Tots sabem que, per rendir a la feina, i en qualsevol activitat intel·lectual, és important tenir desenvolupada l’habilitat de focalitzar. Aprendre a concentrar-nos en allò que estem fent, evitant distraccions, ens fa més eficients i ens estalvia molt de temps. Tanmateix, per ser eficaç, el nostre cervell necessita tant focalitzar com desfocalitzar, tal com s’explica a l’article El teu cervell només pot focalitzar fins a un cert punt (Your Brain Can Only Take So Much Focus), publicat fa unes setmanes a la Harvard Business Review. Però anem a pams.

 

La importància de focalitzar

Vivim en temps de infoxicació; és a dir, intoxicats per un excés d’informació. En un article sobre el tema publicat a Websites & Editors, s’explica que es tracta d’«un fenomen propi de la vida digital en què estem immersos: en viure hiperconnectats, el volum d’informació que rebem supera amb escreix la capacitat del nostre cervell per gestionar-lo. Com a conseqüència, es produeix una “sobrecàrrega en el nostre sistema” que augmenta el nostre nivell d’estrès (Information Fatigue Síndrome) i ens disminueix les facultats cognitives: ens costa més concentrar-nos, ser analítics (fem lectures més ràpides, però més superficials) i prendre decisions (paràlisis o decisions precipitades), i es redueix la nostra productivitat. Simultàniament, anem acumulant frustració en veure que la nostra “llista de tasques pendents” va creixent sense remei».

 

El perill de focalitzar en excés

Els experts en productivitat recomanen algunes pràctiques que són útils per ajudar-nos a focalitzar: fer llistes de tasques, aprendre a prioritzar, aprendre a gestionar el temps, aprendre a reduir el nivell d’estrès (el gran enemic de la productivitat), etc. No obstant això, cal tenir en compte que focalitzar en excés esgota els circuits de focalització del nostre cervell, cosa que pot fer minvar la nostra energia, fer-nos perdre l’autocontrol, tornar-nos més impulsius, menys eficaços i col·laboratius.

 

Per què cal desfocalitzar

Investigacions recents mostren que és vital tant focalitzar com desfocalitzar, ja que el cervell funciona de manera òptima quan passa d’un mode a un altre. El desenfocament fa possible l’actualització de la informació en el cervell, que accedim a parts profundes de nosaltres mateixos, que augmenti la nostra agilitat, així com la creativitat i la presa de decisions.

 

Com desfocalitzar

Segons l’article de Harvard Business Review, quan desfocalitzem (o deixem de concentrar-nos), posem en marxa un circuit cerebral anomenat «xarxa de mode predeterminat o per defecte» (DMN, per les seves sigles en anglès, Default Mode Network). Fins ara, es pensava que aquest circuit no tenia cap activitat (que no «feia res»), perquè només es posa en marxa quan deixem de focalitzar amb esforç. Però no és així. En realitat, no estem descansant: el nostre cervell activa els vells records, va i ve entre el passat, el present i el futur, i recombina idees utilitzant totes aquestes dades noves, a les quals abans no tenia accés, per trobar solucions creatives, per exemple. De fet, quan fem qualsevol esforç, utilitzem el 5% d’energia del cos; en canvi, i encara que resulti sorprenent, quan estem en «mode repòs», aquest circuit utilitza el 20% (el cervell està fent qualsevol cosa menys descansar).

Hi ha diverses maneres simples i eficaces d’activar aquest circuit en el transcurs del dia:

Usar el son positiu constructiu (PCD)

El PCD es un tipus de divagació mental que, incorporat al nostre dia a dia, augmenta la nostra creativitat, ens ajuda a explorar i connectar idees i sentiments, a recuperar records i informació que crèiem perduts, enforteix la nostra memòria, millora l’empatia i revitalitza el nostre cervell.

 

Fer migdiades

Sí, tot i que defenestrada per alguns, la migdiada «actualitza» el nostre cervell: durant el son, el cervell estableix associacions i recupera idees que estaven en els racons de la memòria.

 

Canviar d’activitat, d’entorn i fins i tot de personalitat

Canviar d’activitat intel·lectual durant uns minuts o hores (el temps depèn de cada persona i situació), canviar d’entorn, fer una activitat lúdica i fins i tot canviar de personalitat jugant a ser un altre per poder adoptar un punt de vista diferent també ens ajudarà a activar el circuit DMN.