L’autoestima


L’autoestima és la valoració que un fa sobre si mateix, sobre la seva persona i imatge. Per tant, l’autoestima és un judici que o bé aporta valor positiu al que creiem que som, o bé hi aporta un valor negatiu.

Així mateix, l’autoestima no queda definida per una única avaluació, sinó pel conjunt dels judicis que emetem sobre la nostra persona: totes aquestes valoracions van definint la imatge que ens conformem de nosaltres mateixos i com ens representem simbòlicament i mentalment.

En conseqüència, l’autoestima és determinant en la construcció de la nostra personalitat i en la manera en què ens relacionem amb els altres.

Autoestima i psicomotricitat


L’autoestima en nens amb lateralitat creuada_Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart

La formació de l’autoestima és gradual i es revisa i s’actualitza constantment. Quan un nen comença a prendre consciència de si mateix i a adquirir consciència del seu esquema corporal, comença a crear la seva imatge corporal. I aquesta imatge corporal està relacionada amb l’autoestima que s’està forjant.

Si un nen, per exemple, cau sovint quan juga, pot associar emocionalment aquest fet a un sentiment negatiu, com la frustració. Aquesta valoració negativa passarà a formar part de la seva pròpia autoestima.

Atès que la imatge corporal és una representació conscient i inconscient del cos i que té un component emocional, podem dir que el desenvolupament psicomotor d’un nen és una de les primeres bases que en conformen l’autoestima.

Perquè hi hagi un correcte desenvolupament psicomotor cal l’adquisició de certes bases, com l’esquema corporal, la lateralització dominant d’esquerra o dreta, l’organització espacial i l’organització temporal.

Aquestes bases s’han d’adquirir correctament i de manera gradual, ja que conformen l’estructura de futurs aprenentatges, com el de la lectoescriptura i el pensament lògic matemàtic. Un nen que, per exemple, no estigui ben lateralitzat podria tenir dificultats en l’estructuració de la temporalitat.

Els nens amb lateralitat creuada acostumen a tenir dificultats psicomotores i cognitives: problemes de concentració, atenció, memòria, etc. Aquestes funcions cognitives són fonamentals per a la vida diària, escolar i individual del nen. Per tant, hem de tenir en compte que, si un nen es troba amb moltes dificultats d’aquest tipus en el seu dia a dia, això influirà en la manera que es veu a si mateix.

Des de casa és important ajudar-lo a què aquesta valoració sigui justa: fer-li veure que, tot i que hi ha coses que li costen més, també n’hi ha d’altres que les fa molt bé. De la mateixa manera, també podem ajudar-lo que sigui conscient de la seva evolució: si és un nen que li costa llegir, podem fer-li notar que ha progressat molt des que va començar a aprendre’n.

En el nostre centre, ens trobem sovint amb nens que s’infravaloren o que tenen una baixa autoestima a causa de les seves dificultats psicomotores i cognitives. Alguns no volen provar coses noves o fer noves activitats perquè intentar-ho els produeix un gran patiment. Fer alguna cosa nova, encara que sigui una cosa divertida, significa sortir de la nostra rutina i, per tant, de la nostra zona de confort. Això pot generar molta por i ansietat.

Aquesta inseguretat també afecta la seva manera de relacionar-se amb els altres: poden ser nens amb dificultats per fer noves amistats o per integrar-se en un grup. Quan un no se sent a gust amb si mateix, li costa pensar que d’altres puguin gaudir de la seva companyia.

Com tractem els problemes d’autoestima en el centre

L’autoestima en nens amb lateralitat creuada_Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart

Al centre partim de la base que cal treballar conjuntament la part emocional, la motora i la psicològica. Per aquest motiu, la teràpia integra tots tres aspectes.

Per exemple, si un nen té dificultat per saltar i això el fa sentir malament i diferent dels altres nens, en teràpia proposarem jocs de manera gradual que requereixin coordinació i coneixement d’esquema corporal perquè vagi millorant en el salt. A mesura que el pacient veu la seva evolució en aquest aspecte, la seva autoestima també augmenta, i arriba fins i tot a demanar aquest joc que, ara, el fa sentir bé.

De vegades, també ens trobem amb nens que han interioritzat un discurs negatiu sobre ells mateixos i que donen per descomptat, abans d’intentar-ho, que seran incapaços de fer alguna cosa determinada. El malestar que els genera una activitat nova els produeix una ansietat anticipatòria associada. Quan duen a terme la nova activitat i s’adonen que poden fer-ho bé, se sorprenen. Aquests èxits i la seva valoració positiva van augmentant-ne l’autoestima.

Sens dubte, és un procés llarg, que requereix ajuda terapèutica perquè aconsegueixin expressar les emocions associades a la infravaloració que els fa sentir malament. Però, a mesura que avança la teràpia i observen que són capaços de fer coses que abans no podien fer, que cada vegada les fan millor, i aprenen a valorar positivament els seus èxits i la seva evolució, també van ajustant la valoració sobre la seva persona i el seu judici esdevé més just.