Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
    • Spanish
    • French
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
    • Spanish
    • French
Científics del MIT descobreixen el mecanisme de la plasticitat cerebral
Link Enlarge

Científics del MIT descobreixen el mecanisme de la plasticitat cerebral

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 23 agost, 2018 Aprenentatge, El cervell, El trastorn de lateralitat 0

El nostre cervell és flexible i està en canvi permanent

 

Els estudis sobre plasticitat cerebral ens diuen que el nostre cervell és capaç de canviar la seva estructura i configuració durant tota la vida en funció de les nostres experiències amb l’entorn. Les recerques en aquest camp ―també conegut com a neuroplasticitat o plasticitat cognitiva― afirmen que el nostre cervell té la capacitat de remodelar i enfortir les connexions entre les neurones, les sinapsis. És a dir, que podem millorar la nostra capacitat d’aprenentatge, les nostres habilitats cognitives i la nostra memòria, i adaptar-nos a noves situacions. I fins i tot compensar els efectes de lesions cerebrals establint noves xarxes o, com dèiem, enfortint-ne algunes.

El nostre cervell està en canvi permanent, també en els adults i la gent gran (llegiu l’article Neurogènesi: com els adults podem desenvolupar noves neurones). I podem estimular aquestes modificacions exercitant el nostre cervell a través de l’activitat cognitiva i sensorial, l’exercici físic, les emocions, la nutrició, etc.; un fet que fins fa poc es desconeixia (vegeu el vídeo de sota).

 

Com es produeix la plasticitat cerebral

 

Això no obstant, fins ara no se sabia com es produeix el fenomen de la plasticitat cerebral.  Cal tenir en compte que el nostre cervell és un sistema en el qual hi ha uns cent mil milions de neurones i milers de sinapsis en canvi constant. Els investigadors tenien la hipòtesi que quan s’estableixen noves connexions entre neurones i quan algunes sinapsis s’enforteixen calia activar algun mecanisme de compensació perquè es mantingués el sistema en equilibri, sense que quedés «aclaparat» pels canvis.

Doncs bé, un equip d’investigadors de l’Institut Picower per a l’Aprenentatge i la Memòria del MIT, ha publicat recentment un estudi a la revista Science en el qual es demostra com el nostre cervell assoleix aquest equilibri (l’estudi s’ha fet amb ratolins vius). El resultat és una regla tan fascinant com simple, tot i que el treball que han dut a terme per descobrir-la és extremadament complex: quan una connexió, anomenada sinapsi, s’enforteix, les sinapsis veïnes s’afebleixen a causa de l’acció d’una proteïna anomenada Arc. L’autor principal de l’estudi, Mriganka Sud, ha declarat sobre aquest tema que està emocionat, però no sorprès, que una regla tan simple regeixi un sistema tan complex com és el cervell: «Els comportaments col·lectius dels sistemes complexos sempre tenen regles simples», ha declarat. El descobriment d’aquesta regla fonamental de la plasticitat cerebral explica com l’enfortiment i l’afebliment sinàptic es combinen a les neurones per produir plasticitat.

 

El paper determinant de la proteïna Arc

 

Una vegada que els investigadors van comprovar la regla, van voler saber el mecanisme pel qual les neurones l’obeeixen. Per fer-ho havien de poder observar com canvien uns receptors anomenats AMPA, que són clau en les sinapsis. Amb l’ajut d’una etiqueta química, van veure que l’ampliació i l’enfortiment de les sinapsis estan correlacionats amb una major expressió del receptor AMPA, de la mateixa manera que la reducció i l’afebliment de les sinapsis estan correlacionats amb una menor expressió d’aquest receptor. La proteïna que regula l’expressió de l’AMPA és la proteïna Arc, de manera que l’equip es va adonar que havien de seguir també Arc per entendre del tot el mecanisme. De nou, van utilitzar una etiqueta química (que va haver de ser desenvolupada per científics del Japó, ja que mai abans se n’havia fet una per al cervell d’un animal viu) que els va permetre observar que les sinapsis enfortides estaven envoltades de sinapsis afeblides que havien enriquit l’expressió d’Arc i que l’enfortiment de les sinapsis augmenta la proteïna per afeblir les sinapsis veïnes. En altres paraules, Arc és la proteïna que manté l’equilibri dels recursos sinàptics. Podeu llegir l’explicació completa de l’estudi en aquest enllaç.

 

Els resultats d’aquesta recerca, així com les noves tècniques que els investigadors han desenvolupat per fer-ho, seran de gran utilitat a la comunitat científica per continuar progressant en la investigació del cervell.

 

El cerebro del niño explicado a los padres, del neuropsicòleg Álvaro Bilbao
Link Enlarge

‘El cerebro del niño explicado a los padres’, del neuropsicòleg Álvaro Bilbao

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 17 abril, 2018 Actualitat, Aprenentatge, El cervell, El trastorn de lateralitat 0

‘El cerebro del niño explicado a los padres’

El cerebro de los niños explicado a los padres és un llibre que està ajudant molts progenitors a educar millor els seus fills, i també molts educadors. L’autor n’és Álvaro Bilbao, un neuropsicòleg especialitzat en un àmbit de la neurociència molt concret i fins fa poc força desconegut: el del cervell dels nens. Aquest doctor en psicologia de la salut es va formar a l’Hospital Johns Hopkins de Baltimore i al Royal Hospital for Neurodisability de Londres i és, a més, un excel·lent divulgador amb grans aptituds pedagògiques.

Tal com el mateix Álvaro Bilbao explica, tots els pares volen el millor per als seus fills i que aquests puguin assolir els seus objectius, però tot sovint es troben perduts a l’hora d’ajudar-los a aconseguir-ho. Saber com funciona el cervell d’un nen o d’un adolescent ens permet entendre què necessiten els nostres fills, saber quines són les claus per educar-los bé i actuar de la millor manera davant de les situacions que es vagin presentant. El cerebro de los niños explicado a los padres és, per tant, un manual en què se’ns explica d’una manera intel·ligible el que hem de saber sobre neurociència per ajudar-los a desenvolupar-se emocionalment i intel·lectualment d’una manera òptima, i ens ofereix eines pràctiques i molt útils per guiar-los en el seu procés d’aprenentatge.

.

‘El cerebro del niño explicado a los padres’, del neuropsicólogo Álvaro Bilbao_Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart

Punts importants d’El cerebro del niño explicado a los padres

En els dos vídeos que incloem en aquest article Álvaro Bilbao exposa els punts essencials del seu llibre. Vegem-ne alguns.

 

Al vídeo de dalt, que ha publicat el diari El País, l’especialista explica en què consisteix el desenvolupament global d’un nen: és fonamental procurar-li seguretat i un bon desenvolupament emocional durant els primers anys de vida, ja que sobre aquestes dues bases es construirà el seu món intel·lectual i quan sigui adult aconseguirà que els seus pensaments, les emocions i les accions vagin en la mateixa direcció. En el mateix vídeo també explica per què l’educació basada en els premis i càstigs no és eficaç, la diferència entre una norma i un càstig, com aprendre a posar-los límits, com se’ls pot ajudar a complir les normes, per què és tan important donar-los responsabilitats i deixar que prenguin decisions, quines estratègies podem implementar per ensenyar-los a gestionar la frustració i que aprenguin autocontrol, com aquest (l’autocontrol) incideix en l’escorça frontal, quin criteri hauríem d’aplicar a l’hora de decidir quines activitats extraescolars han de realitzar, el paper de l’esport i el joc en l’aprenentatge, com i fins on cal deixar que utilitzin les noves tecnologies, els efectes de la sobreprotecció, què fer si el nen suspèn assignatures, etc.

 

El cerebro del niño explicado a los padres from Ibercaja Aula en Red on Vimeo.

 

El segon vídeo és un resum del llibre El cerebro del niño explicado a los padres en el qual sintetitza l’ABC del cervell infantil. Ens ha semblat una exposició excel·lent: summament interessant, amb explicacions neurològiques que s’entenen perfectament i que ens donen moltes pistes per entendre com millorar el nostre paper com a educadors. A tall d’exemple: el cervell és una xarxa de connexions neuronals. El que distingeix un nen amb bones habilitats d’un altre que no en té no és el nombre de neurones, sinó el nombre de connexions entre elles. Cada vegada que un nen o un adolescent s’enfronta a una situació nova i aconsegueix resoldre-la amb èxit, en el seu cervell es forma una nova connexió que, a més, li proporciona benestar. Doncs bé, els pares i educadors tenim un paper fonamental en l’establiment d’aquestes connexions. En aquest punt entren en joc, per exemple, els reforços (els més eficaços, explica, són sempre els immaterials, per la qual cosa estan a l’abast de tothom) i el nostre propi comportament a l’hora de gestionar els problemes o l’estrès, ja que el cervell disposa d’un sistema de neurones mirall que fa que el nen prengui decisions en funció del model que com a pares li oferim.

Link Enlarge

El diàleg actiu amb els fills en modifica i estimula el desenvolupament cerebral

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 6 març, 2018 El cervell, El trastorn de lateralitat 0

Fotografía: MIT.

 

Dialogar amb els fills en modifica i estimula el desenvolupament cerebral, segons un estudi del MIT publicat el passat 14 de febrer. Els investigadors han comprovat que quan un nen té converses actives amb els seus pares, augmenta la resposta a l’àrea de Broca, una de les dues àrees principals del cervell; fet que suggereix que els pares poden tenir una influència considerable en el desenvolupament del llenguatge i del cervell dels seus fills. «L’important no és parlar al fill, sinó parlar amb el fill. No es tracta de traslladar el llenguatge al cervell del nen, sinó de mantenir-hi una conversa activa», ha declarat Rachel Romeo, estudiant graduada de Harvard i del MIT, i autora principal de l’article publicat a Psychological Science.

La recerca ―feta en nens d’entre 4 i 6 anys― mostra que les diferències que s’han trobat en el nombre de «girs conversacionals» explicaven una bona part de les diferències en la fisiologia del cervell i en les habilitats del llenguatge que trobaven entre els nens. Aquesta troballa s’aplica a tots els nens independentment dels ingressos i l’educació dels pares. Aquesta última conclusió és especialment rellevant, ja que el 1995 es va publicar un estudi que afirmava que els nens de 3 anys de llars amb ingressos baixos senten 30 milions de paraules menys que els nens de llars amb ingressos alts, un fet que donava a entendre que els nens de comunitats pobres ja anaven enrere en començar la llar d’infants. Ara, aquest estudi del MIT ens aclareix que les converses actives, en les quals els nens responen verbalment als seus pares i viceversa, són molt més importants que el nombre de paraules abocades sobre els nens (el nombre de paraules que senten), independentment dels ingressos anuals de la família i de l’educació dels progenitors. «Creiem que això es deu al fet que en el diàleg actiu hi ha una pràctica de parar atenció a l’altra persona que implica molts lligams emocionals i socials, i que és més rellevant que el nombre de paraules sentides», explica el neurocientífic John Gabrieli, director de l’Institut McGovern per a la Recerca del Cervell del MIT i coautor de l’estudi. Aquest tipus de conversa ofereix als nens l’oportunitat de practicar les seves habilitats de comunicació, inclosa la capacitat d’entendre el que l’altra persona intenta dir i de respondre-hi de manera adient.

El diálogo activo con los hijos modifica y estimula su desarrollo cerebral

«Aquest descobriment és tranquil·litzador: el nivell socioeconòmic és difícil de canviar. En canvi, augmentar la quantitat de converses que els pares tenen cada dia amb els seus fills és més factible; un objectiu que es pot accionar per mirar de tancar la bretxa d’assoliments i oferir als nens el millor desenvolupament cerebral. Tot i que dedicar temps a la conversa pot ser un repte per a algunes famílies a causa dels horaris actuals, és important que els pares sàpiguen que dialogar una estona cada dia marca una gran diferència», hi afegeix Romeo.

Hi ha pares que permeten que els nens passin cada vegada més temps davant d’una pantalla d’ordinador, tauleta, telèfon mòbil o televisor. Els investigadors adverteixen que aquestes tecnologies no tenen el mateix poder emocional que la conversa humana. El mateix MIT va publicar anteriorment un estudi en el qual es diu que els jocs interactius d’iPad i les presentacions educatives de Netflix, per dir-ne dos exemples, poden ser útils a l’hora d’obrir un món d’aprenentatge i comunicació per als nens petits, però aquesta nova recerca conclou que cap d’aquests mitjans no és tan eficaç per al desenvolupament primerenc del cervell com la «conversa d’anada i tornada». Les dades mostren que és aquest diàleg interactiu el que està més relacionat amb el processament neuronal; un diàleg que també es pot practicar amb nens molt més petits fent sons i fent servir les ganyotes.

«El realment innovador del nostre treball és que proporciona la primera evidència que la conversa familiar a la llar està associada amb el desenvolupament cerebral en els nens. És gairebé màgic com la conversa parental sembla influir en el creixement biològic del cervell», conclou John Gabrieli.

 

L’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades, segons el MIT
Link Enlarge

L’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades, segons el MIT

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 21 novembre, 2017 El cervell, El trastorn de lateralitat 0

Il·lustració de Christine Daniloff/MIT.

 

L’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades

Prendre decisions sobre qüestions importants no és fàcil, i l’elecció es complica quan pensem en dues opcions que inclouen (cadascuna d’elles) tant elements positius com negatius. Aquest tipus de situació és la que es coneix com a «conflicte de cost-benefici», per exemple: haver de decidir entre un lloc de treball amb un salari alt i llargues jornades laborals o un lloc de treball no tan ben remunerat, però que ens permetria disposar de més temps per a la nostra vida personal.

Doncs bé, un equip de neurocientífics de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ha descobert que prendre decisions del tipus cost-benefici quan patim estrès crònic ens fa propensos a triar opcions d’alt risc i alt rendiment. Dit d’una altra manera, l’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades.

 

Estudi previ

El 2015, els neuròlegs Ann Graybiel, professora del MIT; Alexander Friedman, científic investigador de l’Institut McGovern, i els seus col·legues van identificar per primera vegada el circuit cerebral implicat en la presa de decisions que involucra un conflicte de cost-benefici. El circuit comença a l’escorça prefrontal medial, que és responsable del control de l’estat d’ànim, i s’estén a grups de neurones anomenades estriosomes, que es troben en el cos estriat, una regió associada a la formació d’hàbits, la motivació i el reforç de recompenses.

 

Aquestes troballes ajuden a explicar, per exemple, com l’estrès contribueix a l’abús de substàncies, tal com ha declarat Amy Arnsten, professora de neurociència i psicologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale.

 

L’estudi actual

En aquest estudi, dut a terme amb ratolins, els neuròlegs han constatat que l’estrès crònic afavoreix les eleccions d’alt risc: «El resultat és que l’animal ignora l’alt cost i tria l’alta recompensa», afirma Friedman. Aquestes troballes ajuden a explicar, per exemple, com l’estrès contribueix a l’abús de substàncies, tal com ha declarat Amy Arnsten, professora de neurociència i psicologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale. Els investigadors també han descobert que aquesta presa de decisions anormal es deu a deficiències en el circuit cerebral responsable de les decisions i han pogut restaurar el comportament normal dels animals manipulant aquest circuit.

Si s’aconseguís desenvolupar un mètode per sintonitzar aquest circuit en humans, es podria ajudar els pacients que són propensos a prendre decisions poc encertades, com ara les persones amb depressió, addiccions i ansietat. «És un fet emocionant: en fer aquesta ciència molt bàsica, trobem un microcircuit de neurones a l’estriat que podríem manipular per revertir els efectes de l’estrès en aquest tipus de presa de decisions. Això per a nosaltres és extremadament prometedor, però som conscients que fins ara aquests experiments estan limitats a rates i ratolins», ha declarat Ann Graybiel, que també és membre de l’Institut McGovern per a la investigació del cervell.

La recerca ha estat finançada per l’Institut Nacional de Salut / Institut Nacional de Salut Mental, la Fundació CHDI, l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa i l’Oficina d’Investigació de l’Exèrcit dels Estats Units, la Fundació de Distonia i Parkinson Bachmann-Strauss, la William N. i Bernice E. Bumpus Foundation, Michael Stiefel, la Fundació Saks Kavanaugh, i John Wasserlein i Lucille Braun.

Si voleu aprofundir en els detalls de l’estudi, podeu llegir l’article al web del MIT (en anglès).

 

Ballar té múltiples beneficis per al cervell, segons la neurociència
Link Enlarge

Ballar té múltiples beneficis per al cervell, segons la neurociència

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 17 octubre, 2017 El cervell, El trastorn de lateralitat 0

 

Ballar és una manifestació (i una habilitat, tant si se’ns dóna bé com malament) exclusiva de l’ésser humà. Des de nens expressem el ritme de manera natural en cantar, en moure’ns i en ballar. No obstant això, fins i tot els passos més senzills d’un ball requereixen una intricada coordinació mental. En les últimes dècades, i gràcies a l’avenç en les tècniques de neuroimatge, la neurociència ha dut a terme nombroses recerques sobre què li passa al nostre cervell quan ballem i les conclusions són molt més sorprenents del que, a priori, es podria esperar. Vegem per què ballar té múltiples beneficis per al cervell, segons la neurociència, però abans avancem tres apunts per començar a motivar-nos:

 

  1. Ballar ―igual que les activitats cognitives estimulants com jugar a jocs de taula, llegir i escriure, i menjar de manera saludable i fer exercici― contribueix a prevenir el deteriorament cerebral, segons l’Escola Albert Einstein de Medicina de Nova York (entre moltes altres institucions).
  2. Tant se val si es balla salsa, mambo, claqué, dansa moderna o tango per beneficiar-se del que ens reporta el ball; encara que, com veurem, hi ha algunes diferències que cal tenir en compte.
  3. Els beneficis del ball es perceben en el cervell de seguida, fins i tot els més profunds.

 

Beneficis generals de ballar

Bailar tiene múltilpes beneficios para el cerebro, según la neurociencia

Des del punt de vista neurològic, ballar implica percepció auditiva i visual, equilibri, coordinació motriu i memòria. Necessitem recordar seqüències de moviments, coordinar aquests moviments en uns temps que ens marca el ritme de la música i executar-los en un espai. Si ballem amb una altra persona o en grup, s’hi sumarà la comunicació i l’empatia amb els altres. Doncs bé, ballar estimula àrees com l’hipocamp: una àrea associada a la memòria, la capacitat espacial, la coordinació del cos i les emocions. A més, en ballar, els diferents sistemes cerebrals aprenen a interactuar junts, a ser eficients conjuntament; especialment el sistema nerviós, que és l’encarregat, entre altres coses, de crear els processos necessaris per produir moviment.

«Encara queda molt per seguir estudiant, les recerques que s’han fet al respecte han determinat que la dansa, des del punt de vista neurològic, és un procés complex en el qual s’activen circuits neuronals motors i sensorials, alhora que la música estimula els centres de recompensa del cervell», explica el Dr. Pablo Irimia, vocal de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). «A més, s’ha determinat que mentre unes àrees del cervell s’encarreguen de l’orientació corporal i ens permeten moure’ns en l’espai en la direcció adequada, hi ha altres que fan que puguem sincronitzar els nostres moviments amb la música». En aquest sentit, diferents tècniques de neuroimatge han identificat diverses regions del cervell implicades en aquest procés: en el lòbul frontal es produeix la planificació del moviment; l’escorça premotora i l’àrea motora suplementària s’encarreguen de la nostra posició espacial i de permetre’ns recordar accions anteriors; l’escorça motora primària envia instruccions als músculs; mentre que el cerebel i els ganglis basals ens mantenen en equilibri i permeten la sincronització del moviment.

A més:

  • Ballar ajuda a desenvolupar la capacitat de concentració i atenció (per la qual cosa és molt recomanable tant per als adults com per als nens).
  • Quan ballem, produïm neurotransmissors que estan relacionats amb l’afecte, com endorfines i dopamina. I també produïm oxitocina: una hormona que, entre les moltes funcions que té, afavoreix l’empatia i incrementa la confiança entre les persones.
  • Ballar és un excel·lent exercici aeròbic: augmenta l’oxigenació del cervell i enforteix el nostre sistema cardiovascular.
  • Ajuda el nostre cervell a formar noves connexions neuronals.
  • És molt útil per aprendre a planificar i dur a terme diferents tasques alhora (multitasking)..

 

Ballar prevé el deteriorament del cervell i altres malalties

Bailar tiene múltilpes beneficios para el cerebro

El ball estimula l’activitat prefrontal i temporal, a més de la memòria i l’atenció. Els estudis actuals indiquen que aquests beneficis disminueixen el risc de patir demència. Així mateix, la fisiòloga Patricia McKinley de la Universitat McGill de Mont-real, afirma que el tango (pel fet d’incloure passos que també són exercicis de rehabilitació motriu) millora l’estat cognitiu i el sentit de l’equilibri en pacients amb Parkinson.

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’exercici físic que es fa en ballar contribueix a reduir el risc de desenvolupar malalties com hipertensió, diabetis, depressió i obesitat, i ajuda a reduir l’estrès. Per tant, el ball podria disminuir també el risc de malalties neurològiques com l’ictus i reduir el risc de caigudes en la gent gran.

Un altre estudi recent dut a terme a la Universitat Estatal de Colorado indica que ballar augmenta la densitat de la substància blanca del cervell, la part del sistema nerviós central que coordina la comunicació entre les diferents parts del cervell. La degeneració d’aquesta substància és una de les causes del declivi cognitiu, ja que en depèn la velocitat a la qual el nostre cervell transmet i processa dades (senyals elèctrics dels nervis). La investigació, duta a terme en persones més grans de 70 anys, conclou que les que ja feien exercici prèviament mostraven una menor disminució de la substància blanca i que les que van començar a ballar van presentar una major densitat d’aquesta substància al cap de sis mesos.

Ens sembla important afegir que en un estudi previ fet per la mateixa investigadora que ha liderat el que hem esmentat anteriorment (Agnieszka Burzynska, professora de neurociència) es va constatar una relació entre la integritat estructural de la matèria blanca no només amb l’exercici, sinó també amb el sedentarisme: estar massa hores assegut té efectes nocius en el cervell, encara que practiquem exercici mitja hora al dia.

 

Els beneficis afegits de ballar en grup

Bailar tiene múltilpes beneficios para el cerebro, según la neurociencia

Quan ballem en grup, el ball ens ajuda a connectar emocionalment amb els altres, i això ens permet establir llaços de cohesió social. En conseqüència, quan diverses persones ballen juntes, s’aconsegueix que el grup s’unifiqui.

 

Beneficis de ballar ritmes de cultures diverses en els primers mesos de vida

Si durant el primer any de vida estem en contacte amb ritmes de cultures diverses, tindrem més facilitat per al ball en etapes posteriors. En canvi, si només sentim ritmes de la nostra pròpia cultura, el més probable és que només siguem sensibles a ells durant la primera infància (una cosa similar al que passa respecte al llenguatge).

En el nostre centre, treballem el ritme i el moviment amb els pacients com a part del seu tractament de lateralitat i/o psicomotricitat. Si ens voleu fer una consulta sobre aquest tema, us podeu posar en contacte amb nosaltres.

 

Altres fonts:

https://elpais.com/elpais/2015/08/31/ciencia/1441020979_017115.html?rel=mas
Cerebro y baile
http://www.bbc.com/mundo/noticias-39456242
http://www.heraldo.es/noticias/suplementos/tercer-milenio/investigacion/2016/07/07/nada-baila-escribe-mano-cerebro-agradecera-949771-2121029.html

L’autobús de la «Setmana del Cervell» torna a recórrer Espanya, puja-hi!
Link Enlarge

L’autobús de la «Setmana del Cervell» torna a recórrer Espanya, puja-hi!

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 26 setembre, 2017 El cervell, El trastorn de lateralitat 0

Del 2 al 6 d’octubre, i per novè any consecutiu, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i la seva Fundació del Cervell organitzen la «Setmana del Cervell»: una iniciativa de caire formatiu i educatiu que, sota el lema «El teu cervell és vida, cuida’l», vol conscienciar tota la població sobre la importància d’exercitar el cervell i mantenir-lo sa, fomentar una prevenció activa de les malalties neurològiques, ensenyar a reconèixer els símptomes d’aquestes malalties (afecten el 16 % de la població), promoure el reconeixement dels pacients i els seus familiars i impulsar l’interès per la neurologia i el seu paper sociosanitari.

El autobús de la 'Semana del Cerebro' vuelve a recorrer España, ¡súbete!

Com en les edicions anteriors, un autobús informatiu i de diagnòstic recorrerà cinc ciutats espanyoles per revisar ―sense cap cost econòmic per a les persones interessades a participar-hi― la salut cerebral i l’agilitat mental dels ciutadans, i també per oferir consells i tècniques per exercitar-lo.

Enguany el recorregut de l’autobús serà el següent:

  • Madrid: 2 d’octubre (Plaza Colón)
  • Palència: 3 d’octubre (Paseo del Salón)
  • Tarragona: 4 d’octubre (Rambla Nova)
  • Conca: 5 d’octubre (lloc per determinar)
  • Jaén: 6 d’octubre (Paseo de las Bicicletas, dins del Parque de la Concordia).

I estarà obert en cadascuna de les ciutats de 10 a 18 h, ininterrompudament.

El autobús de la 'Semana del Cerebro' vuelve a recorrer España, ¡súbete!

En concret, els neuròlegs faran proves gratuïtes per comprovar la salut vascular cerebral i el funcionament del sistema nerviosoperifèric i, a més, efectuaran un test d’agilitat mental tant a adults com a nens. A tots els participants se’ls lliurarà una «Targeta Cervell Saludable» amb els resultats obtinguts en cada prova i amb recomanacions específiques perquè mantinguin el cervell sa.

L’autobús disposa de tres zones habilitades per a les activitats següents:

Zona de proves diagnòstiques: aquesta zona està equipada amb lliteres i equips d’ecografia (dúplex de troncs supraaòrtics) per avaluar l’estat de les artèries i determinar el risc cerebrovascular. També té un equip d’electromiografia (EMG) per avaluar el funcionament del sistema nerviós perifèric.

Zona audiovisual i informativa: en aquest espai, els neuròlegs ofereixen una atenció personalitzada i solucionen els dubtes dels participants. Així mateix, la zona està equipada amb pantalles en què es projecten vídeos i es facilita material informatiu.

Zona de proves d’agilitat mental: aquí es duen a terme jocs de percepció, jocs de lògica, jocs de planificació i educació, proves cognitives i d’habilitat visual i espacial, com també moltes altres activitats que permeten als assistents comprovar la seva agilitat i destresa mental.

A més d’aquestes activitats, s’han programat col·loquis dirigits per neuròlegs en col·legis d’arreu d’Espanya per fer arribar els objectius de la «Setmana del Cervell» als més petits.

En les edicions anteriors l’autobús va visitar Albacete, Alacant, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Logronyo, Madrid, Múrcia, Oviedo, Palma de Mallorca, Pamplona, Santa Cruz de Tenerife, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Valladolid, Huelva, Salamanca, Sant Sebastià i Terol.

El autobús de la 'Semana del Cerebro' vuelve a recorrer España, ¡súbete!

Les malalties neurològiques a Espanya

Les malalties neurològiques més freqüents són les demències (entre les quals s’inclou la malaltia d’Alzheimer), l’ictus, l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, l’esclerosi múltiple, la migranya i els traumatismes cranioencefàlics. No obstant això, també cal desatacar altres malalties neurodegeneratives i neuromusculars, com l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), les distonies, les neuropaties, les miopaties, etc. «Es calcula que, a Espanya, les malalties neurològiques afecten uns set milions de persones, fet que equival al 16 % de la població total. A més, s’estima que l’augment de l’esperança de vida al nostre país produirà un increment de la freqüència d’aquestes malalties en les pròximes dècades», assenyala el Dr. José Miguel Lainez, vicepresident de la SEN. «A més, a Espanya, més del 50 % de les persones dependents per trastorns crònics ho són per malalties neurològiques. Per tant, l’objectiu principal de la Setmana del Cervell és ensenyar a la població com es pot exercitar el cervell, mantenir-lo sa i, així, prevenir activament les malalties neurològiques», explica el Dr. Jesús Porta-Etessam, director de la Fundació del Cervell.

Si voleu més informació sobre la «Setmana del Cervell», us podeu posar en contacte amb els organitzadors. Us en deixem l’enllaç.

 

 

Per què viatjar és (molt) bo per al cervell
Link Enlarge

Per què viatjar és (molt) bo per al cervell

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 29 agost, 2017 El cervell, El trastorn de lateralitat 0

Viatjar per plaer no sols és bo per descansar i desconnectar, també és una oportunitat per mantenir saludable el nostre cervell: segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), potencia la neuroplasticitat i augmenta la nostra reserva cognitiva.

 

Viatjar és (molt) bo per al cervell

Por qué viajar es (muy) bueno para el cerebro

Tal com vam explicar la setmana passada a l’article Neurogènesi: com els adults podem desenvolupar noves neurones, al contrari del que es creia fins fa uns anys, el nostre cervell va canviant al llarg de la vida i és capaç de produir noves neurones i noves connexions entre elles (neuroplasticitat). Però per estimular aquest procés cal que li proporcionem nous estímuls; és a dir, que el desafiem amb novetats diverses: nous llocs, noves olors, nous sabors, nous colors, noves interaccions amb altres persones, etc. Aquestes novetats l’obligaran a utilitzar totes les seves capacitats i el mantindran actiu i sa, a qualsevol edat. «Entrenar i estimular el cervell permet que aquest sigui més resistent al deteriorament de l’edat o als símptomes de les malalties neurològiques. Per entrenar-lo, hi ha tres elements clau: enfrontar el nostre cervell a la novetat, la varietat i el desafiament. Viatjar els compleix els tres», assenyala el Dr. José Manuel Moltó, vocal de la Societat Espanyola de Neurologia.

Por qué viajar es (muy) bueno para el cerebro

Quan viatgem, no tenim més remei que adaptar-nos a la novetat: aprendre’ns nous carrers, fer-nos mapes mentals dels llocs on som, comunicar-nos en un altre idioma, experimentar altres sensacions, etc. Totes aquestes experiències fan possible que el cervell es faci més plàstic, més creatiu i que augmenti la nostra capacitat de comprensió, cosa que també és molt beneficiosa. El fet d’anar augmentant les connexions implica anar augmentant, així mateix, la reserva cognitiva; la qual cosa, al seu torn, fa que el nostre cervell sigui més resistent al deteriorament de l’edat o als símptomes de les malalties neurològiques.

Viatjar és, per tant, gairebé un antònim de «rutina», la qual és nefasta per al cervell. «Quan viatges a un altre lloc, sobretot si aquest és desconegut per a tu, estàs obligant el teu cervell a estar en un procés continu de solució de problemes i de superació de reptes. Viatjar requereix, principalment, aprendre i memoritzar tot el que és estrany fins que tot resulti normal i conegut. Això és un desafiament per al teu cervell i és com un entrenament accelerat», explica el Dr. Moltó.

Por qué viajar es (muy) bueno para el cerebro

De la mateixa manera, viatjar afavoreix la realització d’una sèrie d’activitats que també beneficien la salut cerebral: l’exercici físic, activitats intel·lectuals, la participació en activitats socials, etc. «Quan viatgem, caminem més, fem excursions o estem més temps duent a terme algun tipus d’esport. També dediquem més temps a la lectura, a fer activitats culturals o a dur a terme un altre tipus d’activitats en grup… En definitiva, viatjar ens brinda moltes oportunitats per estar actius físicament i mentalment», destaca el Dr. José Manuel Moltó.

Ara bé, també és important que mantinguem una actitud positiva durant els viatges. En aquest sentit, s’ha demostrat científicament que viatjar augmenta la felicitat i disminueix l’estrès, amb la qual cosa es genera un cúmul d’emocions positives que enforteixen les nostres xarxes neuronals, tot el contrari del que passa quan patim episodis estressants.

 

 

Neurogènesi: com els adults podem desenvolupar noves neurones
Link Enlarge

Neurogènesi: com els adults podem desenvolupar noves neurones

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 24 agost, 2017 Aprenentatge, El cervell, El trastorn de lateralitat 0

 

Tots sabem que, a mesura que envellim, el nostre cervell va perdent neurones i sinapsis (els mecanismes de comunicació entre elles). Fins fa uns anys, es creia que els adults no podíem desenvolupar noves neurones; però, ara se sap que sí que és possible. El procés de producció de noves neurones en adults s’anomena neurogènesi.

 

La neurogènesi

La neurogènesi és un dels descobriments més importants de la neurobiologia i el seu estudi obre noves vies d’investigació per al tractament de malalties neurodegeneratives, de trastorns com l’autisme, així com de la memòria i l’aprenentatge, entre altres camps.

Segons els neuròlegs que treballen en l’estudi de la neurogènesi, les noves neurones es formen exclusivament en determinades àrees del cervell: en el bulb olfactori i en l’hipocamp, una regió cerebral clau en l’aprenentatge que, a més, també està involucrada en la memòria, l’humor, l’estat d’ànim i les emocions. Així mateix, tot sembla indicar que les noves neurones a l’hipocamp són claus per a l’aprenentatge temporal de la realització de tasques complexes (llegiu l’article de La Vanguardia El ejercicio aeróbico puede aumentar la neurogénesis adulta en el cerebro).

La neurogénesis

Segons un article publicat a Cells, la neurogènesi de l’adult a l’hipocamp és sensible a l’experiència; és a dir, als factors ambientals: les experiències desagradables la disminueixen i les gratificants l’augmenten. De la mateixa manera, hi ha una sèrie d’hàbits que generen la producció d’aquestes noves neurones.

La neurocientífica Sandrine Thuret està especialitzada en l’estudi de l’hipocamp i, més concretament, estudia, al seu laboratori del King’s College de Londres, la manera en què els cervells adults creen noves neurones. La seva feina se centra a respondre, fonamentalment, dues preguntes: com podem ajudar els nostres cervells sans a crear noves cèl·lules nervioses al llarg de les nostres vides a través de la dieta i els canvis de comportament?, i com podem estudiar els efectes de malalties com la depressió i l’Alzheimer en la capacitat dels nostres cervells per créixer?

Ens ha agradat especialment una conferència que Thuret va fer sobre aquest tema en el marc de les TED Conferences; una conferència summament interessant i, alhora, divulgativa, sense tecnicismes. Val la pena sentir-la sencera (està subtitulada en castellà), de totes maneres, més avall us en resumim algunes de les idees que ens han semblat més interessants:

 

 

  • Al laboratori ja han demostrat que si es frena la capacitat del cervell adult de produir noves neurones a l’hipocamp, queden bloquejades certes capacitats de memòria.
  • Aquestes noves neurones no només són importants per a la capacitat de la memòria, sinó també per a la qualitat d’aquesta.
  • La neurogènesi té un paper fonamental en la prevenció del deteriorament associat a l’envelliment i l’estrès.
  • Aprendre nous coneixements, el sexe, la reducció calòrica, el consum de flavonoides i l’exercici aeròbic moderat augmenten la neurogènesi. Per contra, la falta de son, la dieta rica en greixos altament saturats i l’estrès la redueixen.

 

Per ser eficaç, el nostre cervell necessita tant focalitzar com «desfocalitzar»
Link Enlarge

Per ser eficaç, el nostre cervell necessita tant focalitzar com «desfocalitzar»

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 13 juliol, 2017 Aprenentatge, El cervell, El trastorn de lateralitat 0

Tots sabem que, per rendir a la feina, i en qualsevol activitat intel·lectual, és important tenir desenvolupada l’habilitat de focalitzar. Aprendre a concentrar-nos en allò que estem fent, evitant distraccions, ens fa més eficients i ens estalvia molt de temps. Tanmateix, per ser eficaç, el nostre cervell necessita tant focalitzar com desfocalitzar, tal com s’explica a l’article El teu cervell només pot focalitzar fins a un cert punt (Your Brain Can Only Take So Much Focus), publicat fa unes setmanes a la Harvard Business Review. Però anem a pams.

 

La importància de focalitzar

Vivim en temps de infoxicació; és a dir, intoxicats per un excés d’informació. En un article sobre el tema publicat a Websites & Editors, s’explica que es tracta d’«un fenomen propi de la vida digital en què estem immersos: en viure hiperconnectats, el volum d’informació que rebem supera amb escreix la capacitat del nostre cervell per gestionar-lo. Com a conseqüència, es produeix una “sobrecàrrega en el nostre sistema” que augmenta el nostre nivell d’estrès (Information Fatigue Síndrome) i ens disminueix les facultats cognitives: ens costa més concentrar-nos, ser analítics (fem lectures més ràpides, però més superficials) i prendre decisions (paràlisis o decisions precipitades), i es redueix la nostra productivitat. Simultàniament, anem acumulant frustració en veure que la nostra “llista de tasques pendents” va creixent sense remei».

 

El perill de focalitzar en excés

Els experts en productivitat recomanen algunes pràctiques que són útils per ajudar-nos a focalitzar: fer llistes de tasques, aprendre a prioritzar, aprendre a gestionar el temps, aprendre a reduir el nivell d’estrès (el gran enemic de la productivitat), etc. No obstant això, cal tenir en compte que focalitzar en excés esgota els circuits de focalització del nostre cervell, cosa que pot fer minvar la nostra energia, fer-nos perdre l’autocontrol, tornar-nos més impulsius, menys eficaços i col·laboratius.

 

Per què cal desfocalitzar

Investigacions recents mostren que és vital tant focalitzar com desfocalitzar, ja que el cervell funciona de manera òptima quan passa d’un mode a un altre. El desenfocament fa possible l’actualització de la informació en el cervell, que accedim a parts profundes de nosaltres mateixos, que augmenti la nostra agilitat, així com la creativitat i la presa de decisions.

 

Com desfocalitzar

Segons l’article de Harvard Business Review, quan desfocalitzem (o deixem de concentrar-nos), posem en marxa un circuit cerebral anomenat «xarxa de mode predeterminat o per defecte» (DMN, per les seves sigles en anglès, Default Mode Network). Fins ara, es pensava que aquest circuit no tenia cap activitat (que no «feia res»), perquè només es posa en marxa quan deixem de focalitzar amb esforç. Però no és així. En realitat, no estem descansant: el nostre cervell activa els vells records, va i ve entre el passat, el present i el futur, i recombina idees utilitzant totes aquestes dades noves, a les quals abans no tenia accés, per trobar solucions creatives, per exemple. De fet, quan fem qualsevol esforç, utilitzem el 5% d’energia del cos; en canvi, i encara que resulti sorprenent, quan estem en «mode repòs», aquest circuit utilitza el 20% (el cervell està fent qualsevol cosa menys descansar).

Hi ha diverses maneres simples i eficaces d’activar aquest circuit en el transcurs del dia:

Usar el son positiu constructiu (PCD)

El PCD es un tipus de divagació mental que, incorporat al nostre dia a dia, augmenta la nostra creativitat, ens ajuda a explorar i connectar idees i sentiments, a recuperar records i informació que crèiem perduts, enforteix la nostra memòria, millora l’empatia i revitalitza el nostre cervell.

 

Fer migdiades

Sí, tot i que defenestrada per alguns, la migdiada «actualitza» el nostre cervell: durant el son, el cervell estableix associacions i recupera idees que estaven en els racons de la memòria.

 

Canviar d’activitat, d’entorn i fins i tot de personalitat

Canviar d’activitat intel·lectual durant uns minuts o hores (el temps depèn de cada persona i situació), canviar d’entorn, fer una activitat lúdica i fins i tot canviar de personalitat jugant a ser un altre per poder adoptar un punt de vista diferent també ens ajudarà a activar el circuit DMN.

 

15 raons per les quals és tan important llegir (amb lateralitat o sense)
Link Enlarge

15 raons per les quals és tan important llegir (amb lateralitat o sense)

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 29 maig, 2017 Aprenentatge, El cervell, El trastorn de lateralitat 0

La lectura és una activitat cerebral complexa; de fet, una de les més complexes, ja que requereix la coordinació de nombroses funcions cognitives que també ho són en si mateixes. No obstant això, també és una activitat que ens reporta, com a éssers humans, grans plaers (Borges demanava que li llegissin per sentir-se viu), i que contribueix a exercitar el nostre cervell, un aspecte essencial per mantenir-lo saludable.

Si, com veurem després, llegir aporta molts beneficis a qualsevol persona, la lectura esdevé una activitat imprescindible per a les persones que pateixen trastorn de lateralitat o lateralitat creuada.

Tal com s’explica a l’article d’EfeSalud Lectura: perfecta gimnàstica cerebral, la major part de les persones tenim l’hemisferi cerebral esquerre dedicat a les funcions de la lectura i escriptura (excepte els esquerrans, que utilitzen l’hemisferi cerebral dret per a aquestes funcions, ja que és el seu hemisferi dominant). Tanmateix, hi ha un percentatge de la població (les persones amb lateralitat creuada) que tenen aquestes funcions repartides en els dos hemisferis, de manera que aquests es troben «competint amb el llenguatge»; fet que els provoca problemes d’aprenentatge en la lectura (a més de problemes de disgrafia, per entendre els enunciats d’assignatures com les matemàtiques i la física, disortografia, dislèxia perceptiva o auditiva, i fins i tot alèxia).

15 razones por las que para nuestro cerebro es importante leer

Per superar aquestes dificultats en la lectura cal treballar una sèrie d’aspectes amb el pacient que li permetran adquirir una bona base de lateralitat (lateralitzar la persona cap al seu costat dominant), enfortint els recorreguts sinàptics. Aquests aspectes, que es treballen en teràpia, són els següents:

  • L’esquema corporal
  • L’organització perceptiva
  •  L’orientació dreta-esquerra
  •  L’estructuració rítmica
  •  L’estructuració espacial
  •  L’organització temporal
  • La capacitat d’abstracció

El tractament, que és individualitzat, dependrà de l’avaluació prèvia de cada cas; avaluació en què s’observa la seva capacitat per a:

  • La lectura visual de paraules
  •  La comprensió de la lectura
  •  La fluïdesa de lectura
  •  La precisió de lectura

Si el nen, o adolescent, no adquireix una bona base de lateralitat, tindrà un rendiment lector deficient pel que fa a:

  • Mecànica lectora: llegirà amb dificultat mecànicament afegint o ometent síl·labes a les paraules, llegirà saltant-se paraules o línies (la coordinació oculomanual està creuada: mà dreta – ull esquerre).
  • La retenció lectora: encara que aquestes persones acostumen a tenir molt bona memòria, presenten dificultats de concentració, i es dispersen amb facilitat (són inquiets, hiperactius o mostren una gran desmotivació).
  • Dificultat en la còpia de dictats, en fer una síntesi i resums, o en dur a terme un esquema sinòptic (de vegades posen l’accent en les idees secundàries i no en el fil conductor).
  • Per seguir el ritme de la classe: es perden fàcilment en «l’aquí i ara».
  • Per agafar apunts: ja que l’hemisferi cerebral dret i l’esquerre han de funcionar al mateix ritme per obtenir la capacitat de síntesi i capacitat d’anàlisi a la vegada.
  • La comprensió lectora: no entendrà el que llegeix

Com a conseqüència de tot això, el més probable és que es vegi forçat a repetir curs o a canviar d’escola, ja que la lectura és la base d’un bon rendiment acadèmic, i el seu benestar emocional i social en quedarà molt afectat.

15 razones por las que es tan importante leer (con o sin lateralidad)

Els nens que presenten problemes de lectura no volen llegir: simplement, perquè els suposa un gran esforç i no troben cap plaer a fer-ho. Per aquest motiu busquen estratègies per fugir de la lectura. I quan ho fan, és per obligació.

La directora del nostre centre, Joëlle Guitart, recomana als pares dels pacients en edat de poder llegir per ells mateixos que dediquin cada dia uns deu minuts perquè els seus fills llegeixin abans d’anar-se’n a dormir, i reservar-ne els tres últims perquè els expliquin què han entès del que han llegit. Aquest hàbit suposa un exercici excel·lent per al cervell, ja que estimula el recorregut sinàptic cap a l’àrea de Broca (lòbul que correspon al llenguatge). Si el nen és més petit i encara no ha après a llegir, recomana que siguin els pares els qui li llegeixin contes (és important iniciar-lo en l’hàbit i que vegin el seu exemple).

Vegem, ara sí, 15 raons per les quals és tan important llegir (no sols en casos de lateralitat):

  1. Desenvolupa la nostra empatia: el fet d’accedir a la manera de pensar i sentir d’altres persones, encara que siguin personatges de ficció, ens ajuda a entendre pensaments i sentiments diferents dels nostres.
  2. Ens permet viure experiències que, altrament, no experimentaríem: el cervell no estableix una gran distinció entre els fets que llegim i els que experimentem en la realitat, de manera que tots dos li produeixen sensacions molt similars.
  3. Desenvolupa la capacitat d’atenció: l’estructura pròpia de qualsevol relat (plantejament, nus i desenllaç) «ensenya» el nostre cervell a pensar de manera seqüencial i, per tant, a mantenir la concentració i atenció durant tota aquesta seqüència.
  4. Desenvolupa la nostra comprensió lectora.
  5. Exercita el processament del llenguatge escrit.
  6. Estimula l’activitat cerebral: s’ha demostrat per ressonància magnètica que els nens als quals se’ls llegeix contes mostren més activitat cerebral (en les àrees de significat del llenguatge i en les de visualització).
  7. Desenvolupa i conforma la nostra identitat: intervé en la configuració de les nostres connexions mentals, creant noves idees i formes de pensar.
  8. Enforteix les nostres connexions neuronals: en estimular el nostre cervell, el manté «en forma» (ens fa pensar, ordenar i interrelacionar idees, etc.).
  9. Augmenta les reserves cognitives del cervell, reserves que sembla que tenen un paper fonamental per mantenir-lo sa en la vellesa i protegir-nos de les malalties neurodegeneratives.
  10. Retarda i prevé la pèrdua de memòria (relacionat amb el punt anterior).
  11. Ens ajuda a agafar el son: com que és una activitat relaxant per al nostre cervell, ens «prepara» per dormir (sempre que no ho fem amb un dispositiu retroil·luminat).
  12. Augmenta el flux sanguini en el cervell.
  13. Augmenta la nostra capacitat per al pensament analític i crític.
  14. A més de millorar les funcions del nostre cervell, incrementa la capacitat de resposta.
  15. Ens fa més bons oradors: en contra del que es pot pensar, és la lectura la que ens ensenya a parlar bé; no l’exercici de la parla.

Nulla dies sine linea (ni un dia sense [llegir] una línia!).

Fonts:

6 motivos científicos por los que es bueno leer

Un cerebro más protegido gracias a la lectura

Lectura, perfecta gimnasia cerebral

  • 1
  • 2

Últims articles

  • El punt d’inflexió en la fina línia entre l’èxit i el fracàs
  • L’organització espacial i temporal en l’aprenentatge de la lectoescriptura
  • Què és procrastinar i la seva relació amb la depressió
  • El cas de l’Andrea: teràpia per a una segona lateralització

Som al Facebook

Consulteu-nos

Adreça: C/ Josep Bertrand, 3. Ático 2º. 08021 Barcelona
Tel.: + 34 932 007 586
Mòbil: +34 610 791 125
Fax: + 34 932 007 611
Email: info@lateralidad.com
  • Lateralitat

Diseño web: ©2020 Lladó Comunicación

Top
Utilizamos cookies para poder ofrecerle la mejor experiencia en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.Estoy de acuerdoNoPolítica de privacidad