Centro de lateralidad y psicomotricidad Joëlle Guitart
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
  • El trastorn de lateralitat
    • Què és la lateralitat
    • Què és el trastorn de lateralitat
    • Simptomatologia
    • Com afecta la nostra vida
  • Diagnòstic i teràpia
  • L’equip
  • El centre
  • Blog
  • Contacte
  • Català
Per què la lateralitat creuada amb hipertonia es confon amb el TDAH
Link Enlarge

Per què la lateralitat creuada amb hipertonia es confon amb el TDAH

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 22 octubre, 2018 El trastorn de lateralitat, Hipertonia, TDHA 0

Les persones amb trastorn de lateralitat poden ser hipotòniques o hipertòniques. A l’article anterior parlem dels casos de lateralitat creuada amb hipotonia que es diagnostiquen erròniament com a casos de dislèxia. Avui dediquem aquest article als casos de lateralitat creuada amb hipertonia que es diagnostiquen, també erròniament, com a casos de TDAH o hiperactivitat.

Es parla poc de la hipertonia, però la veritat és que, en la nostra experiència clínica, molts nens que arriben al centre amb un diagnòstic de TDAH o hiperactivitat són nens que, en realitat, pateixen un problema de lateralitat amb hipertonia general (membres superiors i inferiors). La confusió en el diagnòstic es deu al fet que tots dos trastorns tenen una simptomatologia similar, encara que en tractar-se d’etiologies diferents, requereixen un tractament diferent. Altrament, el pacient no experimentarà cap evolució significativa.

 

Característiques dels nens amb lateralitat creuada i hipertonia

Els nens amb problemes de lateralitat creuada i hipertonia (to muscular massa alt) presenten una sèrie de símptomes i característiques. Vegem-ne els més habituals:

• Tenen uns músculs molt fibrosos.
• Es mouen molt, constantment.
• Tenen molta vitalitat i no es cansen «mai».
• Són vius i espavilats: això es tradueix en la seva mirada eixerida, en la manera de saludar, de contestar, etc.
• El seu vocabulari, en general, és ric.
• Tenen una gran fluïdesa verbal, tot i que s’expressen de manera «accelerada» a causa que la seva coordinació ideomotriu va massa ràpid. En alguns casos, pot presentar-se encallament en parlar o tartamudesa en primer grau.
• Són molt impulsius. A classe, per exemple, acostumen a avançar-se al que dirà el professor (i s’equivoquen moltes vegades en el que diuen a causa de la precipitació).
• Són llançats i atrevits, no solen experimentar sensació de perill.
• Molts presenten tics: torcen un llavi, s’aixequen, es toquen un ble de cabells o fan sorolls guturals contínuament (aquest últim tic requereix més treball terapèutic).

Por qué la lateralidad cruzada con hipertonía se confunde con el TDAH

• A la nit, es resisteixen a anar a dormir i, en general, tot i que se’n vagin a dormir d’hora, els costa agafar el son, dormen poc, es mouen molt i el son no és de qualitat. Això fa que, al matí, vulguin quedar-se més temps dormint, que es llevin cansats i de mal humor. El seu cervell triga a «arrencar», però un cop ho fa, comença el seu comportament accelerat.
• L’acceleració i la impulsivitat també es reflecteixen en l’àmbit emocional: hi ha una gran demanda afectiva i de suport emocional. Aquesta demanda la dirigeixen tant als pares i mestres com al seu terapeuta (quan comencen la teràpia, de vegades s’abracen al terapeuta amb efusivitat i desitgen que es quedi amb ells fent els exercicis).
• Són nens que dificulten, perquè l’entorpeixen contínuament, el ritme de la classe.
• Tenen dificultats per aturar sobtadament una acció. Per exemple: si en jugar a un joc de pilota se’ls diu «quiet», trigaran 2 o 3 segons a reaccionar.
• Es precipiten en la mecànica lectora i en fer els deures escolares.
• Tenen un comportament compulsiu.
• Alguns d’ells estan diagnosticats de dislèxia auditiva i un percentatge baix (4 %) presenta problemes associats d’oïda interna i, per tant, d’equilibri.
• No solen tenir al·lèrgies (els hipotònics, sí).
• No solen tenir fòbies (els hipotònics, sí), però pateixen angoixa.

Tot i que aquests nens fan l’efecte
d’autosuficiència, que poden fer-ho tot sols, no és així: són molt insegurs i emocionalment fràgils, de manera que necessiten molt de suport. Quan, amb el seu comportament, intenten monopolitzar les situacions, el que estan fent, en realitat, és manifestar la seva angoixa. A causa de l’alteració del seu to muscular –que es manifesta amb impulsivitat i hiperactivitat– és aconsellable introduir en la seva rutina diària la pràctica d’algun esport. En canvi, fins que no estan en una fase avançada de la teràpia de lateralitat, desaconsellem que dediquin més de 10-15 minuts al dia a jugar amb dispositius electrònics, ja que aquests jocs exigeixen una concentració que augmenta l’alteració neurològica.

A la majoria dels nens amb TDAH se’ls orienta cap a la psicoteràpia i són tractats farmacològicament per disminuir-ne la hiperactivitat i millorar-ne la concentració. Però, quan es tracta de nens amb un problema de lateralitat, aquests tractaments no són eficaços i es perd un temps molt valuós fins que acudeixen a la consulta. En el nostre centre, no som partidaris d’incloure-hi la medicació (sol ser forta i es prescriu durant anys) com a part del tractament: la teràpia de lateralitat, en ser un tractament neurofisiològic que lateralitza la persona homolateralment, aconsegueix reduir gradualment els símptomes fins a la recuperació completa del pacient, sense que posteriorment es presentin recaigudes.

Si ens vols fer una consulta sobre aquest tema, et pots posar en contacte amb el nostre centre.

Quan la hipercinèsia es diagnostica erròniament com a TDAH o dislèxia
Link Enlarge

Quan la hipercinèsia es diagnostica erròniament com a TDAH o dislèxia

Centro de lateralidad y psicomotricidad Joelle Guitart 9 octubre, 2018 Dislèxia, Hipotònic, TDHA 0

En el nostre centre veiem tot sovint casos de nens que arriben a la consulta diagnosticats de TDAH o dislèxia. Molts d’ells han estat tractats prèviament per diferents especialistes en aquests trastorns sense que hagin experimentat millores significatives; per aquest motiu, els seus pares, quan van al centre per primera vegada, estan abatuts i desorientats: ja no saben com ajudar el seu fill, que també veuen patir.

En realitzar les proves pertinents, observem que aquests pacients tenen hipercinèsia, un trastorn que, en la seva simptomatologia, presenta trets comuns amb el TDAH i la dislèxia; això explica els errors de diagnòstic i les teràpies fracassades.

La hipercinèsia és un trastorn neuromuscular que, tot sovint, està associat a pacients que presenten un problema de lateralitat ―lateralitat creuada o contrariada― i que, al seu torn, són hipotònics. Les persones que el pateixen tenen alterada la tensió muscular, fet que els provoca problemes de coordinació locomotora, de motricitat facial, de concentració, d’equilibri (estàtic i dinàmic) i de percepció espaciotemporal. Així mateix, són pacients molt inquiets, que no paren de moure’s, i manifesten una gran ansietat (la paraula «hipercinèsia» ve del grec i significa literalment «excés de moviment»).

Simptomatologia comuna al TDAH

La hiperactivitat pròpia dels nens amb hipercinèsia és el símptoma en comú amb el TDAH. Però, així com els nens amb trastorn per dèficit d’atenció per hiperactivitat acostumen a patir angoixa (tenen pors i fòbies), els nens amb hipercinèsia solen manifestar ansietat. Tenen trastorn d’ansietat perquè no se senten capaços de fer les tasques escolars: s’hi enfronten sentint-se vençuts ja abans d’iniciar-les, i aquesta impotència els bloqueja.

Hem de tenir en compte que l’ansietat és una resposta d’anticipació davant de les situacions que és positiva si no sobrepassa certs llindars, ja que actua com a motor que ens permet avançar en la vida, si sabem canalitzar-la. No obstant això, l’ansietat que experimenten els nens amb hipercinèsia és d’una altra mena: no actua d’aquesta manera, sinó que els paralitza, per la qual cosa és molt negativa. De la mateixa manera, l’angoixa que pateixen els nens amb TDAH també és paralitzant.

Simptomatologia comuna amb la dislèxia

La falta de noció de temporalitat és la que impedeix la retenció lectora

Quan la hipercinèsia es diagnostica erròniament com a TDAH o dislèxia

Així mateix, com que els nens amb hipercinèsia tenen problemes d’organització temporal i espacial que els fan confondre les nocions d’«abans» i «després» i «dreta» i «esquerra», són nens que també tenen problemes de lectoescriptura. Aquest símptoma és el que acostuma a provocar la confusió amb la dislèxia. És habitual que en escriure i en llegir es «mengin» lletres, síl·labes i fins i tot paraules senceres, i que canviïn l’ordre dels substantius i adjectius. També és típic que no puguin relatar amb normalitat el que han entès després de fer una lectura. Si es tracta d’un conte o una novel·la, tindran moltes dificultats per traslladar la temporalitat de la història. Com que acostumen a ser nens amb una intel·ligència considerable, s’adonen del que passa, de les seves dificultats, i es posen molt nerviosos. En aquestes situacions, molts pares intenten «ajudar-los» acabant ells les frases i fins i tot el relat, la qual cosa augmenta l’ansietat del nen, ja que no se li deixa fer-ho per si mateix.

És important entendre que els nens amb hipercinèsia no tenen retenció lectora perquè no tenen noció de temporalitat. És a dir, no és que no entenguin el que llegeixen, és que no poden retenir-ho. I si una persona no recorda el que ha llegit, com ho pot explicar després? Aquest és el motiu que explica que molts d’aquests nens estudiïn de memòria. Com que la majoria d’ells tenen una gran capacitat memorística, són capaços d’aprendre «fil per randa» textos sencers, de tal manera que els pares creuen que tot va bé fins que aquest recurs comença a mostrar les seves fissures. Per més que se sàpiguen de memòria un temari, si en fer l’examen el professor formula les preguntes de manera diferent a com ho feia a classe, aquests nens ja no sabran què contestar.

També cal tenir en compte que aquests nens, amb esforç, aconsegueixen arribar a tenir una bona mecànica lectora (posar correctament les comes i els punts, la tonalitat, etc.). El gran obstacle es presenta en els dos passos següents: la retenció lectora i, en conseqüència, la comprensió lectora. Aquestes dues últimes capacitats es treballen, juntament amb els altres problemes derivats del trastorn de lateralitat i la hipotonia, durant la teràpia de lateralització homolateral. El 100 % dels nens acaba el tractament amb èxit sense que sigui necessari fer una teràpia específica de dislèxia.

Cuando la hipercinesia se diagnostica erróneamente como TDAH o dislexia

La confusió entre dislèxia i hipercinèsia també ve donada pel fet que el 70 % dels nens amb hipercinèsia presenten l’encreuament de lateralitat mà-ull. És a dir, són dretans de mà i esquerrans d’ull, o al revés. Aquest encreuament oculomanual provoca problemes de lectoescriptura i, per tant, de rendiment escolar, com també dificultats en la pràctica d’activitats com jugar a tennis. De fet, és contraproduent que realitzin qualsevol esport que impliqui la utilització d’una sola mà/cama i ull, com jugar a futbol. En canvi, sí que els ajuda practicar esports en què hagin d’utilitzar totes dues mans/cames, com l’esquí, l’equitació o nedar per sota de la superfície de l’aigua.

Als nens amb hipercinèsia, l’encreuament oculomanual i la hipotonia els causa matusseria. Per aquest motiu i perquè no juguen bé a futbol, acostumen a aïllar-se dels seus companys durant l’hora del pati: sovint juguen sols o juguen amb nenes a jocs més tranquils. D’altra banda, la seva hiperactivitat fa que sempre estiguin molestant els altres, a classe i a casa: el toquen tot, els cauen les coses, destorben a classe parlant amb el company del costat, etc.

La hipercinèsia afecta la salut emocional de tota la família

Tot el que hem exposat, incloent-hi que no segueixen el ritme de la classe, explica que siguin nens que s’infravaloren i que ho passen francament malament. Aquest malestar és viscut pels pares i es trasllada també a ells. Si la mare és la que passa més temps tenint cura del fill, acaba el dia esgotada després d’haver-lo ajudat amb els deures i, quan el pare arriba a casa, el nerviosisme ja s’ha apoderat de l’ambient. Les escenes tenses a l’hora del sopar són habituals: o hi ha discussions o es posa la tele per no haver d’establir comunicació. Aquests progenitors necessiten ser escoltats, de la mateixa manera que necessiten que se’ls expliqui la causa de les dificultats del seu fill perquè puguin entendre-les i tranquil·litzar-se sabent que la hipercinèsia es cura.

Per desgràcia, i a causa de la confluència de diversos factors, així com fa 40 anys alguns especialistes posaven fàcilment l’etiqueta de «dislèxia» a molts pacients, actualment, quan no se sap com classificar el nen, se li posa la de TDAH. Tot i que és cert que en molts casos fer un diagnòstic és complex a causa de la similitud de la simptomatologia, és fonamental ser molt cauts respecte d’això: dins dels diagnòstics de TDAH hi ha molts casos d’hipercinèsia, un trastorn que, com hem dit abans, generalment és propi d’un quadre de trastorn de lateralitat amb hipotonia. Un diagnòstic erroni porta a una teràpia inadequada, fet que prolonga innecessàriament el trajecte terapèutic i el sofriment. Quan es tracta de la salut de les persones, el temps és essencial.

Si ens vols fer alguna consulta sobre aquest tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el centre. Dedicarem el pròxim article a parlar específicament del TDAH.

Un estudi revela les diferències en el cervell de les persones amb TDAH

Susana Lladó - Lladó Comunicación 27 febrer, 2017 El cervell, El trastorn de lateralitat, TDHA 0

La setmana passada, es va publicar a la revista Lancet Psychiatry l’estudi més ampli fet fins ara sobre el TDAH, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat; un estudi que és fruit de la recerca de metges i neurocientífics d’onze països i que mostra que el cervell d’aquestes persones presenta alteracions significatives en cinc estructures neurològiques; és a dir, que el seu cervell és diferent del de la resta de la població. Així mateix, els investigadors també han observat que la mida del seu cervell és menor que la de la mitjana de la població, cosa que suggereix que el TDAH està relacionat amb la maduració tardana del cervell.

 

Abans d’aquesta recerca, en el cervell de les persones amb TDAH ja s’havien detectat diferències en tres estructures: en el nucli accumbens (implicat en els processos motivacionals, com el de la recompensa), en el nucli caudat (intervé en el processament de les emocions i en les accions dirigides a objectius, entre altres funcions) i en el putamen (aprenentatge i control motor). Ara, aquest nou estudi —coordinat per la Universitat Radboud d’Holanda i en el qual han participat, entre d’altres, científics de l’Hospital del Mar, de la Vall d’Hebron i de la UAB—, assenyala que també n’estan afectats l’amígdala (que té un paper fonamental en les emocions) i l’hipocamp (orientació espacial i memòria). La recerca s’ha dut a terme amb una mostra de 1.713 persones amb TDAH, i ha consistit a analitzar-ne els cervells amb ressonància magnètica i comparar-ne els resultats amb els de 1.529 persones sense TDAH.

 

Un estudio revela que el cerebro de las personas con TDAH es diferente

Segons els investigadors, l’alteració de les cinc àrees citades explica la complexitat del TDAH i el seu efecte en el comportament de les persones que el pateixen. Els responsables de la recerca creuen que la causa d’aquestes alteracions podria ser el retard en la maduració del cervell; però encara no poden explicar per què es produeix aquest retard.

 

Com ja és ben sabut, les persones amb TDAH tenen una gran inquietud motriu (dificultat per estar-se tranquil·les, per romandre assegudes durant molta estona, es mouen constantment amb nerviosisme, etc.), són molt impulsives (responen a les preguntes precipitadament i interrompen les converses), tenen un afany interior, els costa mantenir l’atenció i la concentració (es distreuen fàcilment), i tenen una gran falta de motivació. Tots aquests símptomes tenen conseqüències en la seva vida diària (a casa, a l’escola i en les seves relacions socials) que els provoquen, a més, molta ansietat, baixa autoestima, poca tolerància a la frustració, irritabilitat i una gran sensació de fracàs..

Un estudio revela las diferencias en el cerebro de las personas con TDAH

El TDAH afecta, aproximadament, un 5 % de nens i adolescents i, si no es tracta adequadament, els símptomes perduren en l’edat adulta (sols un terç dels adults millora en madurar el seu cervell). És fonamental, per tant, fer un diagnòstic precís que inclogui, a més dels tests, entrevistes amb el nen i amb la seva família, com també proves que permetin observar directament el comportament del nen. Cal no oblidar que parlem de TDAH quan es donen un conjunt de símptomes determinats, però que aquests mateixos símptomes també són presents en altres tipus de disfuncions o patologies, de manera que un diagnòstic erroni podria comprometre’n la detecció.

 

Al nostre centre, tractem els nens i adolescents amb TDAH focalitzant la teràpia en els aspectes psicomotors (aprenentatge i reeducació); factors que, al seu torn, estan relacionats amb el control de les seves emocions, i les treballem, a més, a través de la seva expressió per mitjà de jocs i activitats manuals. És imprescindible facilitar al nen un espai que no detecti com a “amenaçador”, en el qual pugui expressar la frustració, l’enuig i la ràbia, i en el qual el terapeuta pugui identificar amb ell el que provoca aquestes emocions per elaborar-les des de la confiança. D’altra banda, la comunicació (entrevistes) amb la família i el tutor/professors del pacient també és un aspecte essencial a l’hora d’abordar amb èxit el tractament del TDAH.

Si ens vols fer qualsevol consulta sobre aquest tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre centre.

Fonts:

Las personas con TDAH tienen el cerebro diferente

TDAH: ¿Déficit o falta de atención?

Últims articles

  • El punt d’inflexió en la fina línia entre l’èxit i el fracàs
  • L’organització espacial i temporal en l’aprenentatge de la lectoescriptura
  • Què és procrastinar i la seva relació amb la depressió
  • El cas de l’Andrea: teràpia per a una segona lateralització

Som al Facebook

Consulteu-nos

Adreça: C/ Josep Bertrand, 3. Ático 2º. 08021 Barcelona
Tel.: + 34 932 007 586
Mòbil: +34 610 791 125
Fax: + 34 932 007 611
Email: info@lateralidad.com
  • Lateralitat

Diseño web: ©2020 Lladó Comunicación

Top
Utilizamos cookies para poder ofrecerle la mejor experiencia en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.Estoy de acuerdoNoPolítica de privacidad