Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
El nostre cervell no oblida per tenir problemes de memòria
Link Enlarge

El nostre cervell no oblida per tenir problemes de memòria

Susana Lladó - Lladó Comunicación 25 setembre, 2019 Memòria

Fins fa uns deu anys, els investigadors pensaven que l’oblit es devia a un problema de memòria i, de fet, el focus de les investigacions en aquest camp s’havia posat gairebé exclusivament en la memòria, no en l’oblit. No obstant això, les últimes investigacions indiquen que no és així: l’oblit és una capacitat activa del cervell que és cabdal per al seu bon funcionament, segons que s’explica en l’últim monogràfic de la revista Nature dedicat del tot al cervell: Nature Outlook: The Brain.

Fins a cert punt, és lògic que els estudis sobre l’oblit s’hagin centrat en la memòria, en entendre com es formen els records i com el cervell aconsegueix recuperar-los en el transcurs del temps. Al cap i a la fi, els records conformen el nostre jo i són essencials per a la nostra comprensió del món i per predir situacions. I també sembla lògic que pensessin que oblidar podia consistir en un procés passiu del cervell pel qual els records no utilitzats es van desdibuixant.

Aquesta creença ha romàs així fins que diversos estudis en què, precisament, s’investigava la memòria han donat resultats que contradiuen aquesta suposició: sembla ser que per entendre com recordem, cal entendre com i per què oblidem. I que el cervell està fet per oblidar. Resumim les idees principals d’aquestes troballes.

L’oblit és un mecanisme actiu del cervell

Oblidar no consisteix en el fet que es vagin desdibuixant els records a causa del pas del temps; és a dir no és un procés passiu del cervell: ja hi ha evidències que indiquen que es tracta d’un mecanisme que està permanentment actiu en el cervell, com si l’estat estàndard del cervell no fos recordar, sinó oblidar.

Com s’emmagatzemen els records de les experiències personals

Els investigadors ja han conclòs que els records autobiogràfics, els que estan relacionats amb experiències que hem viscut personalment, s’emmagatzemen a l’hipocamp durant les hores i els dies posteriors a aquestes vivències. Com més recordem un record, més sòlid esdevé a la nostra xarxa neuronal. Si amb el temps seguim recordant-lo constantment, la memòria d’aquest record es codifica tant a l’hipocamp com a l’escorça cerebral i, finalment, passa a existir independentment de l’escorça, on es desa per al llarg termini.

El nostre cervell no oblida per tenir problemes de memòria

Les primeres evidències de com funciona l’oblit

El 2012, el neurocientífic Ron Davis va descobrir evidències de l’oblit actiu quan estava estudiant la memòria amb mosques de la fruita. En concret, estava investigant la influència de les neurones productores de dopamina (un neurotransmissor) en l’emmagatzematge dels records olfactius i altres records sensorials en aquestes mosques. Va descobrir que la dopamina és un missatger químic que té un paper essencial en l’oblit, ja que proporciona al cervell el senyal d’«oblidar». No sols això, aquest expert afirma que «El cervell sempre està mirant d’oblidar la informació que ha après».

Com hem dit abans, els records es codifiquen en el cervell quan s’enforteixen les connexions entre les neurones. Aquesta fortalesa està determinada per la quantitat de receptors AMPA presents a les sinapsis: és a dir, perquè la memòria romangui intacta els AMPA s’han de mantenir. Doncs bé, un altre investigador (Oliver Hardt, psicòleg cognitiu especialitzat en neurobiologia de la memòria) va descobrir que aquests receptors no són estables i que en el cervell hi ha un mecanisme dedicat que contínuament en promou l’expressió a les sinapsis (però com que no són estables, alguns records s’obliden). Això vol dir que, si es pogués evitar l’eliminació dels receptors AMPA, es podria evitar l’oblit (i també significa que oblidar és una funció de la memòria).

Oblidar és essencial per sobreviure

Tal com explica Blake Richards, un investigador que estudia circuits neuronals i aprenentatge automàtic a la Universitat de Toronto Scarborough, «La nostra capacitat per generalitzar noves experiències es deu, si més no en part, al fet que els nostres cervells participen en l’oblit controlat». La seva hipòtesi és que la capacitat del cervell per oblidar es pot deure a l’efecte conegut com a «sobreajust»: si recordéssim cada mínim detall de tot el que vivim, no podríem extreure’n l’essencial, que és el que ens permet evitar, per exemple, repetir reaccions en situacions que comporten un risc per a la nostra integritat física (detalls com quina llum hi havia, de quin color eren les sabates que dúiem i altres detalls irrellevants en aquestes situacions, acapararien tota la nostra atenció i no podríem reaccionar al perill).

Crida l’atenció el fet que les persones que tenen una memòria autobiogràfica molt superior al que és normal i que, per tant, recorden cada detall de les seves vivències, tendeixen a l’obsessió i a no tenir gaire èxit, segons l’article. Per contra, les persones que tenen una memòria autobiogràfica deficient solen ser millors en treballs que requereixen pensament abstracte (probablement, perquè no queden atrapats en els detalls) i la seva capacitat per resoldre problemes és més gran, tot i que els costa projectar situacions futures. Segons el neurocientífic cognitiu Brian Levine, «En no tenir memòria episòdica, tenen la capacitat de travessar episodis».

Entendre com funciona l’oblit podria significar un gran avenç en el tractament de moltes malalties

D’altra banda, les investigacions en persones sense memòria autobiogràfica superior o inferior al que és normal han mostrat que com més alts són els nivells a l’hipocamp d’un neurotransmissor inhibitori denominat GABA més es produeix l’oblit. En altres paraules, s’ha pogut vincular l’oblit reeixit amb un neurotransmissor en particular del cervell. Aquesta funció cabdal dels GABA en la supressió de pensaments no desitjats també té implicacions en les fòbies, l’esquizofrènia i la depressió (els pensaments obsessius i la rumia s’han relacionat amb un hipocamp hiperactiu), i podria ajudar a tractar les persones amb estrès posttraumàtic (TEPT) perquè els seus intensos records no siguin tan intrusius.

Aquestes troballes que expliquen com oblidem també podrien dur a avenços significatius en els tractaments per a l’ansietat i fins i tot per a l’Alzheimer. De fet, Hardt creu que aquesta última malaltia s’entén millor com un mal funcionament de l’oblit que com un mal funcionament de la memòria. Si partim de la premissa que oblidar és un mecanisme innat, ben regulat i diferent, té sentit pensar que l’Alzheimer podria ser un procés d’oblit hiperactiu i descontrolat que esborra més del que hauria de fer.

Creen una tipografia que ajuda a memoritzar el que es llegeix. I és gratis
Link Enlarge

Creen una tipografia que ajuda a memoritzar el que es llegeix. I és gratis

Susana Lladó - Lladó Comunicación 23 novembre, 2018 Aprenentatge, Memòria 0

Sans Forgetica, una tipografia dissenyada científicament

 

L’han anomenat Sans Forgetica i és la primera tipografia dissenyada científicament i específicament per millorar la retenció lectora; és a dir, per ajudar-nos a memoritzar el que llegim i, per tant, facilitar l’aprenentatge.

El disseny d’aquesta nova tipografia és el resultat de la col·laboració entre un equip multidisciplinari d’investigadors i acadèmics de la Facultat de Disseny del Reial Institut de Tecnologia de Melbourne (RMIT) i el Laboratori de Comportament Empresarial.

 

Per què ens ajuda a retenir el que llegim

 

La Sans Forgetica és una mica més difícil de llegir que la majoria dels tipus de lletra. I aquí hi ha la clau. En el disseny s’han utilitzat els principis de la psicologia cognitiva per crear un efecte conegut com a «dificultat desitjada»: quan s’introdueix una petita obstrucció en el procés d’aprenentatge, el cervell s’involucra més profundament en el processament cognitiu. El resultat és que millora la capacitat de retenció de la memòria.

El procés de disseny ha tingut com a repte aconseguir aquesta dificultat òptima i desitjable per a la memòria, objectiu que ha requerit que el professor del RMIT i de famós tipògraf Stephen Banham treballés amb el laboratori per provar amb estudiants diversos dissenys i refinar la tipografia final.

Tot i que la Sans Forgetica s’ha desenvolupat per a estudiants, l’equip d’investigadors pensa que pot ser molt útil per a qualsevol persona que hagi de memoritzar textos: «Té el potencial per estendre’s més enllà de les aules, fins a un ampli rang de persones que vulguin recordar allò que és important per a elles», ha explicat la doctora Janneke Blijlevens, una de les responsables del projecte.

 

Te la pots instal·lar gratis a l’ordinador

 

El RMIT ha creat una pàgina web específica sobre la Sans Forgetica realment útil: des de la pàgina pots posar-te l’extensió de la tipografia a Google Chrome per convertir qualsevol text en pantalla a aquesta font, també te la pots baixar gratis (està dissenyada sota llicència de Creative Commons) i fins i tot pots fer proves en temps real per visualitzar com queda un text. La tipografia és compatible amb els sistemes operatius PC i Mac.

 

Fonts:

Retina

Sans Forgetica

Un estudi vincula els records de la infància a la salut a l’edat adulta
Link Enlarge

Un estudi vincula els records de la infància a la salut a l’edat adulta

Susana Lladó - Lladó Comunicación 7 novembre, 2018 Actualitat, Emocions, Lateralitat creuada, Memòria 0

 

  • Segons l’estudi, els records que tenim sobre l’afecte que vam rebre dels nostres pares constitueixen un factor clau en la nostra salut durant l’etapa adulta
  •  

    Els records de la infància i la salut en l’adolescència i joventut

    Un estudi vincula els records de la infància a la salut a l’edat adulta

     

    En els últims anys s’han dut a terme nombrosos estudis en què s’associa la percepció positiva de la cura primerenca rebuda pels pares al bon desenvolupament adaptatiu durant l’adolescència i la joventut. Aquests records positius sobre l’ambient en el qual un es va criar de nen compleixen moltes funcions: contribueixen al fet que un se senti bé, inculquen un sentiment de gratitud, atorguen confiança en la relació amb els altres, ajuden a regular les emocions i actuen de guia en els futurs comportaments interpersonals i en la nostra capacitat per regular l’estrès, a més de vincular-se a un menor consum de drogues. No obstant això, fins ara, molt pocs estudis han examinat la relació entre aquests records i la nostra salut i benestar més enllà de l’adolescència i primera joventut.

     

    La recerca sobre els records de la infància i la salut en adults

    Un estudi vincula els records de la infància a la salut a l’edat adulta

     

    La Universitat Estatal de Michigan acaba de publicar una recerca que s’ha centrat en aquesta franja d’edat: els autors han estudiat com repercuteixen els records sobre l’afecte rebut dels pares durant la primera infància en la salut emocional i física dels adults de mitjana edat i d’edat avançada. Els resultats han proporcionat evidències que s’hi dona una clara associació. No sols això, aquesta associació es manté gairebé invariable en el temps: la percepció que conservem ens influeix al llarg de tota la vida.
    Les persones amb records retrospectius positius presenten una millor salut física, pateixen menys malalties cròniques i menys símptomes depressius durant l’etapa adulta. Tal com explica l’autor principal de l’estudi, William J. Chopik, «Sabem que la memòria té un paper molt important en la forma en què entenem el món: com organitzem les nostres experiències passades i com jutgem que hem d’actuar en el futur. Com a resultat, hi ha moltes maneres diferents en què els nostres records del passat poden guiar-nos. Els bons records semblen tenir un efecte positiu en la salut i el benestar, possiblement a través de la manera en què redueixen l’estrès o ens ajuden a mantenir opcions saludables en la vida».

    La recerca, si la voleu llegir completa, s’ha publicat a la revista Health Psychology®.

    Link Enlarge

    Un estudi revela com les ones cerebrals controlen la memòria de treball

    Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 6 febrer, 2018 Actualitat, El trastorn de lateralitat, Memòria 0

    Classes de memòria i funcionament

     

    Tenim diferents tipus de memòria o de sistemes de memòria. Aquestes memòries són xarxes neuronals autònomes que, al seu torn, estan interconnectades. Però el nostre sistema neuronal no té una capacitat il·limitada d’emmagatzematge i, a més, és dinàmic; de tal manera que la majoria dels nostres records es desdibuixen o es modifiquen amb el temps.

    Quan s’afirma que tenim diferents tipus de memòria, el que es vol expressar és que el sistema neuronal del qual depèn la nostra memòria sobre nosaltres mateixos (la nostra biografia) és diferent del sistema neuronal relacionat amb l’aprenentatge de les matemàtiques i del que està implicat en l’adquisició del llenguatge, per exemple.

    Entre els diferents tipus de memòria hi ha la memòria de treball, la qual ens permet dur a terme activitats cognitives bàsiques, com la comprensió, el raonament o la resolució de problemes; un tipus de memòria que utilitzem contínuament en la nostra vida quotidiana per emmagatzemar, elaborar, reorganitzar i recuperar informació.

     

    L’estudi sobre la memòria de treball

     

    D’altra banda, cada neurona del nostre cervell produeix els seus propis senyals elèctrics. Aquests senyals combinats generen oscil·lacions conegudes com a ones cerebrals, que varien pel que fa a la seva freqüència.

    Doncs bé, un equip de neurocientífics del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) ha descobert que en les tasques de memòria que requereixen que la informació es desi a la memòria de treball per períodes curts de temps, el cervell fa servir ones beta (ones cerebrals de baixa freqüència) per canviar conscientment entre les diferents parts d’aquesta informació. La recerca dóna suport a la hipòtesi que tenien els investigadors que els ritmes beta actuen com una porta que determina quan es llegeix o s’esborra la informació continguda a la memòria de treball perquè puguem pensar en alguna altra cosa. «El ritme beta actua controlant quan expressar la informació emmagatzemada a la memòria operativa o de treball, cosa que permet influir en el comportament», explica Mikael Lundqvist, de l’Institut Picower per a l’Aprenentatge i la Memòria del MIT i autor principal de l’estudi juntament amb el professor de neurociència del mateix institut, Earl Miller.

    Un estudio revela cómo las ondas cerebrales controlan la memoria de trabajo

    El 2016, Miller i Lundgvist van descobrir que els ritmes gamma estan associats amb la codificació i recuperació de la informació sensorial. També van descobrir que quan els ritmes gamma pugen, els ritmes beta baixen, i viceversa. Treballs previs en el seu laboratori havien demostrat que els ritmes beta estan associats amb informació «descendent» com, per exemple, quin és l’objectiu actual, com aconseguir-lo i quines són les regles de la tasca. Aquesta evidència els va portar a teoritzar que els ritmes beta actuen com un mecanisme de control que determina quines parts de la informació es poden llegir de la memòria de treball; la funció cerebral que permet controlar el pensament conscient.

    «La memòria de treball és el bloc de dibuix de la consciència, i està sota el nostre control. Triem què pensar», assegura Miller. «Triem quan esborrar la memòria de treball i oblidar algunes coses. Podem mantenir la informació a la nostra ment i esperar a prendre una decisió fins que disposem de més informació».

    «La interacció entre beta i gamma actua exactament com s’esperaria que actuï un mecanisme de control volitiu», diu Miller. «Beta actua com un senyal que obre l’accés a la memòria de treball, que esborra la memòria de treball i que pot actuar com un interruptor per passar d’un pensament a un altre».

     

    Un nou model

     

    Aquest estudi suposa un nou model sobre la memòria de treball: els models previs, per explicar-la, proposaven que la informació es reté a la ment mitjançant trets neuronals constants.

    «Quan mantenim les coses a la memòria operativa (és a dir, quan tenim alguna cosa al cap), tenim la sensació que són estables, com una bombeta que hem encès per representar algun pensament. Durant molt de temps, els neurocientífics han pensat que això havia de significar que la forma en què el cervell representa aquests pensaments és a través de l’activitat constant. Aquest estudi mostra que aquest no és el cas, sinó que les nostres memòries parpellegen», explica Tim Buschman, professor assistent de psicologia a la Universitat de Princeton.

    En un article recent que s’ha publicat a les Actes de l’Acadèmia Nacional de Ciències, l’equip de Miller també va difondre que les ones beta són produïdes per capes profundes de l’escorça prefrontal, i els ritmes gamma són produïts per capes superficials, que processen informació sensorial. També van descobrir que les ones beta controlaven la interacció dels dos tipus de ritmes.

    Els investigadors ara estan estudiant si aquests tipus de ritmes controlen altres funcions del cervell, com l’atenció. «Finalment, ens agradaria veure com aquests ritmes expliquen la capacitat limitada de la memòria operativa: per què només podem tenir en compte alguns pensaments simultàniament, i què passa quan se supera la capacitat», diu Miller. «Hem de tenir un mecanisme que compensi el fet que sobrecarreguem la nostra memòria de treball i prenguem decisions sobre quines coses són més importants que d’altres».

    La recerca ha estat finançada per l’Institut Nacional de Salut Mental, l’Oficina d’Investigació Naval i la Beca Picower JFDP.

     

    Últims articles

    • El punt d’inflexió en la fina línia entre l’èxit i el fracàs
    • L’organització espacial i temporal en l’aprenentatge de la lectoescriptura
    • Què és procrastinar i la seva relació amb la depressió
    • El cas de l’Andrea: teràpia per a una segona lateralització

    Som al Facebook

    Consulteu-nos

    Adreça: C/ Josep Bertrand, 3. Ático 2º. 08021 Barcelona
    Tel.: + 34 932 007 586
    Mòbil: +34 610 791 125
    Fax: + 34 932 007 611
    Email: info@lateralidad.com
    • Lateralitat

    Diseño web: ©2020 Lladó Comunicación

    Top
    Utilizamos cookies para poder ofrecerle la mejor experiencia en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.Estoy de acuerdoNoPolítica de privacidad