Fotografía: MIT.

Dialogar amb els fills en modifica i estimula el desenvolupament cerebral, segons un estudi del MIT publicat el passat 14 de febrer. Els investigadors han comprovat que quan un nen té converses actives amb els seus pares, augmenta la resposta a l’àrea de Broca, una de les dues àrees principals del cervell; fet que suggereix que els pares poden tenir una influència considerable en el desenvolupament del llenguatge i del cervell dels seus fills. «L’important no és parlar al fill, sinó parlar amb el fill. No es tracta de traslladar el llenguatge al cervell del nen, sinó de mantenir-hi una conversa activa», ha declarat Rachel Romeo, estudiant graduada de Harvard i del MIT, i autora principal de l’article publicat a Psychological Science.

La recerca ―feta en nens d’entre 4 i 6 anys― mostra que les diferències que s’han trobat en el nombre de «girs conversacionals» explicaven una bona part de les diferències en la fisiologia del cervell i en les habilitats del llenguatge que trobaven entre els nens. Aquesta troballa s’aplica a tots els nens independentment dels ingressos i l’educació dels pares. Aquesta última conclusió és especialment rellevant, ja que el 1995 es va publicar un estudi que afirmava que els nens de 3 anys de llars amb ingressos baixos senten 30 milions de paraules menys que els nens de llars amb ingressos alts, un fet que donava a entendre que els nens de comunitats pobres ja anaven enrere en començar la llar d’infants. Ara, aquest estudi del MIT ens aclareix que les converses actives, en les quals els nens responen verbalment als seus pares i viceversa, són molt més importants que el nombre de paraules abocades sobre els nens (el nombre de paraules que senten), independentment dels ingressos anuals de la família i de l’educació dels progenitors. «Creiem que això es deu al fet que en el diàleg actiu hi ha una pràctica de parar atenció a l’altra persona que implica molts lligams emocionals i socials, i que és més rellevant que el nombre de paraules sentides», explica el neurocientífic John Gabrieli, director de l’Institut McGovern per a la Recerca del Cervell del MIT i coautor de l’estudi. Aquest tipus de conversa ofereix als nens l’oportunitat de practicar les seves habilitats de comunicació, inclosa la capacitat d’entendre el que l’altra persona intenta dir i de respondre-hi de manera adient.

«Aquest descobriment és tranquil·litzador: el nivell socioeconòmic és difícil de canviar. En canvi, augmentar la quantitat de converses que els pares tenen cada dia amb els seus fills és més factible; un objectiu que es pot accionar per mirar de tancar la bretxa d’assoliments i oferir als nens el millor desenvolupament cerebral. Tot i que dedicar temps a la conversa pot ser un repte per a algunes famílies a causa dels horaris actuals, és important que els pares sàpiguen que dialogar una estona cada dia marca una gran diferència», hi afegeix Romeo.

Hi ha pares que permeten que els nens passin cada vegada més temps davant d’una pantalla d’ordinador, tauleta, telèfon mòbil o televisor. Els investigadors adverteixen que aquestes tecnologies no tenen el mateix poder emocional que la conversa humana. El mateix MIT va publicar anteriorment un estudi en el qual es diu que els jocs interactius d’iPad i les presentacions educatives de Netflix, per dir-ne dos exemples, poden ser útils a l’hora d’obrir un món d’aprenentatge i comunicació per als nens petits, però aquesta nova recerca conclou que cap d’aquests mitjans no és tan eficaç per al desenvolupament primerenc del cervell com la «conversa d’anada i tornada». Les dades mostren que és aquest diàleg interactiu el que està més relacionat amb el processament neuronal; un diàleg que també es pot practicar amb nens molt més petits fent sons i fent servir les ganyotes.

«El realment innovador del nostre treball és que proporciona la primera evidència que la conversa familiar a la llar està associada amb el desenvolupament cerebral en els nens. És gairebé màgic com la conversa parental sembla influir en el creixement biològic del cervell», conclou John Gabrieli.

Il·lustració de Christine Daniloff/MIT.

L’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades

Prendre decisions sobre qüestions importants no és fàcil, i l’elecció es complica quan pensem en dues opcions que inclouen (cadascuna d’elles) tant elements positius com negatius. Aquest tipus de situació és la que es coneix com a «conflicte de cost-benefici», per exemple: haver de decidir entre un lloc de treball amb un salari alt i llargues jornades laborals o un lloc de treball no tan ben remunerat, però que ens permetria disposar de més temps per a la nostra vida personal.

Doncs bé, un equip de neurocientífics de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ha descobert que prendre decisions del tipus cost-benefici quan patim estrès crònic ens fa propensos a triar opcions d’alt risc i alt rendiment. Dit d’una altra manera, l’estrès crònic afavoreix la presa de decisions arriscades.

Estudi previ

El 2015, els neuròlegs Ann Graybiel, professora del MIT; Alexander Friedman, científic investigador de l’Institut McGovern, i els seus col·legues van identificar per primera vegada el circuit cerebral implicat en la presa de decisions que involucra un conflicte de cost-benefici. El circuit comença a l’escorça prefrontal medial, que és responsable del control de l’estat d’ànim, i s’estén a grups de neurones anomenades estriosomes, que es troben en el cos estriat, una regió associada a la formació d’hàbits, la motivació i el reforç de recompenses.

Aquestes troballes ajuden a explicar, per exemple, com l’estrès contribueix a l’abús de substàncies, tal com ha declarat Amy Arnsten, professora de neurociència i psicologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale.

L’estudi actual

En aquest estudi, dut a terme amb ratolins, els neuròlegs han constatat que l’estrès crònic afavoreix les eleccions d’alt risc: «El resultat és que l’animal ignora l’alt cost i tria l’alta recompensa», afirma Friedman. Aquestes troballes ajuden a explicar, per exemple, com l’estrès contribueix a l’abús de substàncies, tal com ha declarat Amy Arnsten, professora de neurociència i psicologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale. Els investigadors també han descobert que aquesta presa de decisions anormal es deu a deficiències en el circuit cerebral responsable de les decisions i han pogut restaurar el comportament normal dels animals manipulant aquest circuit.

Si s’aconseguís desenvolupar un mètode per sintonitzar aquest circuit en humans, es podria ajudar els pacients que són propensos a prendre decisions poc encertades, com ara les persones amb depressió, addiccions i ansietat. «És un fet emocionant: en fer aquesta ciència molt bàsica, trobem un microcircuit de neurones a l’estriat que podríem manipular per revertir els efectes de l’estrès en aquest tipus de presa de decisions. Això per a nosaltres és extremadament prometedor, però som conscients que fins ara aquests experiments estan limitats a rates i ratolins», ha declarat Ann Graybiel, que també és membre de l’Institut McGovern per a la investigació del cervell.

La recerca ha estat finançada per l’Institut Nacional de Salut / Institut Nacional de Salut Mental, la Fundació CHDI, l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa i l’Oficina d’Investigació de l’Exèrcit dels Estats Units, la Fundació de Distonia i Parkinson Bachmann-Strauss, la William N. i Bernice E. Bumpus Foundation, Michael Stiefel, la Fundació Saks Kavanaugh, i John Wasserlein i Lucille Braun.

Si voleu aprofundir en els detalls de l’estudi, podeu llegir l’article al web del MIT (en anglès).

Del 2 al 6 d’octubre, i per novè any consecutiu, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i la seva Fundació del Cervell organitzen la «Setmana del Cervell»: una iniciativa de caire formatiu i educatiu que, sota el lema «El teu cervell és vida, cuida’l», vol conscienciar tota la població sobre la importància d’exercitar el cervell i mantenir-lo sa, fomentar una prevenció activa de les malalties neurològiques, ensenyar a reconèixer els símptomes d’aquestes malalties (afecten el 16 % de la població), promoure el reconeixement dels pacients i els seus familiars i impulsar l’interès per la neurologia i el seu paper sociosanitari.

Com en les edicions anteriors, un autobús informatiu i de diagnòstic recorrerà cinc ciutats espanyoles per revisar ―sense cap cost econòmic per a les persones interessades a participar-hi― la salut cerebral i l’agilitat mental dels ciutadans, i també per oferir consells i tècniques per exercitar-lo.

Enguany el recorregut de l’autobús serà el següent:

• Madrid: 2 d’octubre (Plaza Colón)
• Palència: 3 d’octubre (Paseo del Salón)
• Tarragona: 4 d’octubre (Rambla Nova)
• Conca: 5 d’octubre (lloc per determinar)
• Jaén: 6 d’octubre (Paseo de las Bicicletas, dins del Parque de la Concordia).

I estarà obert en cadascuna de les ciutats de 10 a 18 h, ininterrompudament.

En concret, els neuròlegs faran proves gratuïtes per comprovar la salut vascular cerebral i el funcionament del sistema nerviosoperifèric i, a més, efectuaran un test d’agilitat mental tant a adults com a nens. A tots els participants se’ls lliurarà una «Targeta Cervell Saludable» amb els resultats obtinguts en cada prova i amb recomanacions específiques perquè mantinguin el cervell sa.

L’autobús disposa de tres zones habilitades per a les activitats següents:

Zona de proves diagnòstiques: aquesta zona està equipada amb lliteres i equips d’ecografia (dúplex de troncs supraaòrtics) per avaluar l’estat de les artèries i determinar el risc cerebrovascular. També té un equip d’electromiografia (EMG) per avaluar el funcionament del sistema nerviós perifèric.

Zona audiovisual i informativa: en aquest espai, els neuròlegs ofereixen una atenció personalitzada i solucionen els dubtes dels participants. Així mateix, la zona està equipada amb pantalles en què es projecten vídeos i es facilita material informatiu.

Zona de proves d’agilitat mental: aquí es duen a terme jocs de percepció, jocs de lògica, jocs de planificació i educació, proves cognitives i d’habilitat visual i espacial, com també moltes altres activitats que permeten als assistents comprovar la seva agilitat i destresa mental.

A més d’aquestes activitats, s’han programat col·loquis dirigits per neuròlegs en col·legis d’arreu d’Espanya per fer arribar els objectius de la «Setmana del Cervell» als més petits.

En les edicions anteriors l’autobús va visitar Albacete, Alacant, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Logronyo, Madrid, Múrcia, Oviedo, Palma de Mallorca, Pamplona, Santa Cruz de Tenerife, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Valladolid, Huelva, Salamanca, Sant Sebastià i Terol.

Les malalties neurològiques a Espanya

Les malalties neurològiques més freqüents són les demències (entre les quals s’inclou la malaltia d’Alzheimer), l’ictus, l’epilèpsia, la malaltia de Parkinson, l’esclerosi múltiple, la migranya i els traumatismes cranioencefàlics. No obstant això, també cal desatacar altres malalties neurodegeneratives i neuromusculars, com l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), les distonies, les neuropaties, les miopaties, etc. «Es calcula que, a Espanya, les malalties neurològiques afecten uns set milions de persones, fet que equival al 16 % de la població total. A més, s’estima que l’augment de l’esperança de vida al nostre país produirà un increment de la freqüència d’aquestes malalties en les pròximes dècades», assenyala el Dr. José Miguel Lainez, vicepresident de la SEN. «A més, a Espanya, més del 50 % de les persones dependents per trastorns crònics ho són per malalties neurològiques. Per tant, l’objectiu principal de la Setmana del Cervell és ensenyar a la població com es pot exercitar el cervell, mantenir-lo sa i, així, prevenir activament les malalties neurològiques», explica el Dr. Jesús Porta-Etessam, director de la Fundació del Cervell.

Si voleu més informació sobre la «Setmana del Cervell», us podeu posar en contacte amb els organitzadors. Us en deixem l’enllaç.

Viatjar per plaer no sols és bo per descansar i desconnectar, també és una oportunitat per mantenir saludable el nostre cervell: segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), potencia la neuroplasticitat i augmenta la nostra reserva cognitiva.

Viatjar és (molt) bo per al cervell

Tal com vam explicar la setmana passada a l’article Neurogènesi: com els adults podem desenvolupar noves neurones, al contrari del que es creia fins fa uns anys, el nostre cervell va canviant al llarg de la vida i és capaç de produir noves neurones i noves connexions entre elles (neuroplasticitat). Però per estimular aquest procés cal que li proporcionem nous estímuls; és a dir, que el desafiem amb novetats diverses: nous llocs, noves olors, nous sabors, nous colors, noves interaccions amb altres persones, etc. Aquestes novetats l’obligaran a utilitzar totes les seves capacitats i el mantindran actiu i sa, a qualsevol edat. «Entrenar i estimular el cervell permet que aquest sigui més resistent al deteriorament de l’edat o als símptomes de les malalties neurològiques. Per entrenar-lo, hi ha tres elements clau: enfrontar el nostre cervell a la novetat, la varietat i el desafiament. Viatjar els compleix els tres», assenyala el Dr. José Manuel Moltó, vocal de la Societat Espanyola de Neurologia.

Quan viatgem, no tenim més remei que adaptar-nos a la novetat: aprendre’ns nous carrers, fer-nos mapes mentals dels llocs on som, comunicar-nos en un altre idioma, experimentar altres sensacions, etc. Totes aquestes experiències fan possible que el cervell es faci més plàstic, més creatiu i que augmenti la nostra capacitat de comprensió, cosa que també és molt beneficiosa. El fet d’anar augmentant les connexions implica anar augmentant, així mateix, la reserva cognitiva; la qual cosa, al seu torn, fa que el nostre cervell sigui més resistent al deteriorament de l’edat o als símptomes de les malalties neurològiques.

Viatjar és, per tant, gairebé un antònim de «rutina», la qual és nefasta per al cervell. «Quan viatges a un altre lloc, sobretot si aquest és desconegut per a tu, estàs obligant el teu cervell a estar en un procés continu de solució de problemes i de superació de reptes. Viatjar requereix, principalment, aprendre i memoritzar tot el que és estrany fins que tot resulti normal i conegut. Això és un desafiament per al teu cervell i és com un entrenament accelerat», explica el Dr. Moltó.

De la mateixa manera, viatjar afavoreix la realització d’una sèrie d’activitats que també beneficien la salut cerebral: l’exercici físic, activitats intel·lectuals, la participació en activitats socials, etc. «Quan viatgem, caminem més, fem excursions o estem més temps duent a terme algun tipus d’esport. També dediquem més temps a la lectura, a fer activitats culturals o a dur a terme un altre tipus d’activitats en grup… En definitiva, viatjar ens brinda moltes oportunitats per estar actius físicament i mentalment», destaca el Dr. José Manuel Moltó.

Ara bé, també és important que mantinguem una actitud positiva durant els viatges. En aquest sentit, s’ha demostrat científicament que viatjar augmenta la felicitat i disminueix l’estrès, amb la qual cosa es genera un cúmul d’emocions positives que enforteixen les nostres xarxes neuronals, tot el contrari del que passa quan patim episodis estressants.