A les persones ansioses els acostuma a preocupar molt que els altres les percebin i valorin d’una manera positiva, per això solen esforçar-se més que els seus companys a la feina. No obstant això, és precisament aquesta preocupació la que, de vegades, fa que es comportin d’una manera erràtica que acaba danyant la seva imatge i les seves relacions en l’àmbit laboral.

En lloc de deixar que l’ansietat ens boicotegi, entendre com funciona ens ajuda a adquirir habilitats per gestionar millor aquesta emoció que gairebé tots patim en més o menys mesura alguna vegada.

 

L’ansietat treu objectivitat

Les persones ansioses acostumen a extreure conclusions negatives quan la comunicació amb els altres els provoca inseguretat. Po exemple, si un company no els saluda efusivament, no s’atura a parlar-hi o no els dedica el temps que els agradaria, se senten rebutjades i arriben a la conclusió que no cauen bé sense pensar que hi pot haver moltes raons que expliquin el comportament del company. Treure conclusions precipitades sense tenir dades objectives fa perdre oportunitats per establir bones relacions amb els altres i els pot fer creure que som nosaltres els que els rebutgem. La part positiva és que, si hi pensem i canviem els pensaments ansiosos, normalment es presenten altres oportunitats per establir una connexió.

La mateixa manca d’objectivitat i inseguretat és la que fa dubtar les persones ansioses de les seves pròpies competències i habilitats, fet que provoca que posterguin i fins i tot evitin algunes tasques.

El perfeccionisme i l’evitació

Un altre tret molt comú de les persones ansioses és el perfeccionisme: necessiten fer-ho tot molt bé perquè pensen que així obtindran el reconeixement que els cal dels altres. Però, com que aquest perfeccionisme les obliga a estar buscant sempre la millor manera de fer qualsevol cosa, sovint triguen massa temps a fer les tasques: des de contestar un correu electrònic que per a elles és important fins a presentar un informe. Com més temps passa, més augmenta l’ansietat, ja que augmenta la seva preocupació per la imatge que puguin estar donant en retardar-se. Si en comptes de centrar-se en el que paralitza (l’avaluació de l’altre), ens centrem en el que sabem fer bé i actuem amb naturalitat segons els nostres valors, és molt més probable que puguem fer la feina sense dificultats i que la nostra comunicació amb els altres sigui més clara, sense que doni lloc a malentesos. Actuar de manera transparent ens ajuda a reduir l’estrès, augmenta la nostra confiança i, en general, fa que ens percebin com a persones valentes i autèntiques.

Quan l’ansietat és la nostra pitjor enemiga a la feina

Por a les crítiques

En un article de la psicòloga clínica Alice Boyes publicat fa uns dies a Harvard Bussiness Review, l’autora explica que les persones ansioses busquen la retroalimentació dels altres que els permeti millorar, ja que volen tenir èxit en el que fan. Però, al mateix temps, són propenses a rebre les crítiques com una prova que no fan les coses tan bé com les haurien de fer. La proposta d’aquesta psicòloga per trencar el cercle és buscar allò que faciliti estar obert al feedback: per exemple, demanar-lo a algú en qui confia i que creu en les seves competències, o, si demana feedback a algú desconegut, preparar-se respostes que disminueixin la seva ansietat quan la retroalimentació la hi provoca. Per exemple: «Crec que aquests punts són interessants, hi pensaré i et diré alguna cosa d’aquí a uns dies».

La por també fa acte de presència quan se’ls proposen idees o projectes nous: el primer que fan és pensar en tot allò que podria fer que no arribessin a bon port; una reacció que es pot percebre com una actitud molt negativa en l’àmbit laboral i desmoralitzant quan es treballa en equip. Alice Boyes proposa que es comenci per fer la llista dels punts positius, encara que després s’expressin les preocupacions, i acabar amb una valoració general positiva.

Dificultat per percebre les necessitats dels altres

Les persones que pateixen ansietat estan tan encapsulades en el seu estrès que aquesta abstracció els impedeix adonar-se de les necessitats que tenen les persones del seu voltant, de manera que, normalment, anteposen les seves a les de la seva parella, els amics, els col·legues, etc. Així mateix, tot i que no solen demanar ajuda, quan troben una persona mereixedora de la seva confiança, tendeixen a establir-hi una relació de dependència: li demanen contínuament que les ajudi en la presa de decisions i en tot allò que els produeix inseguretat. Igual que amb els punts anteriors, el primer pas per abandonar aquest patró és ser-ne conscient i establir relacions de reciprocitat i treball col·laboratiu. De la mateixa manera, cal evitar arrossegar els altres amb la nostra ansietat: quan ens excedim en les nostres demandes hem de ser conscients que només busquem tranquil·litzar-nos a nosaltres mateixos.

Fonts:

What Anxiety does to us at work

5 Ways Anxiety can Cause Social Problems and Rudeness