell i l’aprenentatge ja té tants alumnes com el total d’alumnes matriculats en tots els cursos en línia de la Universitat de Harvard, fet que dona una idea de la quantitat de persones arreu del món que estan interessades a saber quina és la forma més efectiva d’aprendre i d’ensenyar.

El primer que crida l’atenció de Barbara Oakley n’és la trajectòria acadèmica, que ve determinada per la seva biografia. Quan les dues trajectòries, la biogràfica i l’acadèmica, es posen en relació és quan s’entén com ha arribat a ser un referent en aquest àmbit.

Vídeo de la conferència Com aprendre eficaçment que va impartir Barbara Oakley en una edició d’Aprenem junts.

Una enginyera que odiava les matemàtiques


Actualment, Barbara Oakley és professora d’Enginyeria a la Universitat d’Oakland a Rochester. No obstant això, quan era petita odiava les matemàtiques. Per què no les suportava? Perquè l’aprenentatge de les matemàtiques és seqüencial i ella canviava contínuament d’escola perquè els seus pares es mudaven constantment d’una ciutat a una altra. De manera que, encara que li va ser possible seguir el fil de les altres assignatures, va perdre el de les matemàtiques. Llavors, què va passar en el transcurs d’aquests anys en el seu cervell perquè es donés un canvi tan radical i acabés ensenyant precisament matemàtiques a la universitat? Ara ho veurem.

Després de graduar-se a l’institut, es va preguntar què l’apassionava. La resposta va ser que volia estudiar rus. Per aprendre’l, es va allistar a l’exèrcit perquè això li permetia, a més, obtenir un sou. Va estar en el mar de Bering i a l’Antàrtida, va obtenir la llicenciatura en Llengües eslaves i va entrar en contacte, indirectament, amb l’enginyeria i les fórmules matemàtiques, ja que a l’exèrcit treballava amb enginyers. Però aviat es va adonar que el seu títol universitari no li obriria gaires portes, així que es va tornar a preguntar què volia fer. I per estrany que sembli, va decidir estudiar el que sempre li havia estat més aliè: enginyeria.

Vídeo de la conferència que va impartir Barbara Oakley a la Fundació Rafael del Pino el 23 de gener de 2019.

D’aprendre matemàtiques a ensenyar-les


Amb 26 anys va tornar a la universitat. Va haver de batallar molt per entendre cadascuna de les fórmules amb les quals s’enfrontava (val la pena escoltar-la quan explica aquest episodi de la seva vida a les conferències), però va anar superant tots els obstacles. Es va llicenciar i va fer un doctorat en Enginyeria de Sistemes. I va començar a ensenyar.

Van ser els seus alumnes els qui, en conèixer la seva trajectòria, li van començar a preguntar què havia canviat en el seu cervell i com havia canviat. En reflexionar sobre això, va començar a escriure sobre aprenentatge i va demanar a destacats professors d’altres disciplines, i de les millors universitats, que li confirmessin si ells també utilitzaven els seus mètodes.

Que ensenya aquesta neuroeducadora

No avancem les respostes, ja que fer-ho aniria en contra dels seus ensenyaments sobre l’aprenentatge: les trobareu totes en els vídeos. Tan sols direm que hi explica les dues xarxes del nostre cervell que ens permeten aprendre, quins processos es donen a les nostres neurones durant un aprenentatge, com es consoliden els coneixements en el cervell, com s’enforteixen les connexions neuronals, quin és el paper de les metàfores i les analogies a l’hora de transmetre coneixements complexos, com funciona la concentració, quin mètode és més eficaç per treballar sense esgotar-nos quan necessitem estudiar alguna cosa que ens costa molt, com lidiar amb la procrastinació, per què no es fixa a la nostra memòria el que s’empolla la nit anterior a un examen, com funcionen la memòria a curt i a llarg termini, i les aptituds que acostumen a presentar les persones que aprenen lentament o les que tenen mala memòria de treball, entre moltes altres qüestions.

Com diu Barbara Oakley en un dels vídeos, si el seu heroi és Santiago Ramón y Cajal és perquè, tot i que el premi Nobel tenia problemes per retenir el que aprenia, era tan persistent i flexible corregint les seves idees que això li va permetre convertir-se en un gran investigador. De fet, ell ja va dir fa cent anys que podem esculpir el nostre cervell i, ara, la neurociència ho ha confirmat.

Fonts:

https://barbaraoakley.com

https://retina.elpais.com/retina/2019/10/10/tendencias/1570704202_879407.html
https://www.abc.es/familia/educacion/abci-importancia-dormir-para-aprender-entre-lecciones-barbara-oakley-201910150119_noticia.html