La psicòloga Meritxell Pujol, terapeuta del nostre centre, ens explica en aquesta entrevista què és l’organització temporal, per què la seva adquisició és fonamental per poder aprendre altres coneixements bàsics i fonamentals, i com afecta un nen no comprendre aquest concepte abstracte.

 

 

Per a un adult, el concepte d’organització temporal és bastant obvi, ho és també per a un nen?

En absolut. L’organització temporal és un concepte molt abstracte per a un nen i difícil d’adquirir.

 

Comencem amb exemples. Què li passa a un nen que té problemes d’organització temporal?

Un exemple molt clar és el d’un pacient de 16 anys que, quan va començar la teràpia, no sabia en quin dia érem, ni en quin mes. Podia recitar els mesos de l’any com qui recita les taules de multiplicar de memòria, però no tenien significat per a ell: no sabia a quins períodes feien referència.

 

Ens pots explicar una mica més aquest cas?

Vaig agafar un calendari i li vaig preguntar quan era Nadal. No ho sabia. Li vaig preguntar si anava abans o després del seu aniversari. Tampoc ho sabia. Era incapaç de situar o orientar els esdeveniments.

 

Ell era conscient del problema?

Sí, i li generava una sensació molt negativa de descontrol. Sentia com si la vida fos un corrent que l’arrossegava sense saber on. Se sentia molt diferent dels altres i tenia molts problemes a l’escola.

Per entendre una narració, ens cal poder orientar-nos en el temps, entendre les seqüències d’un esdeveniment, l’esdevenir: entendre conceptes com abans i després, causa i conseqüència

Quina classe de problemes?

L’organització temporal afecta l’adquisició d’aprenentatges tan bàsics i importants com la comprensió oral i escrita.

Per què?

Perquè per entendre una narració, ens cal poder orientar-nos en el temps, entendre les seqüències d’un esdeveniment, l’esdevenir: entendre conceptes com abans i després, causa i conseqüència. El concepte temporal està en qualsevol text.

 

Quins altres aprenentatges afecta?

Les matemàtiques. El concepte d’organització temporal està implícit, per exemple, en les seqüències numèriques: si no entenem conceptes com anterior i posterior, és impossible saber quin número va abans o després en una seqüència numèrica.

 

Seguim amb més conseqüències

La mateixa organització del temps: aquests nens no es poden organitzar les tasques i per això no poden assumir objectius com qualsevol altre nen.

 

Ens en pots posar un exemple?

Recordo una pacient de 6 anys que m’explicava amb molta angoixa que quan els seus pares li demanaven que anés a rentar-se les dents sempre l’acabaven renyant perquè trigava moltíssim: primer es rentava la cara, després es treia les lleganyes, etc. Ella no s’adonava, deia, que no li donava temps de fer el que els seus pares li demanaven.

 

Fins aquí, podria semblar normal: els passa a molts nens

Sí, però, llavors, quan li vaig proposar com a solució que els seus pares l’avisessin quan li quedessin 5 minuts per acabar el que li havien demanat, em va contestar «És que jo no sé quant són cinc minuts». No entenia el temps.

 

No són nens que es gronxen o es distreuen

No, són nens que pateixen molt perquè realment no poden organitzar-se les tasques.

 

Ens poses un exemple més que ens ajudi a acabar d’entendre-ho?

El d’una altra nena de 6 anys que no volia seguir amb una activitat que estàvem fent a la sessió de teràpia d’aquell dia. Li vaig dir que seguiríem durant 1 minut més i que després canviaríem d’exercici. Em va contestar: «1 minut, no, 15». Li vaig preguntar amb estranyesa si, llavors, volia seguir una mica més, i em va respondre: «És que no sé quant es 1 minut, però sé que 15 minuts és poc temps».

 

No saben referenciar el temps?

És com si tinguessin conceptes separats que no poden unir. Saben que hi ha un dia de l’any en què se celebra Cap d’Any, però no saben quan és.

 

Llavors, tampoc poden anticipar successos

Si els seus pares se’n van de viatge, no els calma que els diguin que tornaran al cap de 3 dies o d’1 setmana perquè no saben si això és molt de temps o poc. Quan són petits, això els genera molta angoixa.

 

També deuen tenir dificultats a l’hora d’expressar-se

Així és. Si els demanes que t’expliquin el que han fet el cap de setmana anterior, t’ho narren en present, per exemple. Costa molt entendre’ls perquè, a més, els és difícil estructurar un relat. Els seus problemes d’organització temporal també els fa complex entendre les instruccions que els donen els adults.

L’organització temporal va molt relacionada amb l’organització espacial i aquesta, al seu torn, depèn de la corporal. És a dir, per poder començar a treballar l’organització temporal, primer hem de treballar amb el nen la noció d’esquema corporal.

Bé. Com treballeu en teràpia amb aquests pacients?

Si un nen té problemes d’organització temporal, això significa que també té dificultats en altres àrees.

 

Què vols dir?

L’organització temporal va molt relacionada amb l’organització espacial i aquesta, al seu torn, depèn de la corporal. És a dir, per poder començar a treballar l’organització temporal, primer hem de treballar amb el nen la noció d’esquema corporal.

 

Per què la noció d’esquema corporal és la base?

Només a partir dels referents del propi cos es poden tenir els referents de l’espai. L’eix corporal del propi cos és el que permet identificar dreta i esquerra i, a partir d’aquí, referenciar primer el propi cos en l’espai i després en relació amb els altres objectes i individus.

 

Ho entenc. I com es relaciona això amb la temporalitat?

El nen accedeix a les nocions temporals a través de la successió dels moviments de les seves pròpies accions, de les accions i els moviments que fa. Necessita comprendre què mou primer quan fa un moviment amb el cos. Necessita adquirir la noció de successió i sempre parteix de la seva pròpia experiència per entendre el que l’envolta. Un cop ha comprès el seu propi esquema corporal i com s’orienta el seu cos en l’espai i en el temps és quan pot començar a entendre com se situen i orienten en el temps els diferents objectes i successos que ja no parteixen de si mateix. En teràpia, treballem les dues organitzacions, l’espacial i la temporal, de manera conjunta.

 

Com ho feu?

Depèn de cada nen i dels resultats del seu test de lateralitat, però, a grans trets, treballem els conceptes d’ahir, avui i demà fent-los explicar què han fet durant un període determinat: això els ajuda a entrenar les seqüències temporals. També fem exercicis perquè aprenguin a entendre les setmanes, els mesos, les estacions, etc.

 

Ens en pots posar un exemple?

Si els pregunto quin dia és avui, no ho saben. Llavors els dono referències perquè ells arribin a la solució: per exemple, agafo un calendari i els dic que nosaltres ens veiem tots els dimarts. Llavors ells busquen tots els dimarts del mes. Els dic que acabem de començar el mes i que, per tant, en quin dimarts creuen que som. Al final ho treuen. Els ajuda a poder referenciar les coses que passen en el temps perquè necessiten arribar a unir el concepte abstracte amb l’experiència vivencial.

Fem servir exercicis més obvis en els quals es poden equivocar menys perquè ells s’adonin de la noció de successió i, en ser-ne conscients, puguin aplicar-ho a altres casos més complexos.

I el concepte de successió, com el treballeu?

Per al concepte de successió i el de durada treballem amb vinyetes que han d’ordenar: diferents vinyetes que mostren el creixement d’un arbre, els diversos moviments que fa una persona que fa un salt, algú que obre un paraigua (primer la vinyeta en què no plou, després la vinyeta en què comença a ploure, després en què obre el paraigua, el paraigua mullat, etc.).

 

No les ordenen bé?

Normalment, les ordenen bé. L’important d’aquests exercicis és que els permeten consolidar la relació de successió. És a dir, fem servir exercicis més obvis en els quals es poden equivocar menys perquè ells s’adonin de la noció de successió i, en ser-ne conscients, puguin aplicar-ho a altres casos més complexos.

 

Hi ha més exercicis que els ajudin a adquirir l’organització temporal?

Sí, i molt diversos. Per exemple, també treballem amb estructures rítmiques perquè el ritme és una successió. Jo faig un ritme i ells han de reproduir-lo. Faig un moviment i ells han de repetir-lo. Després hi ha exercicis que els permeten ser conscients de la seva pròpia respiració.

 

Per a què serveixen?

Els ajuden, igual que tots els exercicis en què treballem els sentits i la percepció, a entendre l’esquema corporal a través de l’autoobservació.

 

No parlem d’una teràpia breu

No, és cert que treballar l’esquema corporal i l’organització espaciotemporal requereix temps, perquè no ho podem abordar tot de cop. Però adquirir aquestes nocions és imprescindible perquè puguin realitzar els altres aprenentatges propis de la seva edat. No obstant això, com que la seva evolució és gradual, a mesura que van fent progressos, aquests també els ajuden que en millori el rendiment escolar.