Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
    • Spanish
    • French
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
    • Spanish
    • French
Dos pacients del centre comparteixen el seu testimoni sobre la teràpia de lateralitat
Link Enlarge

Dos pacients del centre comparteixen el seu testimoni sobre la teràpia de lateralitat

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 24 juliol, 2018 El trastorn de lateralitat, El trastorn de lateralitat en adults, Teràpia de lateralitat 0

Quan els pacients arriben al nostre centre per primera vegada per iniciar la teràpia de lateralitat, el relat que fan de les seves vides i de la percepció que tenen de si mateixos té un denominador comú: presenten una gran ansietat, la seva autoestima està per terra, se senten molt insegurs, es veuen diferents de la resta de les persones i pensen que la seva capacitat cognitiva és baixa (tan baixa, que alguns creuen que són beneits).

Aquesta idea que s’han conformat d’ells mateixos respon a una realitat: la d’haver viscut durant anys els símptomes del trastorn de lateralitat, amb tot el que això implica. No obstant això, a mesura que va transcorrent la teràpia de lateralitat, ells mateixos van observant la seva evolució: s’adonen que cada vegada els costa menys fer el que abans els semblava molt difícil o impossible; aquests avenços els generen confiança i tot això es tradueix en una disminució progressiva dels conflictes interns, familiars, socials, escolars o laborals amb els quals abans s’havien d’enfrontar constantment. Finalment, quan els donem l’alta, molts d’ells expressen aquest final del recorregut amb una frase: «He recuperat la meva vida».

Un dels objectius del nostre centre, a més de tractar els pacients, és donar a conèixer el trastorn de lateralitat: dur a terme un treball de divulgació que contribueixi a què pares, mestres i professionals de la salut tinguin els coneixements que els permetin detectar possibles casos. Aquesta detecció primerenca possibilitaria guanyar un temps preciós que estalviaria molt de patiment a les persones afectades.

Avui ens ha semblat interessant compartir el testimoni de dos pacients que ens l’han enviat precisament amb aquest propòsit: donar a conèixer i explicar en primera persona com es viu el procés. L’única cosa que n’hem canviat del seu testimoni, per raons de privacitat òbvies, són els noms. Des d’aquí els agraïm a tots dos que hagin volgut compartir els seus sentiments i experiència.

Marc, 26 anys

Tres creus de lateralitat

Va iniciar la teràpia al maig del 2016.

«Vaig arribar aquí amb moltes inseguretats i amb les meves capacitats molt limitades. El principal objectiu de venir al centre era sentir-me com una persona normal i corrent. Abans de començar la teràpia de lateralitat, notava que m’era impossible treballar de manera fluida i eficaç perquè no tenia confiança en mi mateix, ja que les meves habilitats estaven embussades. Necessitava una empenta per arribar fins on sóc ara. Les mancances que m’impedien sentir-me bé amb mi mateix eren una falta d’atenció considerable, d’aprenentatge, de memòria i de comprensió. A mesura que he anat venint aquí, la meva evolució ha estat superlativa. Tant que, a la meva feina, actualment, em sento molt còmode, tranquil i important. He guanyat confiança en mi mateix i la intel·ligència que creia que no tenia, m’he adonat que en tinc i que és molta».

 

Xavier, 13 anys

Dues creus de lateralitat

Temps de teràpia: dos anys i sis mesos.

Dos pacients del centre comparteixen el seu testimoni sobre la teràpia de lateralitat«Vaig començar la teràpia fa dos anys i mig. En aquell moment no sabia gaire bé en què consistia. La veritat és que anar-hi no em costava molt d’esforç, tenia força voluntat.

Tenia lateralitat creuada. Era molt autoexigent, no creia en mi mateix, no sabia perdre…

Quan vaig entrar en el meu grup de teràpia, només hi havia una nena, l’Agnès, amb la qual vam estar mig any treballant junts. Després va venir la millor amistat que he fet en aquest centre, l’Àlex. Junts ens ho passàvem molt bé: ens agradava jugar a futbol, fèiem broma, ens ho passàvem molt bé a les sessions.

A les sessions fèiem jocs de taula, algunes fitxes, jocs de motricitat i el meu joc preferit: el Mataconills.

Després d’un temps va arribar l’Iván i, al cap d’unes sessions, l’Agnès va marxar. Posteriorment, va venir l’Helena i formàvem un gran grup: l’Àlex, l’Helena, l’Iván i jo.

Al cap d’un temps vaig saber que l’Àlex se n’anava, cosa que no em va fer gaire gràcia. Finalment, va venir en Roger. Encara no ens hem pogut conèixer molt. D’aquest temps em quedo amb tot, però sobretot amb l’Àlex i amb en Luis, el meu terapeuta.

En Luis m’ha ajudat a formar-me com una gran persona i el recordaré no només com a terapeuta, sinó com un amic que m’ajuda perquè gràcies a ell he millorat a saber competir i a tenir molta autoestima (fins i tot massa). L’autoexigència la segueixo tenint, però en un altre grau…

També vull donar les gràcies a la Joëlle, gràcies a ella també he millorat i he pogut sortir d’aquest problema, i a la Mª José, perquè cada vegada que arribava al centre era ben rebut.

Espero tornar-vos a veure!»

Si vols informació sobre la teràpia de lateralitat, posa’t en contacte amb el nostre centre.
El trastorn de lateralitat en persones més grans de 60 anys
Link Enlarge

El trastorn de lateralitat en persones més grans de 60 anys

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 26 abril, 2017 El trastorn de lateralitat, El trastorn de lateralitat en adults 0

El mes passat vam dedicar un article a explicar els problemes específics de les persones amb trastorn de lateralitat que tenen entre 30 i 50 anys, i vam avançar que dedicaríem un segon article a les d’edat més avançada. Vegem en quina situació solen arribar aquests pacients a la consulta, ja que, com que mai no han estat tractats, presenten situacions molt similars.

En general, les persones més grans de 60 anys amb trastorn de lateralitat que acudeixen a teràpia per primera vegada són persones amb una bona autonomia des del punt de vista locomotor; no obstant això, acostumen a presentar problemes d’equilibri: tot i que durant algunes èpoques poden caminar sense ajuda, en altres necessiten agafar-se a un bastó o un acompanyant, caminen amb lentitud, de manera inestable, pateixen vertígens i tenen tendència a desviar-se cap a un costat quan caminen per carrer; és a dir, la seva mobilitat no és segura, la qual cosa repercuteix en el seu benestar emocional i mental.

Una altra qüestió que els inquieta molt és si els seus problemes de memòria i concentració són símptomes de la malaltia d’Alzheimer, ja que ignoren que aquestes dificultats són símptomes propis del trastorn de lateralitat; de la mateixa manera que la desorientació, que els provoca que, de sobte, per exemple, no sàpiguen en quin barri estan o que siguin incapaços de trobar el cotxe.

Les seves relacions de parella i socials també queden afectades pel trastorn de lateralitat: a la consulta relaten que les seves parelles els retreuen els seus continus errors, que no les entenen quan parlen, que no segueixen les converses o que es queden en blanc quan estan en un grup, que se senten perduts en els llocs on hi ha molta gent, etc. Aquestes situacions, en repetir-se durant anys, han arribat a afectar-ne l’autoestima: creuen que ningú els aguanta, que són una càrrega per a la família i se senten contínuament examinades perquè creuen que els altres s’adonen de les seves dificultats, fet que els genera molta ansietat, irritabilitat i, de vegades, una actitud de submissió que, al seu torn, els desperta ira.

El trastorno de lateralidad en personas mayores de 60 años

Cal tenir en compte que, quan es tracta de dones, en la majoria dels casos han dedicat la vida a ocupar-se de la família, i que gairebé tots ells són persones que han tingut una activitat laboral, de manera que a aquest quadre cal sumar-hi l’ansietat provocada per la jubilació. Així mateix, la majoria d’elles han tingut una vida molt plena, han practicat activitats i esports que ara no poden fer perquè els tremolen les mans o els peus i se’ls han accentuat els problemes de coordinació espaciotemporal (és habitual que toquessin el piano, ballessin, pintessin, esquiessin, etc.).

Per tots aquests motius —i perquè pateixen insomni, perquè no poden fer res que requereixi precisió manual, perquè hi ha una pèrdua d’audició i visió, i perquè es cansen amb excessiva facilitat a causa del desgast d’energia que els suposa compensar els seus problemes d’equilibri—, quan arriben a la consulta són molt conscients que cada vegada estan anant a pitjor, que la seva qualitat de vida ha quedat molt minvada.

 

La teràpia en persones grans

El tractament d’aquests pacients se centra, sobretot, en la part motriu (coordinació, motricitat facial, vocalització, respiració, relaxació, etc.) i verbal. Si bé tots els pacients amb trastorn de lateralitat necessiten que en teràpia, a més de treballar els aspectes psicomotors, hi hagi un espai per poder verbalitzar les seves experiències i emocions, en aquestes persones la necessitat és molt notòria. Com hem esmentat abans, es tracta d’homes i dones que han tingut una vida molt rica en molts aspectes i que ara pateixen molt perquè veuen que la seva pèrdua motriu l’està empobrint (molts d’ells han passat per més d’una depressió). A més, cal assenyalar que, com que el seu benestar emocional està molt afectat, tenen tendència a somatitzar, cosa que els ha portat a intentar trobar respostes als seus mals a tot tipus d’especialistes i medicines «naturals» (no prenen medicaments amb facilitat), per la qual cosa arriben a la consulta amb un gran esgotament també en aquest sentit. És freqüent que manifestin que senten el cap atabalat i que es deixin portar per les dificultats que se’ls presenten en el seu dia a dia (atacs de pànic i angoixa), a més de ser hipersensibles, extremadament susceptibles i sentir-se molt sols. Per tant, són pacients que necessiten molta escolta, contacte i protecció. Igual que les persones amb trastorn de lateralitat de menys edat, aquests pacients responen molt bé al tractament (la motivació amb la qual acudeixen a la consulta encara és més alta), i aconsegueixen una recuperació propera al 100% i sense experimentar regressions posteriors.

 

El trastorn de lateralitat en adults de 30 a 50 anys
Link Enlarge

El trastorn de lateralitat en adults de 30 a 50 anys

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 16 març, 2017 El trastorn de lateralitat, El trastorn de lateralitat en adults 0

Com que, per sort, el diagnòstic del trastorn de lateralitat es duu a terme cada vegada a edats més primerenques, fins ara, hem dedicat la major part dels articles del nostre blog a parlar del trastorn en nens i adolescents; però hi ha moltes persones que acudeixen al nostre centre per primera vegada ja d’adultes. Avui parlarem dels problemes amb els quals arriben a la consulta els pacients que es troben a la franja d’entre 30 i 50 anys d’edat (dedicarem un proper article als d’edat més avançada, ja que aquests presenten algunes diferències específiques).

Com que aquests pacients han hagut de fer un recorregut vital condicionats pels símptomes del trastorn de lateralitat, acostumen a tenir un historial molt similar: van haver d’invertir més anys del que és habitual a fer una carrera universitària, es van veure obligats a triar una professió liberal perquè sabien que no podrien complir les expectatives i exigències d’un soci o d’un cap, el trastorn ha repercutit en les seves relacions de parella i/o tenen problemes familiars, i pateixen clares dificultats relacionals.

Les condicions en què arriben per primera vegada a la consulta també són molt similars: després d’haver passat per més d’una depressió, han tocat fons. I estan esgotats. Tanmateix, hi ha un altre tret en comú que és molt positiu: tots ells mostren una gran predisposició a treballar en teràpia per sortir de «la carrera d’obstacles» que suposa el seu dia a dia. «Com que els adults vénen al centre per voluntat pròpia cercant ajuda, la seva curació és més ràpida que en els nens i adolescents», explica Joëlle Guitart, la directora del nostre centre.

 

Problemes dels adults amb trastorn de lateralitat

El trastorno de lateralidad en adultos de 30 a 50 años

Els problemes més comuns d’aquests pacients són els següents:

  • Els problemes més comuns d’aquests pacients són els següents:
  • Han de llegir diverses vegades qualsevol text (informes, memòries, etc.) per arribar a entendre’l.
  • Els costa un gran esforç concentrar-se.
  • Han de treballar més hores que qualsevol persona amb el seu mateix quocient intel·lectual (acostumen a ser molt intel·ligents) per aconseguir els mateixos resultats.
  • Se senten contínuament frustrats pel seu baix rendiment i, al mateix temps, s’exigeixen molt per poder assolir els objectius professionals.
  • Com que han de compensar la seva lentitud amb més hores de treball, els queda molt poc temps per a la parella i els fills, la qual cosa repercuteix negativament en la seva vida familiar.
  • Són insomnes, no dormen més de 3 o 4 hores al dia.
  • L’estrès constant en què viuen provoca que descuidin la seva alimentació, motiu pel qual acostumen a tenir problemes intestinals.
  • S’infravaloren constantment.
  • Viuen amb un alt grau d’ansietat i angoixa (molts són fumadors).
  • Com que estan exhausts, és habitual que es mostrin irritables.
  • Per la mateixa raó que l’anterior, abusen de les begudes estimulants (cafè, te, etc.).
  • Senten que són una càrrega per a la seva família. Se senten culpables.
  • De vegades, presenten molta inestabilitat psicomotriu.
  • En alguns casos, tenen el sistema locomotor força afectat.
  • La freqüència i intensitat dels bloquejos, propis del trastorn, s’han intensificat.
  • El seu «jo» (identitat corporal, mental i emocional) és fràgil.
  • No tenen consciència del seu cos, no l’han integrat (per això els costa, per exemple, conduir o ballar).
  • Tenen poca memòria (ells ho atribueixen al fet que dormen poc, però la causa és el mateix trastorn).
  • Problemes relacionals.
  • Entre un 10 i un 15 % són esquerrans contrariats.
  • Alguns, quan eren petits, de vegades s’autocastigaven, i ara, de grans, no es cuiden a si mateixos (que és també una manera de castigar-se).

 

Particularidades y terapia en los adultos con trastorno de lateralidad

«La seva lentitud en fer front a les seves obligacions professionals els treu temps per als altres àmbits de la seva vida, i el fet d’intentar compensar els seus dèficits a força de més hores de treball els deixa exhausts. És llavors que “cauen” i acudeixen a teràpia», explica Joëlle Guitart. «Tots eren conscients que tenien un problema, però no sabien que era de lateralitat. En alguns casos, s’assabenten que pateixen el trastorn per casualitat: perquè quan anaven a l’escola algú va fer un comentari, perquè els l’han diagnosticat en un centre en el qual han fet teràpia per a la dislèxia o perquè a un dels seus fills li han detectat el problema a l’escola (el trastorn de lateralitat és hereditari, de manera que la tasca dels centres educatius en aquest sentit és molt important). Gairebé tots es veuen reflectits en el Cas de Diego», afirma l’especialista (l’enllaç al cas encara no està disponible en aquest idioma).

 

La teràpia de lateralitat en adults

La teràpia d’adults és molt semblant a la dels nens i adolescents, encara que aprofundim en els exercicis cognitius i treballem alguns aspectes amb més intensitat: l’estimulació de l’abstracció (l’hipocamp), perquè es bloquegen sovint i no poden pensar; el ritme, amb l’objectiu que cada vegada siguin menys lents; la verbalització dels seus problemes, així com la construcció adequada del «jo» (que la seva existència és important per als altres: per a la seva família i per a la societat).

Treballar la verbalització dels seus problemes és un punt crucial, ja que són persones que diàriament viuen situacions angoixants que no comparteixen amb ningú. Per exemple, és molt freqüent que quan s’adrecen al seu lloc de treball, aparquin molt lluny de l’oficina (o quan tornen a casa, lluny d’ella) i agafin un taxi per arribar-hi. Això és a causa del nerviosisme que els provoca el trànsit intens: que els puguin xiular o escridassar per haver posat l’intermitent contrari, per trigar a aparcar, etc. Prefereixen aparcar en un lloc tranquil, sense pressió.

El trastorno de lateralidad, problemas y terapia, en adultos de 30 a 50 años.

Un altre punt important que contribueix a accelerar la recuperació és que les seves parelles participin en les fases evolutives de la teràpia, incloent-hi les entrevistes de control. Quan una parella s’hi implica, està dient a la persona «existeixes i ets important per a mi»; un missatge que actua com a motivació i la fa sentir-se estimada (recordem que és habitual que la vida de parella hagi desaparegut o estigui ja molt deteriorada).

«Al centre, cada cinc mesos fem un test d’avaluació. En els adults, com que són molt constants, l’evolució que experimenten entre els tests és enorme. A partir del quart test de control, calculem el percentatge de curació del pacient i fem una estimació aproximada del temps que pugui quedar de teràpia. En finalitzar el tractament, el percentatge de curació de cada pacient és, igual que en nens i adults, com a mínim d’un 80 %, i en la majoria dels casos arriba a fregar el 100 %», conclou Jöelle Guitart.

Últims articles

  • El punt d’inflexió en la fina línia entre l’èxit i el fracàs
  • L’organització espacial i temporal en l’aprenentatge de la lectoescriptura
  • Què és procrastinar i la seva relació amb la depressió
  • El cas de l’Andrea: teràpia per a una segona lateralització

Som al Facebook

Consulteu-nos

Adreça: C/ Josep Bertrand, 3. Ático 2º. 08021 Barcelona
Tel.: + 34 932 007 586
Mòbil: +34 610 791 125
Fax: + 34 932 007 611
Email: info@lateralidad.com
  • Lateralitat

Diseño web: ©2020 Lladó Comunicación

Top
Utilizamos cookies para poder ofrecerle la mejor experiencia en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.Estoy de acuerdoNoPolítica de privacidad