Els tres possibles encreuaments del trastorn de lateralitat

Una persona amb trastorn de lateralitat pot presentar d’un a tres encreuaments de lateralitat. Per determinar quants encreuaments té el pacient cal fer-li un test complet de lateralitat. No obstant això, l’observació clínica ens diu que com més símptomes presenta la persona, més encreuaments detectem posteriorment en el test; la qual cosa, com veurem ara, és lògica. En el nostre centre, el 70 % dels pacients de més de 8-9 anys que hem tractat tenen els tres encreuaments (els pacients de 5 a 8 anys n’acostumen a tenir un o dos). És a dir, és poc habitual que un pacient presenti un sol encreuament. Aquestes dades signifiquen que la retenció neurofisiològica en la majoria dels pacients és alta (20-40 %), fet que provoca que el seu rendiment intel·lectual estigui molt per sota de la seva capacitat o potencial real.

Primer encreuament de lateralitat

Un primer encreuament és quan el recorregut sinàptic de braços i mà està creuat amb el recorregut sinàptic de l’ull. Aquest encreuament afecta la coordinació oculomanual, motiu pel qual causa problemes de lectura i escriptura.

Problemes de lectura: en l’aprenentatge de la lectura, la mecànica lectora i la retenció lectora.

Si la mecànica lectora no és adequada, la comprensió lectora també serà deficient. Tal com recalquem sovint, la lectura és la base dels estudis, i no només de les assignatures que solem relacionar amb «lletres»: estudiar matemàtiques, física o química també requereix llegir (llibres de text, enunciats dels problemes a resoldre, etc.). Les persones amb aquest encreuament solen tenir dificultats també en aquest tipus d’assignatures, encara que no tinguin problemes per comprendre els conceptes matemàtics o de la física en si mateixos.

Els problemes d’escriptura: giren les lletres (lletres en mirall), en lloc d’escriure d’esquerra a dreta escriuen de dreta a esquerra i/o confonen sons (com la r i la d, que escriuran tal com les pronuncien).

Als pares dels pacients amb aquest encreuament els aconsellem que els seus fills no facin esports oculomanuals (tennis, pales, frontó, etc.), ja que la seva pràctica estimularia i consolidaria l’encreuament. En canvi, sí que poden fer esports que requereixin utilitzar totes dues mans, com el voleibol.

Los 3 posibles cruces del trastorno de lateralidad o lateralidad cruzada_Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart

Segon encreuament de lateralitat

El segon encreuament que podem observar és cama estàtica-cama dinàmica: és a dir, quan la cama estàtica és dretana i la dinàmica esquerrana, o viceversa. En general, les persones que presenten aquest tipus d’encreuament són hipotòniques i, per tant, pocatraça: cauen i ensopeguen amb molta facilitat (sobretot de petits) i no són gens àgils, motiu pel qual solen eludir els esports. En aquest cas, aconsellem als pares que el nen faci natació, ja que és un esport molt complet que estimula totes les sinapsis. Cal assenyalar que aquests nens neden millor per sota l’aigua (a diferència dels hipertònics) pel fet que bussejar requereix menys esforç.

Tercer encreuament de lateralitat

El tercer encreuament és oïda-motricitat facial i cervicals: l’oïda pot ser dretana o esquerrana i, en canvi, la motricitat facial i les cervicals estan lateralitzades al costat contrari. Es tracta de pacients amb dificultats de concentració i lentitud; dificultats que provoquen un baix rendiment escolar o laboral.

Tal com assenyalàvem al principi de l’article, com més encreuaments té la persona, més símptomes presenta, de tal manera que la seva vida diària es converteix en una successió de problemes als quals ha de fer front amb molta dificultat i esforç, i sense tenir les eines necessàries: problemes d’aprenentatge, amb els mestres, amb els companys de classe, amb els pares, etc. Com més tard es diagnostica una persona amb el trastorn de lateralitat, més afectada està emocionalment. Això és així no pel trastorn en si mateix, sinó per les conseqüències del trastorn: encara que, en general, són nens sociables, si, per exemple, tenen l’encreuament de cama estàtica-cama dinàmica, no jugaran bé a futbol, fet que provocarà que els seus companys els excloguin del joc; a classe de gimnàstica seran objecte de burles, poden ser un blanc per als assetjadors escolars, poden tenir enuresi nocturna, etc. Aquestes situacions provoquen que es retreguin, es bloquegin i es tornin extremadament sensibles. En els enllaços de sota podreu trobar diversos articles en els quals aprofundim en les conseqüències emocionals del trastorn de lateralitat.

Els tics nerviosos en persones amb lateralitat creuada

Entrevista: «Si hi ha un bon desenvolupament motor, milloren l’emocional i l’intel·lectual»

 

http://lateralidad.com/ca/el-teu-fill-es-distreu-sovint-i-es-lent-i-barroer-pot-ser-hipotonic/