En el nostre centre veiem tot sovint casos de nens que arriben a la consulta diagnosticats de TDAH o dislèxia. Molts d’ells han estat tractats prèviament per diferents especialistes en aquests trastorns sense que hagin experimentat millores significatives; per aquest motiu, els seus pares, quan van al centre per primera vegada, estan abatuts i desorientats: ja no saben com ajudar el seu fill, que també veuen patir.

En realitzar les proves pertinents, observem que aquests pacients tenen hipercinèsia, un trastorn que, en la seva simptomatologia, presenta trets comuns amb el TDAH i la dislèxia; això explica els errors de diagnòstic i les teràpies fracassades.

La hipercinèsia és un trastorn neuromuscular que, tot sovint, està associat a pacients que presenten un problema de lateralitat ―lateralitat creuada o contrariada― i que, al seu torn, són hipotònics. Les persones que el pateixen tenen alterada la tensió muscular, fet que els provoca problemes de coordinació locomotora, de motricitat facial, de concentració, d’equilibri (estàtic i dinàmic) i de percepció espaciotemporal. Així mateix, són pacients molt inquiets, que no paren de moure’s, i manifesten una gran ansietat (la paraula «hipercinèsia» ve del grec i significa literalment «excés de moviment»).

Simptomatologia comuna al TDAH

La hiperactivitat pròpia dels nens amb hipercinèsia és el símptoma en comú amb el TDAH. Però, així com els nens amb trastorn per dèficit d’atenció per hiperactivitat acostumen a patir angoixa (tenen pors i fòbies), els nens amb hipercinèsia solen manifestar ansietat. Tenen trastorn d’ansietat perquè no se senten capaços de fer les tasques escolars: s’hi enfronten sentint-se vençuts ja abans d’iniciar-les, i aquesta impotència els bloqueja.

Hem de tenir en compte que l’ansietat és una resposta d’anticipació davant de les situacions que és positiva si no sobrepassa certs llindars, ja que actua com a motor que ens permet avançar en la vida, si sabem canalitzar-la. No obstant això, l’ansietat que experimenten els nens amb hipercinèsia és d’una altra mena: no actua d’aquesta manera, sinó que els paralitza, per la qual cosa és molt negativa. De la mateixa manera, l’angoixa que pateixen els nens amb TDAH també és paralitzant.

Simptomatologia comuna amb la dislèxia

La falta de noció de temporalitat és la que impedeix la retenció lectora

Quan la hipercinèsia es diagnostica erròniament com a TDAH o dislèxia

Així mateix, com que els nens amb hipercinèsia tenen problemes d’organització temporal i espacial que els fan confondre les nocions d’«abans» i «després» i «dreta» i «esquerra», són nens que també tenen problemes de lectoescriptura. Aquest símptoma és el que acostuma a provocar la confusió amb la dislèxia. És habitual que en escriure i en llegir es «mengin» lletres, síl·labes i fins i tot paraules senceres, i que canviïn l’ordre dels substantius i adjectius. També és típic que no puguin relatar amb normalitat el que han entès després de fer una lectura. Si es tracta d’un conte o una novel·la, tindran moltes dificultats per traslladar la temporalitat de la història. Com que acostumen a ser nens amb una intel·ligència considerable, s’adonen del que passa, de les seves dificultats, i es posen molt nerviosos. En aquestes situacions, molts pares intenten «ajudar-los» acabant ells les frases i fins i tot el relat, la qual cosa augmenta l’ansietat del nen, ja que no se li deixa fer-ho per si mateix.

És important entendre que els nens amb hipercinèsia no tenen retenció lectora perquè no tenen noció de temporalitat. És a dir, no és que no entenguin el que llegeixen, és que no poden retenir-ho. I si una persona no recorda el que ha llegit, com ho pot explicar després? Aquest és el motiu que explica que molts d’aquests nens estudiïn de memòria. Com que la majoria d’ells tenen una gran capacitat memorística, són capaços d’aprendre «fil per randa» textos sencers, de tal manera que els pares creuen que tot va bé fins que aquest recurs comença a mostrar les seves fissures. Per més que se sàpiguen de memòria un temari, si en fer l’examen el professor formula les preguntes de manera diferent a com ho feia a classe, aquests nens ja no sabran què contestar.

També cal tenir en compte que aquests nens, amb esforç, aconsegueixen arribar a tenir una bona mecànica lectora (posar correctament les comes i els punts, la tonalitat, etc.). El gran obstacle es presenta en els dos passos següents: la retenció lectora i, en conseqüència, la comprensió lectora. Aquestes dues últimes capacitats es treballen, juntament amb els altres problemes derivats del trastorn de lateralitat i la hipotonia, durant la teràpia de lateralització homolateral. El 100 % dels nens acaba el tractament amb èxit sense que sigui necessari fer una teràpia específica de dislèxia.

Cuando la hipercinesia se diagnostica erróneamente como TDAH o dislexia

La confusió entre dislèxia i hipercinèsia també ve donada pel fet que el 70 % dels nens amb hipercinèsia presenten l’encreuament de lateralitat mà-ull. És a dir, són dretans de mà i esquerrans d’ull, o al revés. Aquest encreuament oculomanual provoca problemes de lectoescriptura i, per tant, de rendiment escolar, com també dificultats en la pràctica d’activitats com jugar a tennis. De fet, és contraproduent que realitzin qualsevol esport que impliqui la utilització d’una sola mà/cama i ull, com jugar a futbol. En canvi, sí que els ajuda practicar esports en què hagin d’utilitzar totes dues mans/cames, com l’esquí, l’equitació o nedar per sota de la superfície de l’aigua.

Als nens amb hipercinèsia, l’encreuament oculomanual i la hipotonia els causa matusseria. Per aquest motiu i perquè no juguen bé a futbol, acostumen a aïllar-se dels seus companys durant l’hora del pati: sovint juguen sols o juguen amb nenes a jocs més tranquils. D’altra banda, la seva hiperactivitat fa que sempre estiguin molestant els altres, a classe i a casa: el toquen tot, els cauen les coses, destorben a classe parlant amb el company del costat, etc.

La hipercinèsia afecta la salut emocional de tota la família

Tot el que hem exposat, incloent-hi que no segueixen el ritme de la classe, explica que siguin nens que s’infravaloren i que ho passen francament malament. Aquest malestar és viscut pels pares i es trasllada també a ells. Si la mare és la que passa més temps tenint cura del fill, acaba el dia esgotada després d’haver-lo ajudat amb els deures i, quan el pare arriba a casa, el nerviosisme ja s’ha apoderat de l’ambient. Les escenes tenses a l’hora del sopar són habituals: o hi ha discussions o es posa la tele per no haver d’establir comunicació. Aquests progenitors necessiten ser escoltats, de la mateixa manera que necessiten que se’ls expliqui la causa de les dificultats del seu fill perquè puguin entendre-les i tranquil·litzar-se sabent que la hipercinèsia es cura.

Per desgràcia, i a causa de la confluència de diversos factors, així com fa 40 anys alguns especialistes posaven fàcilment l’etiqueta de «dislèxia» a molts pacients, actualment, quan no se sap com classificar el nen, se li posa la de TDAH. Tot i que és cert que en molts casos fer un diagnòstic és complex a causa de la similitud de la simptomatologia, és fonamental ser molt cauts respecte d’això: dins dels diagnòstics de TDAH hi ha molts casos d’hipercinèsia, un trastorn que, com hem dit abans, generalment és propi d’un quadre de trastorn de lateralitat amb hipotonia. Un diagnòstic erroni porta a una teràpia inadequada, fet que prolonga innecessàriament el trajecte terapèutic i el sofriment. Quan es tracta de la salut de les persones, el temps és essencial.

Si ens vols fer alguna consulta sobre aquest tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el centre. Dedicarem el pròxim article a parlar específicament del TDAH.