Quan tenia 7 anys, una professora de l’escola ens va fer fer a tota la classe un dibuix que expressés el concepte d’amor. La majoria de nosaltres vam dibuixar un cor o vam incloure’n diversos en els nostres dibuixos. Al final, ella va triar uns quants treballs, els va penjar en un mural de la classe i els va comentar. No recordo la valoració que va fer de cada un d’ells, però sí que recordo perfectament un dels seus comentaris. Grosso modo, va dir que li semblava absurda la relació que la gent establia entre l’amor i la representació d’aquest a través de la forma d’un cor, ja que, segons que va dir, l’amor no resideix en aquest òrgan. Va fer aquest comentari sense donar-ne cap explicació més i va passar a un altre tema com si res.

Recordo que em vaig quedar pensant en les seves paraules perquè em van suscitar moltes preguntes i, a més, em va impactar la seguretat amb què les va pronunciar. Crec que, dins del que cap en una nena de set anys, vaig entendre el significat materialista del seu comentari, però d’alguna manera alguna cosa em va dir que allò no era cert del tot o, si més no, que tots dos conceptes no eren tan indissociables. Potser per això m’ha semblat tan interessant la conferència Com les teves emocions canvien la forma del teu cor, que el cardiòleg Sandeep Jauhar (gens reduccionista) va impartir fa poc en una de les sessions de TEDTalks.

Per què el cor s’ha relacionat històricament amb les emocions

A la conferència, primer explica el motiu pel qual el cor, com a òrgan, ha estat objecte de tantes metàfores al llarg de la història i ha simbolitzat la vida emocional de les persones en ser considerat el seient de l’ànima. No n’inclouré tots els exemples (podeu llegir la transcripció de la conferència al castellà en aquest enllaç), però sí un parell, perquè són ben il·lustratius. Per exemple, és curiós saber que la paraula emoció prové en part del verb francès émouvoir, que vol dir agitar, fet que dota de lògica la relació que establim entre les emocions i un òrgan que es caracteritza pel seu moviment agitat.

També és interessant quan explica que la forma cardioide de cor està molt present en la naturalesa: és la forma de les fulles, de moltes flors i de llavors de plantes, incloent-hi el silfi, que s’utilitzava en l’edat mitjana per al control de la natalitat i com a afrodisíac; d’aquí, probablement, que s’associés aquesta forma al sexe i a l’amor romàntic.

Ara bé, la qüestió és si hi ha un vincle real entre l’òrgan del cor i les emocions o si aquest vincle és simplement metafòric. I aquí és on aquest cardiòleg afirma clarament que el vincle és molt real, ja que les emocions tenen un efecte físic directe en el cor humà.

El trastorn cardíac anomenat miocardiopatia de Tako-Tsubo

Al Japó, anomenen tako-tsubo un tipus d’atuell de forma bombada i coll estret que fan servir tradicionalment els pescadors per atrapar pops. El 1990 es va adoptar aquesta paraula per descriure i reconèixer per primera vegada un trastorn cardíac que es caracteritza per un gran debilitament de cor com a resposta a l’estrès intens o al dolor que provoca la pèrdua d’un ésser estimat, ja que les persones amb miocardiopatia de Tako-Tsubo presenten un cor amb bombaments. El trastorn també és conegut com la síndrome de cor trencat.

Els cardiòlegs no saben exactament per què el cor adopta aquesta forma bombada. No obstant això, en la fase aguda de la síndrome, aquest pot causar tots els signes d’una insuficiència cardíaca: mal de pit, falta d’aire, arítmies potencialment mortals, etc. Tanmateix, així com en un infart de miocardi els símptomes es deuen a un bloqueig d’una artèria coronària, en el cas de la síndrome de Tako-Tsubo les artèries coronàries dels pacients no estan obstruïdes, tot i que quan els fan les proves d’ultrasò veuen que el cor s’ha debilitat, ha perdut significativament la seva capacitat normal i s’ha bombat (la síndrome, generalment, se soluciona en poques setmanes).

Tal com explica Sandeep Jauhar, «Avui sabem que el cor per se no és la font de l’amor o de les emocions com pensaven els antics, però també se sap que la relació entre emocions i cor és molt íntima, i que, tot i que el cor no origina els sentiments, és molt sensible a ells. Emocions com la por o la pena poden causar una lesió cardíaca profunda i els nervis que controlen processos inconscients com el batec de cor poden desencadenar una resposta que provoqui la constricció dels vasos sanguinis, una arítmia i una pujada de la pressió arterial. És a dir, els nostres cors són extraordinàriament sensibles al nostre sistema emocional».

Els cors trencats són literalment i metafòricament mortals

Així mateix, la literatura mèdica també descriu altres casos en què un trastorn emocional intens al cor metafòric té conseqüències fatals per al cor orgànic a causa de la resposta fisiològica provocada. De la mateixa manera, nombrosos estudis en aquest àmbit han conclòs que la dieta i l’exercici físic, tot i que són molt importants, no són suficients per afavorir la regressió d’una malaltia coronària: sembla que la gestió de l’estrès està més fortament correlacionada amb la reversió de la malaltia (al vídeo, el cardiòleg explica estudis sobre això publicats a les revistes Science i The Lancet).

Sandeep Jauhar conclou la seva exposició dient que, tot i que la conceptualització de cor com a màquina ha fet possible avenços mèdics extraordinaris (estents, marcapassos, desfibril·ladors, trasplantaments de cor, etc.), aquests avenços han d’anar acompanyats d’un altre gran pas que ens costa fer: entendre i acceptar que és necessària l’atenció a la vida emocional, i que el nou paradigma de salut ha d’incloure els factors psicosocials (només cal llegir els estudis sobre la salut en la població que se sent sola, per exemple).