Avui parlarem de les al·lèrgies, ja que un 30 % dels pacients amb trastorn de lateralitat que tractem al nostre centre pateix algun tipus d’al·lèrgia, incloent-hi l’asma d’origen al·lèrgic (en adults, més de la meitat dels casos d’asma té aquest origen, i en nens i adolescents, el percentatge augmenta fins a un 80 %).

 

Què és l’al·lèrgia

Tot i que hi ha registres de casos d’anafilàxia (reaccions al·lèrgiques greus) datats a l’antiguitat, com el del faraó Menes (any 2640 abans de Crist) o el de l’emperador August, el terme al·lèrgia el crea el metge austríac Clemens von Pirquet el 1906; és a dir, l’estudi de les al·lèrgies és relativament recent.

L’al·lèrgia és una resposta exagerada del sistema immunitari davant de determinades substàncies innòcues que, en canvi, el sistema identifica com a nocives. Aquestes substàncies, anomenades al·lèrgens, poden ser de diferent tipus. Algunes són molt conegudes, com els àcars de la pols, el pol·len, el verí de les vespes i abelles, determinats fàrmacs, proteïnes d’alguns aliments, materials com el làtex, etc.; però, en els darrers anys s’han anat identificant nous al·lèrgens, de la mateixa manera que també han augmentat les malalties al·lèrgiques (a Espanya, almenys el 20 % de la població pateix al·lèrgia, i les estimacions indiquen que en dues dècades la patiran la meitat dels espanyols).

Alergias y asma de origen alérgico en pacientes con trastorno de lateralidad

Causes de l’al·lèrgia

Una cosa que és important saber és que ningú no neix al·lèrgic: hi ha factors genètics que predisposen a les malalties al·lèrgiques, però són els factors mediambientals els que actuen com a desencadenants. Per què n’està augmentant, doncs, la incidència entre la població any rere any?

Els al·lergòlegs apunten diverses causes relacionades amb els hàbits de vida actual i el desenvolupament de la nostra societat: el sedentarisme, l’obesitat, dietes alimentàries poc saludables, la contaminació ambiental, l’“excessiva” higiene a les cases i en la nostra cura personal, etc. No obstant això, molts d’ells també destaquen com a causa important el factor psicoemocional; un desencadenant que els terapeutes del nostre centre també observem en la pràctica clínica. Com dèiem abans, un tant per cent elevat (30 %) de pacients (nens i adolescents) amb trastorn de lateralitat pateix també algun tipus d’al·lèrgia, i una d’aquestes al·lèrgies, en el 18 % dels casos, és l’asma, que acostuma a aparèixer en la preadolescència.

 

Al·lèrgies en pacients amb trastorn de lateralitat

El que constatem en la pràctica clínica és que aquests pacients solen ser hipersensibles, el seu sistema immunitari és fràgil i han tingut un retard en el desenvolupament psicomotor. Són nens que somatitzen les situacions que comporten un impacte emocional: un ambient familiar tens, els problemes escolars, la mort d’un familiar al qual se sentien molt units (la identitat emocional redunda en la identitat corporal), etc.

Alergias en pacientes con trastorno de lateralidad

Els episodis d’ al·lèrgies poden tenir una freqüència, intensitat i causa molt variades, de la mateixa manera que hi ha pacients en què el desencadenant sempre és el mateix: per exemple, el cas d’una nena —amb uns pares divorciats que mantenen una relació cordial—, que té una crisi d’asma cada vegada que va a casa del pare. Les crisis d’asma que pateix es podrien confondre, pels símptomes que presenta, amb atacs de pànic. I és que, a diferència de les persones al·lèrgiques, que pateixen, sobretot, ansietat, les persones asmàtiques és habitual que visquin en una angoixa permanent. Per aquest motiu, és més complex curar una persona asmàtica que una persona al·lèrgica.

 

El paper dels pares en la recuperació

És fonamental que, a més de seguir el tractament en teràpia, a aquests pacients els ajudin els seus pares. Encara que tots som conscients que el ritme de vida actual està sobrepassant molts d’ells, per la qual cosa tot just tenen temps per ser “bons pares”, al centre fem èmfasi que la seva presència sigui qualitativa; és a dir, que el temps que puguin dedicar-los sigui de qualitat: compartir no és “col·locar” el nen davant de l’ordinador, la tauleta o la tele mentre nosaltres fem qualsevol altra activitat. I si els ajudem a fer els deures, ho hem de fer amb calma, intentant rebaixar l’estrès que puguem tenir en aquell moment, ja que els nens amb trastorn de lateralitat memoritzen ràpidament de manera mecànica perquè tenen l’hipocamp molt desenvolupat, però no entenen ni interioritzen el que estan aprenent llevat que se’ls estimuli contínuament i s’aconsegueixi que se situïn adequadament davant dels nous coneixements.

 

Si ens vols fer qualsevol consulta sobre aquest tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre centre.

Fonts:

Historia del desarrollo de los conocimientos en Alergología. (Libro de las enfermedades alérgicas, de la Fundación BBVA)