El primer dia de teràpia de lateralitat és diferent per a cada nen o adolescent, ja que cada un d’ells té la seva pròpia personalitat i arriba al centre amb unes dificultats i un historial diversos. No obstant això, i independentment de les diferències, en tots aquests pacients, a l’inici, acostumen a donar-se algunes actituds que el terapeuta ha d’anar treballant amb ells per aconseguir el que anomenem un bon transfer: la forma en la qual pacient i terapeuta es relacionen, que funciona com a eina diagnòstica i també de curació.

 

El primer dia de teràpia de lateralitat

És habitual que quan el nen arriba a la primera sessió de la teràpia de lateralitat ho faci presentant alguns prejudicis envers el terapeuta, tot i que encara no el conegui: probablement pensa que un terapeuta és una persona distant, autoritària i allunyada del seu propi món. Cal tenir en compte que, normalment, aquests nens vénen d’un entorn que ha exercit força pressió sobre ells; una pressió amb la qual arriben al centre. Aquests prejudicis solen ser la causa que el nen es mostri desconfiat i a la defensiva, de manera que la primera funció del terapeuta serà treballar el transfer amb ell: esbrinar com se sent el nen en la seva presència i en el grup (quan la teràpia no és individual) i establir una comunicació empàtica amb ell per aconseguir que es desbloquegi.

«El més important és que el nen se senti comprès. Per fer-ho, cal recollir el seu sofriment, encara que en el seu relat no tingui raó, mitjançant l’escolta activa i sense emetre judicis de valor», explica Luis Elías Llorens, terapeuta del nostre centre. «Simultàniament, cal fer-lo partícip del que passa a l’espai de teràpia, integrar-lo en el grup, amb els altres nens, perquè se senti còmode a l’hora d’interactuar. Si el nen no se sent còmode, serà impossible treballar-hi: continuarà mantenint una distància amb el terapeuta que impedirà que expressi justament el que cal resoldre mitjançant la teràpia», prossegueix Elías.

Per tal d’afavorir la integració, abans que un nen comenci la teràpia, el fet es comunica als altres pacients del mateix grup. El dia en què el nen «nou» arriba a la seva primera sessió, els altres es presenten un a un i, normalment, ho fan explicant el que els costa més («A mi em costa concentrar-me i estar-me quiet», «Jo tinc problemes per entendre el que llegeixo», etc.), de tal manera que el nou pacient veu quina és la dinàmica de les presentacions, comprova que no és l’únic que té dificultats i també que «no passa res» per explicitar-les davant els altres. De fet, en cada sessió i durant tot el temps de teràpia, es dediquen els 10-15 primers minuts a compartir el que els preocupa: «De vegades, si, per exemple, un nen arriba a la sessió plorant, li dediquem fins i tot més temps. El nen explicarà què li ha provocat aquell estat, els altres exposaran si han experimentat una situació semblant, com es van sentir, si van solucionar el conflicte, etc.», afegeix Llorens.

Així mateix, el primer dia de teràpia de lateralitat, el terapeuta proposa que siguin els nens els qui triïn l’activitat o l’exercici que volen fer. L’objectiu és que la decisió recaigui en tothom. Com hem explicat en algun altre article, aquí l’important no és que l’activitat sigui la més adequada per treballar les dificultats motores de cada un d’ells (per a això, el terapeuta proposa un altre tipus d’exercicis), sinó que el joc, sigui el que sigui, permetrà revelar els aspectes psicològics a treballar.

Habitualment, el procés del transfer es prolonga durant un mes, aproximadament. Al principi, el nen sols expressa fets descriptius: el que ha menjat, el que ha fet a l’escola, etc. Però una vegada que el transfer s’ha establert adequadament i ja no hi ha por del judici extern, el nen comença a mostrar-se com és, sent que pot ser ell mateix. De la mateixa manera, una vegada que el nen constata que interactua bé amb el grup, també comença a expressar-se dins d’ell sense por.

Si ens vols fer qualsevol consulta sobre aquest tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el centre.