DIAGNÒSTIC I TERÀPIA
La importància de detectar el trastorn de lateralitat
El trastorn de lateralitat es va descobrir fa poc més de 50 anys, per la qual cosa per a moltes persones i professionals sanitaris encara és un trastorn força desconegut. Aquest desconeixement provoca que les famílies que tenen un membre amb aquesta patologia acostumin a arribar al centre després d’haver fet un recorregut esgotador i infructuós per diversos logopedes, consultes psiquiàtriques, psicoteràpies i, en nombrosos casos, després d’haver proporcionat al nen o adolescent un excés de classes de reforç o després d’haver-lo canviat d’escola a un nivell pedagògic inferior.
Els nens amb lateralitat heterogènia o creuada es confonen amb nens ganduls i/o amb poques capacitats cognitives, i els joves i adults amb el trastorn acostumen a presentar quadres de depressió, estrès i ansietat perquè pensen erròniament que els seus problemes tenen una causa psicològica o psiquiàtrica. Si la lateralitat no es tracta de manera adequada, els quadres s’agreugen i es deterioren amb el temps.
El test de lateralitat: mig camí fet
Dur a terme un test de lateralitat complet ‒mà, ull, cama estàtica, cama dinàmica, motricitat facial, cervicals i oïda‒ amb el diagnòstic precís i ben delimitat de cada cas equival, com acostumen a dir en el centre, a haver fet la meitat de la teràpia de recuperació. Així mateix, el fet de saber finalment la causa de la patologia alleuja moltíssim el neguit acumulat en el pacient i en els altres membres de la família. Un bon estudi és el pas previ per iniciar la teràpia adequada amb cada persona; un tractament que, com a mínim, disminueix el trastorn en un 80 %, i sense recaigudes posteriors.
En què consisteix la teràpia de lateralitat i psicomotricitat
Després de fer el test de lateralitat per detectar les àrees afectades, el grau d’afectació i la relació entre elles, dissenyem un programa personalitzat d’exercicis (teràpia psicomotora) que el pacient realitza al centre sota la nostra guia i supervisió. Aquests exercicis són específics per estimular les sinapsis: els recorreguts neurofisiològics que activen el lòbul cerebral corresponent a la lateralitat deguda. El programa és dinàmic; és a dir, s’adequa constantment a l’evolució particular de cada pacient.
Es pot curar el trastorn de lateralitat?
Sí. El tractament disminueix el trastorn, almenys, en un 80 %, encara que és habitual que s’arribi a una curació propera al 100 %. Com que és un tractament neurofisiològic, no es produeixen recaigudes, i cal ressaltar que, si el pacient decideix ser pare en un futur, no transmetrà el seu problema de lateralitat al fill.
El tractament, que en el nostre centre sempre és personalitzat, resulta efectiu tant en nens i adolescents com en joves, adults i persones de la tercera edat.
Testimonis dels nostres pacients i els seus familiars
[El tractament] és el millor regal que hem fet [a la nostra filla]

Pares de la Lara (8 anys)
Abans de la teràpia, estava desmotivat, se’m feia molt difícil aprovar cada curs i em tancava a casa perquè ni tan sols em venia de gust veure els amics. Ara, he sortit del forat en què em trobava, em sento més segur de mi mateix i he trobat una feina que m’estimula.

Fran, 23 anys
L’Anna no seguia el ritme de la seva classe, crèiem que hauria de repetir curs i ens estàvem plantejant canviar-la d’escola. A més, era summament introvertida. Després de la teràpia, està molt més integrada des del punt de vista acadèmic, i psicològicament i emocionalment ha fet grans progressos.

Pares de l’Anna (11 anys)
La Maria va començar la teràpia perquè tenia un nivell baix de lectura i escriptura a causa d’un grau intermedi de dislèxia. Havia repetit un curs de primària i patia assetjament escolar. Al centre va treballar la seva autoestima, els inputs negatius externs i les habilitats socials. Ara està cursant un grau mitjà i gaudeix de noves amistats. Està molt contenta i ha après a expressar les seves opinions de manera natural i amb determinació.
.

Pares de la Maria (15 anys)
Em pensava que era beneit i que tot em sortia malament. Des que vaig al centre tot em va millor, els meus pares ja no estan tan preocupats per mi i he acabat el curs amb molt bones notes.

Marc, 11 anys
Vam dur en Marcos a la consulta perquè era extremadament lent a classe, en fer els exàmens, fent els deures de l’escola, etc. Li costava molt concentrar-se i memoritzar el que aprenia. L’evolució ha estat molt positiva i està a punt de començar una carrera universitària.

Pares d’en Marcos (16 anys)
Sóc empresari i patia agrafía, una incapacitat total per poder escriure, a més de serioses dificultats per vocalitzar bé a causa d’una hipertonia facial i cervical. El meu nivell d’estrès era molt alt i vaig patir una depressió. Amb el tractament, m’he recuperat del tot (no hi ha regressions) i he recuperat la meva vida.

Joaquim (48 anys)
Vaig acudir al centre perquè en Pau tenia problemes de coordinació i equilibri, li costava molt entretenir-se amb alguna cosa més de cinc minuts seguits i li havíem de repetir molt les coses perquè ens fes cas. Al centre han treballat la seva concentració i ansietat, a més de la seva lateralitat, i també hem treballat en la meva relació amb ell. L’evolució, en tots aquests aspectes, ha estat molt bona.
.
