Tal com vam explicar a l’article anterior (El que cal saber per entendre què és el trastorn de lateralitat), cada hemisferi del nostre cervell regeix una sèrie de funcions superiors i la major part del costat invers del cos. Aquesta «configuració», que anomenem lateralitat, queda definida al voltant dels cinc anys d’edat, i ha de ser de prevalença dretana o de prevalença esquerrana, és a dir, homogènia, perquè el procés d’aprenentatge cognitiu i el desenvolupament psicomotor de la persona sigui òptim, d’acord amb el seu quocient intel·lectual. Quan això no és així, quan la prevalença dreta o esquerra no està ben definida, és quan parlem de trastorn de lateralitat o lateralitat creuada.

 

Com afecta el desenvolupament intel·lectual i emocional el trastorn de lateralitat

Com que la definició de la lateralitat en el nostre sistema afecta l’organització de les funcions superiors, quan no s’ha definit bé i es fa servir la part dreta per fer algunes funcions i la part esquerra per fer-ne d’altres (lateralitat creuada o heterogènia), el trastorn afecta l’aprenentatge del llenguatge i de les matemàtiques, la capacitat analítica, lògica, de comprensió i concentració, la percepció espaciotemporal, l’equilibri, etc., i impedeix que la persona afectada desenvolupi tot el seu potencial intel·lectual; una dificultat que en els nens i adolescents repercuteix en el rendiment i la integració escolar, i en els adults es tradueix en problemes personals i laborals, provocant, en tots dos casos, molt de patiment: infravaloració, inseguretat, fracàs escolar, problemes de relació, angoixa, preocupació a la família, etc.

Un exemple de lateralitat creuada fàcilment detectable és el d’una persona que és esquerrana de mà i braç, però dretana d’ull, cama o altres camps neuromusculars. En aquest punt és important ressaltar que només un 3 % de la població és esquerrana (fan servir el costat esquerre en tots els camps de funcionament).

Un 25 % de la població (nens, adolescents i adults) pateix problemes de lateralitat; un trastorn que, si es diagnostica amb la precisió correcta i es tracta amb la teràpia adequada, té cura, sense recaigudes posteriors (llegiu l’article Diagnòstic i tractament del trastorn de lateralitat).

 

No és un trastorn psicològic

Per acabar, cal aclarir que el trastorn de lateralitat no és un trastorn psicològic, de personalitat o psiquiàtric (tot i que el fet de patir-lo pot ocasionar, com a conseqüència, problemes d’aquest tipus). La lateralitat és un trastorn neurofisiològic (del sistema nerviós): els influxos nerviosos que procedeixen de cada costat del cos i que haurien de confluir en els costats oposats del cervell no circulen ordenadament. I és hereditari.