Il·lustració de Christine Daniloff/MIT.

 

L’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades

Prendre decisions sobre qüestions importants no és fàcil, i l’elecció es complica quan pensem en dues opcions que inclouen (cadascuna d’elles) tant elements positius com negatius. Aquest tipus de situació és la que es coneix com a «conflicte de cost-benefici», per exemple: haver de decidir entre un lloc de treball amb un salari alt i llargues jornades laborals o un lloc de treball no tan ben remunerat, però que ens permetria disposar de més temps per a la nostra vida personal.

Doncs bé, un equip de neurocientífics de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ha descobert que prendre decisions del tipus cost-benefici quan patim estrès crònic ens fa propensos a triar opcions d’alt risc i alt rendiment. Dit d’una altra manera, l’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades.

 

Estudi previ

El 2015, els neuròlegs Ann Graybiel, professora del MIT; Alexander Friedman, científic investigador de l’Institut McGovern, i els seus col·legues van identificar per primera vegada el circuit cerebral implicat en la presa de decisions que involucra un conflicte de cost-benefici. El circuit comença a l’escorça prefrontal medial, que és responsable del control de l’estat d’ànim, i s’estén a grups de neurones anomenades estriosomes, que es troben en el cos estriat, una regió associada a la formació d’hàbits, la motivació i el reforç de recompenses.

 

Aquestes troballes ajuden a explicar, per exemple, com l’estrès contribueix a l’abús de substàncies, tal com ha declarat Amy Arnsten, professora de neurociència i psicologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale.

 

L’estudi actual

En aquest estudi, dut a terme amb ratolins, els neuròlegs han constatat que l’estrès crònic afavoreix les eleccions d’alt risc: «El resultat és que l’animal ignora l’alt cost i tria l’alta recompensa», afirma Friedman. Aquestes troballes ajuden a explicar, per exemple, com l’estrès contribueix a l’abús de substàncies, tal com ha declarat Amy Arnsten, professora de neurociència i psicologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale. Els investigadors també han descobert que aquesta presa de decisions anormal es deu a deficiències en el circuit cerebral responsable de les decisions i han pogut restaurar el comportament normal dels animals manipulant aquest circuit.

Si s’aconseguís desenvolupar un mètode per sintonitzar aquest circuit en humans, es podria ajudar els pacients que són propensos a prendre decisions poc encertades, com ara les persones amb depressió, addiccions i ansietat. «És un fet emocionant: en fer aquesta ciència molt bàsica, trobem un microcircuit de neurones a l’estriat que podríem manipular per revertir els efectes de l’estrès en aquest tipus de presa de decisions. Això per a nosaltres és extremadament prometedor, però som conscients que fins ara aquests experiments estan limitats a rates i ratolins», ha declarat Ann Graybiel, que també és membre de l’Institut McGovern per a la investigació del cervell.

La recerca ha estat finançada per l’Institut Nacional de Salut / Institut Nacional de Salut Mental, la Fundació CHDI, l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa i l’Oficina d’Investigació de l’Exèrcit dels Estats Units, la Fundació de Distonia i Parkinson Bachmann-Strauss, la William N. i Bernice E. Bumpus Foundation, Michael Stiefel, la Fundació Saks Kavanaugh, i John Wasserlein i Lucille Braun.

Si voleu aprofundir en els detalls de l’estudi, podeu llegir l’article al web del MIT (en anglès).