El rumiament negatiu és un dels factors en el cercle viciós de l’ansietat social

 

Gairebé totes les persones experimentem un cert nerviosisme davant d’algunes situacions socials: impartir una conferència, haver de fer una presentació de treball, assistir a un sopar amb persones que amb prou feines coneixem, etc. Sentir-nos una mica nerviosos en aquestes situacions és normal. No obstant això, a algunes persones aquest tipus d’esdeveniments els causa una gran ansietat i por, de tal manera que sovint hi reaccionen amb una resposta d’evitació (a les situacions), la qual cosa altera significativament la seva vida. Són les persones amb trastorn d’ansietat social o fòbia social.

Les persones amb trastorn d’ansietat social es bombardegen contínuament amb preguntes a mesura que s’acosta la data que temen, projectant-hi totes les seves pors: es pregunten si hi aniran vestits adequadament, si seran capaços de no vessar la beguda, com els valorarà la persona que s’asseu al seu costat, etc. És a dir, la idea d’exposar-se a situacions en què poden ser jutjats per persones desconegudes fa que la seva ansietat augmenti.

 

Nou estudi sobre el tractament de l’ansietat social

 

Rumiar pensamientos negativos consolida el círculo vicioso de la ansiedad social

 

Dos investigadors de la Universitat de Sidney, Matthew Modini i Maree Abbott, han portat a terme un estudi en el qual han observat que rumiar aquests pensaments alimenta l’ansietat social. Projectar una vegada i una altra a la ment tot el que pot sortir malament no només causa més ansietat, sinó que aconsegueix afectar negativament el comportament que s’ha de tenir en la situació real, fet que augmenta els nivells de por davant un proper esdeveniment i perpetua el cicle de preocupació. En paraules dels investigadors, «El rumiament negatiu és un dels factors en el cercle viciós de l’ansietat social i es pot definir com un examen intrusiu i detallat dels resultats negatius anticipats o percebuts en relació amb una situació social temuda». Aquest rumiament, a més, sol persistir en acabar la situació: la persona segueix rememorant l’esdeveniment a la seva ment una vegada i una altra.

Tot i que fa dues dècades que es van identificar els efectes negatius del rumiament, hi ha molt poques investigacions sobre com ajudar les persones amb ansietat social a trencar el cicle de preocupació. Modini i Abbott creuen que l’enfocament dels terapeutes hauria d’involucrar l’«atenció distant»: no només centrar-se en els pensaments que tenen aquestes persones sobre el que pot sortir malament en una situació social, sinó centrar-se també en les seves suposicions errònies que el rumiament té efectes de prevenció. Dit d’una altra manera, la clau seria qüestionar la legitimitat del rumiament, perquè les persones que pateixen aquest trastorn creuen que els ajuda assajar mentalment tots els pitjors escenaris possibles que es poden donar en una situació que per a ells és amenaçadora. Segons Modini i Abbot, seria millor ajudar-los a adonar-se que és molt més beneficiós aturar el rumiament, que és el que s’interposa en la seva capacitat per viure aquestes situacions sense por.

 

Fonts:

The Latest Way to Conquer Social Anxiety Uses a New Mindset
Modini, M., & Abbott, M. J. (2018). Banning pre-event rumination in social anxiety: A preliminary randomized trial. Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry, 61, 72–79. https://doi-org.silk.library.umass.edu/10.1016/j.jbtep.2018.06.009