El trastorn de lateralitat es va descobrir fa poc més de 50 anys, per la qual cosa per a moltes persones i professionals sanitaris encara és un trastorn força desconegut. Aquest desconeixement provoca que les famílies que tenen un membre amb aquesta patologia acostumin a arribar al centre després d’haver fet un recorregut esgotador i infructuós per diversos logopedes, consultes psiquiàtriques, psicoteràpies i, en nombrosos casos, després d’haver proporcionat al nen o adolescent un excés de classes de reforç o després d’haver-lo canviat d’escola a un nivell pedagògic inferior.

Els nens amb lateralitat heterogènia o creuada es confonen amb nens ganduls i/o amb poques capacitats cognitives, i els joves i adults amb el trastorn acostumen a presentar quadres de depressió, estrès i ansietat perquè pensen erròniament que els seus problemes tenen una causa psicològica o psiquiàtrica. Si la lateralitat no es tracta de manera adequada, els quadres s’agreugen i es deterioren amb el temps.

Dur a terme un test de lateralitat complet ‒mà, ull, cama estàtica, cama dinàmica, motricitat facial, cervicals i oïda‒ amb el diagnòstic precís i ben delimitat de cada cas equival, com acostumen a dir en el centre, a haver fet la meitat de la teràpia de recuperació. Així mateix, el fet de saber finalment la causa de la patologia alleuja moltíssim el neguit acumulat en el pacient i en els altres membres de la família. Un bon estudi és el pas previ per iniciar la teràpia adequada amb cada persona; un tractament que, com a mínim, disminueix el trastorn en un 80 %, i sense recaigudes posteriors.

Després de fer el test de lateralitat per detectar les àrees afectades, el grau d’afectació i la relació entre elles, dissenyem un programa personalitzat d’exercicis (teràpia psicomotora) que el pacient realitza al centre sota la nostra guia i supervisió. Aquests exercicis són específics per estimular les sinapsis: els recorreguts neurofisiològics que activen el lòbul cerebral corresponent a la lateralitat deguda. El programa és dinàmic; és a dir, s’adequa constantment a l’evolució particular de cada pacient.

Sí. El tractament disminueix el trastorn, almenys, en un 80 %, encara que és habitual que s’arribi a una curació propera al 100 %. Com que és un tractament neurofisiològic, no es produeixen recaigudes, i cal ressaltar que, si el pacient decideix ser pare en un futur, no transmetrà el seu problema de lateralitat al fill.

El tractament, que en el nostre centre sempre és personalitzat, resulta efectiu tant en nens i adolescents com en joves, adults i persones de la tercera edat.