La resiliència és la capacitat per adaptar-se a les adversitats i a les fonts de tensió que ens produeixen estrès: problemes personals, familiars, laborals, econòmics, traumes, etc. És un fet que, en la nostra societat, l’estrès va en augment. Cada vegada ens enfrontem a més fets estressants: escenaris polítics convulsos, horaris laborals que fagociten la vida personal, augment de pressió a la feina, etc. Per mirar de minimitzar l’estrès que aquestes situacions ens provoquen acostumem a reaccionar amb dos tipus de resposta, ambdues equivocades, segons els experts, ja que són pegats temporals i ineficaços:

1) Ens proposem ser més resistents davant l’estrès. És a dir, confonem la resiliència amb la resistència. Ens enfoquem a ser capaços de suportar la situació.

2) Busquem solucions de tipus extern: canviar de feina, contractar una persona que ens ajudi en les tasques domèstiques, un nou empleat que ens redueixi la càrrega de treball a l’oficina, etc.

Moltes persones no només tenen horaris que dificulten o impossibiliten la conciliació de la vida laboral, personal i familiar: la pressió a la qual es veuen sotmeses provoca que la feina també envaeixi les converses durant el sopar, la seva ment durant el poc temps de lleure que puguin tenir i la qualitat de les seves hores de son. A més, el fet de viure hiperconnectats (dispositius electrònics) tampoc no afavoreix la desconnexió de la contínua activitat cognitiva. L’addicció a la feina no ve determinada exclusivament per l’horari laboral, també es produeix quan la feina envaeix de tal manera la nostra vida que acaba afectant les altres parcel·les importants d’aquesta.

Segons un article publicat a la Harvard Business Review, la manca de períodes de recuperació és la que està frenant la nostra capacitat col·lectiva de ser resilients. Els investigadors han trobat una correlació directa entre aquesta absència de períodes de recuperació i una major incidència de problemes de salut (fet que, per cert, també es tradueix en pèrdues de productivitat per a les empreses i un alt cost econòmic, no només personal i social).

Per descomptat, podríem entrar en un debat sobre els canvis (necessaris) que hauríem d’introduir en les nostres societats per modificar, millorant-lo, el model actual; però aquest debat no milloraria la nostra resiliència. Aquesta és una altra qüestió. La resiliència tracta de la nostra capacitat per viure millor sigui quin sigui l’escenari en què ens trobem. En aquest sentit, el problema no són només els problemes externs, que són reals, sinó com tenim cura de nosaltres mateixos per minimitzar-ne l’impacte en el nostre benestar. Com es diu a l’article que hem citat, la resiliència tracta de com recarregar-nos, no de com suportar l’estrès.

 

Què podem fer per millorar la nostra resiliència

Resiliència: per què és tan important per a la nostra salut i com desenvolupar-la

El primer punt important que cal tenir en compte és que la resiliència no és una capacitat innata; és a dir, no és una cosa que es té o no es té, sinó que, afortunadament, podem aprendre a desenvolupar-la. L’objectiu és canviar la manera en què fem servir l’estrès i cultivar la nostra capacitat de recuperació, sabent que això requereix un aprenentatge continu. Aquestes són algunes pautes que ens hi poden ajudar:

1) Tenir present que no podem evitar ni canviar la majoria dels esdeveniments que s’esdevenen en el món, però sí que podem canviar la manera en què ens enfrontem a aquestes circumstàncies.

2) Acceptar que el canvi continu forma part de la vida.

3) Aprendre a no magnificar fets o situacions i posar-los en perspectiva.

4) Aprendre a distingir entre el que depèn de nosaltres i el que no per no assumir càrregues innecessàries.

5) Ser conscients que tenim la capacitat per reinterpretar d’una manera menys estressant tot allò que no depèn de nosaltres.

6) Centrar-nos a canviar el que sí que depèn de nosaltres. Posar-se petites metes assumibles i anar cap a elles.

7) Aprendre a cuidar-se: de vegades la voràgine diària fa que ni tan sols ens preguntem què necessitem o què ens agradaria fer. Practicar activitats que ens fan sentir millor ens ajuda a posar en forma la nostra ment (i el nostre cos) per fer front a situacions que requereixen resiliència.

8) Intentar aprendre del mateix estrès: analitzar situacions d’estrès anteriors per veure què podem canviar en enfrontar-nos a una de nova, preguntar-nos quins factors desencadenants hauríem de revisar per poder gestionar millor el nostre temps, «escoltar» els senyals fisiològics que experimentem enmig de l’estrès per aprendre a desenvolupar habilitats en futures situacions similars i valorar el fet que les adversitats també són una oportunitat per créixer com a persones.

9) Establir bones relacions: comptar amb persones que ens estimen, ens donen suport i amb les quals podem compartir moments de qualitat també enforteix la resiliència.

10) Establir una bona relació amb un mateix: de vegades som el nostre pitjor enemic. Per desenvolupar la capacitat de resiliència cal que aprenguem a confiar en les nostres capacitats.

11) Revisar la nostra biografia per determinar quins factors no sabem gestionar i buscar suport professional, si cal, per aprendre a millorar les nostres habilitats i les nostres respostes davant d’aquests factors.

12) No quedar-se ancorat en l’anàlisi, ja que llavors afavorim l’ansietat. Un cop feta l’anàlisi cal passar a l’acció: posar en pràctica noves respostes a l’estrès.