Les persones amb trastorn de lateralitat poden ser hipotòniques o hipertòniques. A l’article anterior parlem dels casos de lateralitat creuada amb hipotonia que es diagnostiquen erròniament com a casos de dislèxia. Avui dediquem aquest article als casos de lateralitat creuada amb hipertonia que es diagnostiquen, també erròniament, com a casos de TDAH o hiperactivitat.

Es parla poc de la hipertonia, però la veritat és que, en la nostra experiència clínica, molts nens que arriben al centre amb un diagnòstic de TDAH o hiperactivitat són nens que, en realitat, pateixen un problema de lateralitat amb hipertonia general (membres superiors i inferiors). La confusió en el diagnòstic es deu al fet que tots dos trastorns tenen una simptomatologia similar, encara que en tractar-se d’etiologies diferents, requereixen un tractament diferent. Altrament, el pacient no experimentarà cap evolució significativa.

 

Característiques dels nens amb lateralitat creuada i hipertonia

Els nens amb problemes de lateralitat creuada i hipertonia (to muscular massa alt) presenten una sèrie de símptomes i característiques. Vegem-ne els més habituals:

• Tenen uns músculs molt fibrosos.
• Es mouen molt, constantment.
• Tenen molta vitalitat i no es cansen «mai».
• Són vius i espavilats: això es tradueix en la seva mirada eixerida, en la manera de saludar, de contestar, etc.
• El seu vocabulari, en general, és ric.
• Tenen una gran fluïdesa verbal, tot i que s’expressen de manera «accelerada» a causa que la seva coordinació ideomotriu va massa ràpid. En alguns casos, pot presentar-se encallament en parlar o tartamudesa en primer grau.
• Són molt impulsius. A classe, per exemple, acostumen a avançar-se al que dirà el professor (i s’equivoquen moltes vegades en el que diuen a causa de la precipitació).
• Són llançats i atrevits, no solen experimentar sensació de perill.
• Molts presenten tics: torcen un llavi, s’aixequen, es toquen un ble de cabells o fan sorolls guturals contínuament (aquest últim tic requereix més treball terapèutic).

Por qué la lateralidad cruzada con hipertonía se confunde con el TDAH

• A la nit, es resisteixen a anar a dormir i, en general, tot i que se’n vagin a dormir d’hora, els costa agafar el son, dormen poc, es mouen molt i el son no és de qualitat. Això fa que, al matí, vulguin quedar-se més temps dormint, que es llevin cansats i de mal humor. El seu cervell triga a «arrencar», però un cop ho fa, comença el seu comportament accelerat.
• L’acceleració i la impulsivitat també es reflecteixen en l’àmbit emocional: hi ha una gran demanda afectiva i de suport emocional. Aquesta demanda la dirigeixen tant als pares i mestres com al seu terapeuta (quan comencen la teràpia, de vegades s’abracen al terapeuta amb efusivitat i desitgen que es quedi amb ells fent els exercicis).
• Són nens que dificulten, perquè l’entorpeixen contínuament, el ritme de la classe.
• Tenen dificultats per aturar sobtadament una acció. Per exemple: si en jugar a un joc de pilota se’ls diu «quiet», trigaran 2 o 3 segons a reaccionar.
• Es precipiten en la mecànica lectora i en fer els deures escolares.
• Tenen un comportament compulsiu.
• Alguns d’ells estan diagnosticats de dislèxia auditiva i un percentatge baix (4 %) presenta problemes associats d’oïda interna i, per tant, d’equilibri.
• No solen tenir al·lèrgies (els hipotònics, sí).
• No solen tenir fòbies (els hipotònics, sí), però pateixen angoixa.

Tot i que aquests nens fan l’efecte
d’autosuficiència, que poden fer-ho tot sols, no és així: són molt insegurs i emocionalment fràgils, de manera que necessiten molt de suport. Quan, amb el seu comportament, intenten monopolitzar les situacions, el que estan fent, en realitat, és manifestar la seva angoixa. A causa de l’alteració del seu to muscular –que es manifesta amb impulsivitat i hiperactivitat– és aconsellable introduir en la seva rutina diària la pràctica d’algun esport. En canvi, fins que no estan en una fase avançada de la teràpia de lateralitat, desaconsellem que dediquin més de 10-15 minuts al dia a jugar amb dispositius electrònics, ja que aquests jocs exigeixen una concentració que augmenta l’alteració neurològica.

A la majoria dels nens amb TDAH se’ls orienta cap a la psicoteràpia i són tractats farmacològicament per disminuir-ne la hiperactivitat i millorar-ne la concentració. Però, quan es tracta de nens amb un problema de lateralitat, aquests tractaments no són eficaços i es perd un temps molt valuós fins que acudeixen a la consulta. En el nostre centre, no som partidaris d’incloure-hi la medicació (sol ser forta i es prescriu durant anys) com a part del tractament: la teràpia de lateralitat, en ser un tractament neurofisiològic que lateralitza la persona homolateralment, aconsegueix reduir gradualment els símptomes fins a la recuperació completa del pacient, sense que posteriorment es presentin recaigudes.

Si ens vols fer una consulta sobre aquest tema, et pots posar en contacte amb el nostre centre.