«Sense tenir adquirida l’orientació espacial i l’orientació temporal no és possible l’aprenentatge de la lectoescriptura: totes dues ens permeten entendre i manejar els codis escrits, les lletres i els números»

 

Quina relació tenen l’organització espacial i temporal amb l’aprenentatge de la lectoescriptura?

Sense tenir adquirida l’orientació espacial i l’orientació temporal no és possible l’aprenentatge de la lectoescriptura: totes dues ens permeten entendre i manejar els codis escrits, les lletres i els números.

De quina manera?

Necessitem tenir integrades unes coordenades ben organitzades per orientar els símbols, ja que el significat d’aquests símbols depèn de la forma que tenen i del lloc que ocupen en l’espai i en el temps, seqüencialment. No és el mateix és que , 35 que 53 o dir que avui és dilluns o que és dissabte, per exemple.

Què passa quan aquestes coordenades espacials i temporals no estan integrades?

Quan aprenem a llegir i a escriure, automatitzem aquest aprenentatge; de manera que l’àrea de cervell que intervé en aquestes funcions queda alliberada per adquirir nous coneixements que requereixen atenció i concentració. Això és així perquè el sistema nerviós està jerarquitzat. Quan no hi ha una bona jerarquització de les funcions cerebrals implicades en l’aprenentatge i el desenvolupament de la lectoescriptura, aquesta àrea cerebral se sobrecarrega i es col·lapsa.

Quines en són les repercussions?

Els nens que no han adquirit una bona organització temporal i espacial es dispersen molt i els costa un gran esforç qualsevol aprenentatge. Han de posar molta voluntat i tenacitat en tot perquè el procés no està automatitzat.

Per això quan un ja ha après a conduir pot estar pendent també d’una conversa?

Sí, quan un adult realitza una funció automàtica, l’escorça ja no hi intervé i actua gràcies a les estructures subcorticals, i això deixa l’escorça lliure per a altres funcions o activitats més complexes, com la comprensió. Per contra, quan ens enfrontem a un nou aprenentatge, l’escorça torna a participar-hi activament.

«Sense una bona lateralització costa molt dominar l’organització espacial i temporal, que són les bases que permeten desenvolupar aprenentatges com la lectoescriptura»

 

 

És clar, la jerarquització és fonamental per alliberar les funcions superiors i seguir adquirint coneixements nous

Sí, perquè les funcions superiors són les que s’encarreguen dels aprenentatges més conscients. Com que les xarxes de connexió del sistema nerviós i els nuclis d’integració d’un nen són cada vegada més complexos, aquesta complexitat obliga el sistema nerviós a organitzar-se de manera jerarquitzada per evitar el caos.

Bé, i quin paper hi té la lateralització, en tot aquest procés?

La jerarquització de les funcions cerebrals i la bona comunicació entre els hemisferis cerebrals és possible gràcies al procés de lateralització, entre altres factors.

Per què és tan important?

Durant el procés de lateralització el nen aprèn primer a situar el seu cos en l’espai i a orientar el seu jo i el seu sentir tant en l’espai com en el temps, així com a orientar-se respecte del món exterior. És imprescindible que aquest procés de lateralització es faci correctament perquè després sigui capaç de desenvolupar aprenentatges complexos com la lectura i l’escriptura que requereixen organitzar la informació mitjançant codis gràfics i arbitraris.

La lateralització és la base

Bé, sense una bona lateralització costa molt dominar l’organització espacial i temporal, que són les bases que permeten desenvolupar aprenentatges com la lectoescriptura.

Escriure consisteix a organitzar en l’espai i en el temps

Sí, i perquè hi hagi una bona organització espacial en escriure, aquesta organització espacial ha d’estar incorporada corporalment. Sense una bona organització lateral, el nen no sap si l’escriptura s’ha d’ajustar a un patró d’ordenament dretà o esquerrà.

Què li passa a un nen que no té les referències corporals ben adquirides?

Els desordres dels punts de referència corporal poden ocasionar una velocitat de lectura lenta (encara que no tots els casos són iguals), absència o pobresa de comprensió lectora i confusió entre dreta/esquerra; la qual cosa porta a no comprendre les nocions de desena i centena, a invertir l’ordre de les lletres, a la disgrafia i a símptomes que es poden confondre amb dislèxia o discalcúlia, per exemple.

«A aquests nens els costa molt organitzar un dibuix, representar el que tenen al cap»

 

 

Per què es dona la disgrafia?

Si no saps orientar-te en l’espai costa molt saber fer bé la lletra, copiar-la bé.

En què més afecta la desorganització espacial i temporal?

A aquests nens els costa molt organitzar un dibuix, representar el que tenen al cap.

Per què?

Els costa plantejar la idea, no saben com començar a representar-la, com distribuir els elements en l’espai. I, de vegades, aquests elements són desproporcionats.

¿També en queda afectada l’expressió oral?

Normalment, hi ha una major comprensió de les explicacions verbals que de les escrites, de la mateixa manera que també és millor l’expressió verbal que l’escrita.

Tornem a la qüestió de la dispersió i l’atenció

És important aclarir que abans d’afirmar que un nen presenta un problema primari d’atenció ens hem d’assegurar que aquesta tendència no es degui a un sobreesforç provocat pels motius que he explicat abans. Els nens amb lateralitat creuada, com els seus pares, expressen sovint que tot els costa massa, de seguir el ritme de la classe els suposa un sobreesforç constant i molt més gran que el que fan els altres nens.

«En el desenvolupament psicomotor, primer vindria l’esquema corporal, després la lateralitat i, finalment, l’organització espacial i temporal. Si hi ha una fallada en la primera etapa ja hi ha conseqüències en les altres»

 

 

¿Pots posar un altre exemple de com repercuteix la desorganització espacial i temporal??

L’altre dia estava en teràpia amb un grup de nens. Els vaig posar un exercici de lògica que consistia a ordenar d’una manera determinada pomes de diferents colors. Tots els nens les ordenaven incorrectament un cop i un altre. Jo no entenia què provocava el mateix error en tots fins que em vaig adonar que les estaven ordenant en ordre invers, de dreta a esquerra. Aquests nens tenien 11 anys, una edat en què l’organització temporal i espacial ja hauria d’estar adquirida.

¿Quin és l’ordre en la jerarquització que ens explicaves abans??

En el desenvolupament psicomotor, primer vindria l’esquema corporal, després la lateralitat i, finalment, l’organització espacial i temporal. Si hi ha una fallada en la primera etapa ja hi ha conseqüències en les altres.

Com treballeu aquestes dificultats en teràpia?

Com que per tenir una bona organització espacial es necessita un esquema corporal adquirit, treballem l’esquema corporal movent, per exemple, només una part del cos perquè siguin conscients dels moviments, diferenciïn les diferents parts del cos i aprenguin a saber orientar-se en el seu propi cos. Si ells poden orientar-se en el seu propi cos també sabran orientar-se en l’espai perquè, entre altres raons, el seu cos també està en l’espai.

I la temporalitat?

Un cop tenen adquirida tota la part més espacial, es treballa la temporalitat, que és el més complex, encara que totes dues van molt relacionades i en alguns exercicis les treballem paral·lelament perquè l’una depèn de l’altra.

Com els afecta la desorganització temporal?

En la lectura, la temporalitat afecta, per exemple, quina lletra va primer. En l’escriptura, acostuma a reflectir-se en el fet que comencen a escriure per on no correspon.

I com la treballeu?

Hi ha molts exercicis per a això, encara que han de realitzar-se amb la supervisió d’un terapeuta perquè, com que cada nen té una retenció neurològica diferent, s’han de personalitzar. Treballem molt l’ordenació de vinyetes i fotografies, ja que són exercicis que requereixen entendre el concepte de successió. A més, l’organització temporal també és necessària per entendre les hores, els dies de la setmana, els mesos, les estacions, el concepte de resta…

Per què el concepte de resta?

Si no tinc adquirida la temporalitat no puc entendre «Tenia 3 bolis, me n’han tret 2, quants me’n queden?». No puc establir la relació entre el que tenia i el que tinc perquè no sé quin és el punt de partida temporal.

Quins altres aspectes treballen en teràpia?

Treballen el fet d’ordenar coses en l’espai, els conceptes d’abans i després, d’amunt i avall, que els costa molt, i els de dreta i esquerra. De vegades s’emboliquen molt amb tots aquests conceptes i són nens de 6-7 anys que ja els haurien de tenir adquirits. Una cosa que els presenta normalment força dificultat és descriure el que està a baix i a dalt en una imatge.

Et preguntes com s’ho fan en el seu dia a dia amb tota aquesta confusió

De vegades, resolen les situacions per imitació, però, és clar, els genera molta frustració veure que no són capaços d’entendre i fer el que altres nens entenen i fan amb facilitat. A més, es cansen molt per l’esforç que els suposa, la qual cosa normalment provoca rebuig a l’estudi, a anar a l’escola, etc.

Quins altres exercicis fan a teràpia?

Representar paraules amb el cos, llegir paraules que estan en relleu amb els ulls embenats per integrar la forma de les lletres i orientar-les en l’espai, representar lletres amb plastilina per haver de crear-les del no-res en l’espai (aquest exercici també els va bé per treballar la motricitat fina), cosir les lletres d’una paraula per integrar-ne l’ordre, exercicis que els ajuden a reconèixer la diferència entre lletres que confonen quan estan en minúscula, com la b i la d, etc.