Fa uns mesos, un fotògraf nord-americà de 29 anys, Oliver Kmia, va crear un vídeo amb més de mil fotos pujades a Instagram en què es veuen turistes d’arreu del món fotografiats en diversos llocs emblemàtics de diferents continents: a la Torre de Pisa (Itàlia), al Machu Picchu (Perú), al Taj Mahal (Índia), etc. L’objectiu d’aquest fotògraf no va ser criticar el turisme de masses, ni el fet que la gent sempre es fa el mateix tipus de fotos, sinó posar de manifest el postureig a les xarxes socials (el vídeo va tenir una gran repercussió en els mitjans de comunicació i ja té més d’un milió de reproduccions a Vimeo).

Comparar-nos amb els altres forma part de la nostra naturalesa

 

És un fet que moltes persones necessiten reafirmar la seva identitat publicant imatges a les xarxes socials que facin pensar als altres que la seva vida és extraordinària. Però també és cert que els éssers humans tenim tendència al que els psicòlegs anomenen «comparació social»: avaluem la nostra vida comparant-la amb els èxits i les possessions dels altres. Aquest comportament, a més, comença a edats molt primerenques, fet que indica que forma part de la nostra naturalesa. El neurocientífic cognitiu Christian Jarret ho explica molt bé en un article en el qual cita un estudi recent que es va fer amb nens de set anys.

 

L’estudi

 

A aquests nens se’ls va fer fer un seguit de proves en parella. Després de cada prova, es va comunicar a cada un d’ells si l’havia passat amb èxit i quina era l’avaluació que havia rebut la seva parella en la mateixa prova. Doncs bé, els que van mostrar més felicitat van ser els que van saber que havien tingut èxit i que la seva parella havia fracassat. Això els va provocar més satisfacció que saber que en algunes proves tots dos ho havien fet bé. Quan es van sentir pitjor tots els nens? Quan van rebre la notícia que ells havien fallat en una prova, però que la seva parella l’havia passat amb èxit (això els va provocar més malestar que saber que tots dos havien fallat).

 Veure l’èxit dels altres a les xarxes socials et produeix ansietat?

Per a aquest neurocientífic, el missatge que n’hem d’extreure és que comparar-se amb els amics és natural, i que també ho és que ens produeixi un cert malestar percebre que als altres els va millor que a nosaltres (comparació ascendent). La qüestió és que la probabilitat de malestar augmenta en funció de com n’està, de minada, l’autoestima de la persona i de la propensió al pessimisme que tingui. Si aquest malestar és profund i provoca ansietat, cal considerar-lo un efecte secundari d’algun altre malestar que no està resolt: si solucionem la causa subjacent, també es dissiparà l’ansietat que produeix veure el suposat èxit dels altres a les xarxes socials.

 

La investigació també indica que hauríem de mirar de frenar una tendència molt comuna: la de percebre com a poc competents els amics que, pel que publiquen a les xarxes, percebem que tenen menys èxit que nosaltres. Algú que extreu una conclusió com aquesta, i d’aquesta manera, no mereix que el seguim considerant un amic.

 

Si el que en sentim és enveja benigna, és a dir, admiració pels èxits dels nostres amics, aquesta emoció pot tenir un efecte motivador a l’hora d’avaluar la nostra pròpia vida i ajudar-nos a millorar. No obstant això, tal com adverteix Christian Jarret, hem d’evitar sobreestimar el suposat èxit personal que mostren els amics/coneguts a les xarxes socials: els nombrosos estudis sobre el tema conclouen que aquestes vides idíl·liques (viatges fabulosos, sopars i festes fantàstiques, roba de marca, etc.) poden estar encobrint un dolorós buit que subestimem: la seva vida real pot ser molt diferent de la que mostren al món a través d’aquestes plataformes.

 Veure l’èxit dels altres a les xarxes socials et produeix ansietat?

En el cas dels adolescents, tot i que és cert que les xarxes socials poden ser molt positives en aquesta etapa (la identitat es construeix amb el feedback dels altres), no podem obviar-ne els riscos: durant aquesta etapa s’està formant la seva personalitat i construeixen l’escala de valors que guiarà la seva vida. Creure que impressionar els altres és el que els proporcionarà benestar els farà infeliços i no aprendran a diferenciar la vida real i la virtual. El benestar ve donat per la satisfacció que ens proporciona la consecució dels nostres objectius personals i professionals, i saber que vivim sent coherents amb els nostres valors.