Les funcions cerebrals estan lateralitzades

 

Com ja sabem, el cervell se subdivideix en dos hemisferis, el dret i l’esquerre, i tots dos hemisferis estan units pel cos callós: un feix de connexions neuronals que els comunica i els coordina. Així mateix, cada hemisferi està especialitzat en funcions i habilitats diferents, i controla els músculs del costat oposat del cervell. Dit d’una altra manera: el nostre cervell està lateralitzat, i aquesta distribució rep el nom de «lateralitat» (llegiu l’article El que necessites saber per entendre què és el trastorn de lateralitat).

 

Lateralitat homogènia i lateralitat creuada o heterogènia

Qué es la lateralidad cruzada_

Segons com es distribueixin les funcions corporals en el nostre cervell (entre els dos hemisferis), utilitzarem preferentment un costat o l’altre del cos (el dret o l’esquerre) per fer les múltiples accions quotidianes: escriure, agafar unes tisores, jugar a futbol, etc. Quan una persona utilitza preferentment el costat dret del seu cos, diem que és dretana; quan, preferentment, fa servir la banda esquerra, diem que és esquerrana (no hi ha la lateralització 100% dretana o esquerrana). Però en tots dos casos (i aquest és el punt important per entendre després què és la lateralitat creuada) la lateralitat és homogènia; és a dir, és la mateixa per a la mà, la cama i el peu dominants, els ulls, les oïdes i les cervicals.

No obstant això, en algunes persones (un 25% de la població), i per causes genètiques, el procés de lateralització (que finalitza, aproximadament, als 5 anys) no es produeix correctament, de manera que no són homolateralment dretanes o esquerranes. Aquesta lateralitat heterogènia l’anomenem lateralitat creuada; un trastorn neurofisiològic que afecta el desenvolupament cognitiu de la persona i li ocasiona molts problemes d’aprenentatge (de lectura, escriptura, orientació espaciotemporal, matemàtiques, raonament, lògica, equilibri, etc.) i, en conseqüència, també un gran patiment emocional.

Lateralidad cruzada: qué es, tipos y tratamiento

Un exemple de lateralitat creuada seria el d’una persona que tingués un recorregut sinàptic de braç i mà amb dominància dretana i, en canvi, presentés ull dominant esquerrà, cama estàtica esquerrana, cama dinàmica dretana, oïda esquerrana i cervicals dretanes. En aquest cas, el pacient (nen, adolescent o adult) presentarà dificultats motrius: d’equilibri estàtic, de coordinació locomotora (maldestre, caigudes al carrer, ensopegades freqüents, etc.), disgrafia, mala lletra; en pintar pressionarà molt el llapis i se li cansaran el braç i el canell… Tot aquest quadre motor està associat a lentitud, falta de reflexos, gran dispersió i, per tant, se saltarà línies, s’inventarà paraules o les ometrà en llegir, no retindrà el que ha llegit i això li dificultarà la comprensió lectora. A la consulta, observem sovint adolescents que llegeixen sense entendre el que estan llegint: ho fan de manera mecànica perquè no tenen adquirida l’estructuració espacial i temporal (en un proper article aprofundirem sobre aquest tema).

¿Cuándo hablamos de lateralidad cruzada? Tipos y tratamiento

La importància de fer una teràpia

 

La lateralitat creuada o heterogènia no es cura sola amb la maduresa física, emocional, psicològica i mental que es va adquirint amb l’edat. Ben al contrari, com més temps passa, més s’agreuja el problema. El primer pas cap a la recuperació és el diagnòstic precoç, que s’ha de fer a partir dels quatre anys i mig o cinc, ja que abans d’aquesta edat, el resultat no es pot considerar fiable.

 

Tipus de lateralitat creuada i tractament

 

1. A la consulta, s’observen pacients que presenten una lateralitat creuada pel fet que fan servir la mà dreta quan anteriorment eren esquerrans. És el que definim com a lateralitat contrariada.

En aquest cas, cal fer un test complet de lateralitat de braç, ull, mà, cama estàtica, cama dinàmica i oïda. Si el major percentatge d’aquests grups neuromusculars són dretans, s’haurà de lateralitzar l’homolateral dret; si la majoria són esquerrans, es lateralizará cap a l’esquerra.

2. La lateralitat creuada es pot observar també en pacients que són ambidextres. Per exemple: escriuen i mengen amb la mà dreta, però retallen amb l’esquerra, i tenen més força amb l’esquerra, de manera que juguen a tennis amb aquesta mà.

Aquests casos també requereixen un test complet que ens permetrà definir si cal lateralizar el pacient al costat homolateral dret o esquerre.

3. Una altra forma de lateralitat creuada és la «d’oposició»: el nen esquerrà de 5 anys que, per crisi d’oposició envers el pare, la mare o l’escola, escriu expressament amb l’altra mà. Aquí hi intervenen els factors psicoemocionals i psicosocials del nen.

En aquest cas, si el resultat del test ens diu que requereix teràpia de lateralitat, se’n treballarà l’aspecte neurofisiològic (estimulació de diferents recorreguts d’influxos nerviosos intercel·lulars) i se l’anirà lateralitzant de mica en mica cap al costat homolateral corresponent, sense ometre el suport psicoemocional, familiar i social.

4. El nen que fa servir totes dues mans indistintament: retallar, raspallar-se les dents, etc.

Molts dels pares d’aquests nens creuen que el fet que utilitzin per igual una mà que l’altra és una aptitud, però és un pensament erroni: cal lateralitzar el nen cap a la dreta o l’esquerra d’acord amb el que indiqui el test complet de lateralitat.

En el Centre de Lateralitat i Psicomotricitat Joëlle Guitart estem especialitzats en el diagnòstic i tractament del trastorn de lateralitat. Des del 1970, hem tractat milers de pacients que s’han recuperat, almenys, en un 80% (l’habitual és que s’arribi a una curació propera al 100%), sense presentar regressions posteriors. Si tens dubtes o ens vols consultar un cas, pots posar-te en contacte amb nosaltres.