Enuresi infantil per hipotonia

No tots els nens amb trastorn de lateralitat tenen enuresi. De fet, només els que són hipotònics —és a dir, els que presenten una disminució en el to muscular— o tenen problemes emocionals pateixen incontinència urinària involuntària durant el dia i/o la nit. De tots els pacients infantils amb trastorn de lateralitat que històricament hem tractat en el centre, aquest grup en representa, aproximadament, un 30 %.

Habitualment, aquests nens no arriben a la consulta pel problema d’enuresi (per a aquest problema acostumen a haver anat al psicòleg), sinó pels altres símptomes del trastorn de lateralitat: dificultats de concentració, dèficit d’atenció, etc. No obstant això, en tractar-ne les dificultats motores com a part de la teràpia del trastorn de lateralitat, aprenen també a tenir el domini neuromuscular adient que els permet fer el moviment de contracció de les parets de la bufeta.

La enuresis infantil: causas, desencadenantes y tratamiento

 

El patiment dels nens amb enuresi

És evident que l’enuresi causa molt de patiment a aquests nens: pateixen perquè saben que estan exposats a les burles dels altres nens. Per aquest motiu, es resisteixen a participar en qualsevol pla que pugui fer palès el seu problema: quedar-se a dormir a casa d’amics, anar de colònies, etc. En alguns casos, a aquest patiment cal sumar-hi el de la pressió dels pares que fan responsables els seus fills de la incontinència urinària («El meu fill no pot tenir un defecte»), i que arriben fins i tot al càstig.

Hi ha qui tracta l’enuresi amb fàrmacs i/o amb una dieta restrictiva de líquids. En el nostre centre creiem —i així ho constatem en la pràctica clínica— que aquesta no és la solució (més endavant ens endinsarem en el tractament).

 

Desencadenants emocionals de l’enuresi infantil

La enuresis infantil: causas, desencadenantes y tratamiento

L’enuresi acostuma a tenir un desencadenant emocional (encara que hi pugui haver una causa primària, com ara antecedents familiars): un canvi d’escola, de casa o de ciutat, el naixement d’un germà, el divorci dels pares, la mort d’un familiar, repetir curs, patir assetjament escolar, etc .; és a dir, qualsevol fet que desestabilitzi emocionalment el nen. Així mateix, es pot donar el cas que un nen que ja s’havia recuperat de l’enuresi torni a tenir-la després d’un episodi que l’hagi afectat emocionalment (no hi ha una «recaiguda» del sistema motor: la causa n’és estrictament emocional). Després hi ha factors que també poden facilitar la micció involuntària, com el fred, per exemple.

 

Tractament de l’enuresi infantil

En el tractament de l’enuresi infantil es treballa paral·lelament en dos aspectes: l’emocional i el motor. És a dir, hi ha una part de la teràpia que se centra a aconseguir que el nen expressi les seves emocions. Si el nen es tanca al diàleg, perquè no sempre li és fàcil parlar dels seus problemes, llavors aquest punt es treballa a través del dibuix. De la mateixa manera, és important que el terapeuta, quan es comunica amb el nen, resti importància a aquest tema, i que parli amb els pares per explicar-los com han de gestionar el problema del fill en la seva relació amb ell: per exemple, encara que suposi una molèstia per a ells, si els pares saben a quina hora el nen acostuma a fer-se pipí al llit, aixecar-se per portar-lo al bany evitarà el problema. El «despertador pipí» també és un recurs útil perquè el nen aprengui a fer la contracció de la bufeta com a acte reflex a un estímul: l’alarma sona trenta minuts abans de l’hora en què el nen sol fer-se pipí. O, per posar un altre exemple, als nens ansiosos que estan molt aferrats a la mare els va molt bé l’estímul del «calendari d’estrelles»: tots celebren el dia que el nen no s’ha orinat enganxant-hi o dibuixant-hi una estrella. Al cap d’un nombre determinat d’estrelles, el nen rep un premi (al centre no som gaire partidaris dels regals com a estímul, però aquest és un dels casos en què sí que ho aconsellem).

La enuresis infantil: causas, desencadenantes y tratamiento

La part motora de la teràpia té com a objectiu ensenyar-los a fer els moviments de contracció muscular i integrar aquest domini a nivell neuromuscular, fet que els permetrà el control del flux de la bufeta.

La curació de l’enuresi infantil segueix el mateix procés evolutiu que la curació del trastorn de lateralitat. Generalment, els nens amb enuresi van a teràpia un cop per setmana. De vegades, però, les circumstàncies particulars requereixen que hi vagin dues vegades. En aquests casos, si el pacient viu fora, les dues sessions setmanals es concentren en un mateix dia.

Si ens vols fer qualsevol consulta sobre aquest tema,  et pots posar en contacte amb el nostre centre.

També et pot interessar aquest article:

L’enuresi en adults: causes i tractament