Les funcions cerebrals estan lateralitzades
Com ja sabem, el cervell se subdivideix en dos hemisferis, el dret i l’esquerre, i tots dos hemisferis estan units pel cos callós: un feix de connexions neuronals que els comunica i els coordina. Així mateix, cada hemisferi està especialitzat en funcions i habilitats diferents, i controla els músculs del costat oposat del cervell. Dit d’una altra manera: el nostre cervell està lateralitzat, i aquesta distribució rep el nom de «lateralitat» (llegiu l’article El que necessites saber per entendre què és el trastorn de lateralitat).
Lateralitat homogènia i lateralitat creuada o heterogènia
Segons com es distribueixin les funcions corporals en el nostre cervell (entre els dos hemisferis), utilitzarem preferentment un costat o l’altre del cos (el dret o l’esquerre) per fer les múltiples accions quotidianes: escriure, agafar unes tisores, jugar a futbol, etc. Quan una persona utilitza preferentment el costat dret del seu cos, diem que és dretana; quan, preferentment, fa servir la banda esquerra, diem que és esquerrana (no hi ha la lateralització 100% dretana o esquerrana). Però en tots dos casos (i aquest és el punt important per entendre després què és la lateralitat creuada) la lateralitat és homogènia; és a dir, és la mateixa per a la mà, la cama i el peu dominants, els ulls, les oïdes i les cervicals.
No obstant això, en algunes persones (un 25% de la població), i per causes genètiques, el procés de lateralització (que finalitza, aproximadament, als 5 anys) no es produeix correctament, de manera que no són homolateralment dretanes o esquerranes. Aquesta lateralitat heterogènia l’anomenem lateralitat creuada; un trastorn neurofisiològic que afecta el desenvolupament cognitiu de la persona i li ocasiona molts problemes d’aprenentatge (de lectura, escriptura, orientació espaciotemporal, matemàtiques, raonament, lògica, equilibri, etc.) i, en conseqüència, també un gran patiment emocional.
Un exemple de lateralitat creuada seria el d’una persona que tingués un recorregut sinàptic de braç i mà amb dominància dretana i, en canvi, presentés ull dominant esquerrà, cama estàtica esquerrana, cama dinàmica dretana, oïda esquerrana i cervicals dretanes. En aquest cas, el pacient (nen, adolescent o adult) presentarà dificultats motrius: d’equilibri estàtic, de coordinació locomotora (maldestre, caigudes al carrer, ensopegades freqüents, etc.), disgrafia, mala lletra; en pintar pressionarà molt el llapis i se li cansaran el braç i el canell… Tot aquest quadre motor està associat a lentitud, falta de reflexos, gran dispersió i, per tant, se saltarà línies, s’inventarà paraules o les ometrà en llegir, no retindrà el que ha llegit i això li dificultarà la comprensió lectora. A la consulta, observem sovint adolescents que llegeixen sense entendre el que estan llegint: ho fan de manera mecànica perquè no tenen adquirida l’estructuració espacial i temporal (en un proper article aprofundirem sobre aquest tema).
La importància de fer una teràpia
La lateralitat creuada o heterogènia no es cura sola amb la maduresa física, emocional, psicològica i mental que es va adquirint amb l’edat. Ben al contrari, com més temps passa, més s’agreuja el problema. El primer pas cap a la recuperació és el diagnòstic precoç, que s’ha de fer a partir dels quatre anys i mig o cinc, ja que abans d’aquesta edat, el resultat no es pot considerar fiable.
Tipus de lateralitat creuada i tractament
1. A la consulta, s’observen pacients que presenten una lateralitat creuada pel fet que fan servir la mà dreta quan anteriorment eren esquerrans. És el que definim com a lateralitat contrariada.
En aquest cas, cal fer un test complet de lateralitat de braç, ull, mà, cama estàtica, cama dinàmica i oïda. Si el major percentatge d’aquests grups neuromusculars són dretans, s’haurà de lateralitzar l’homolateral dret; si la majoria són esquerrans, es lateralizará cap a l’esquerra.
2. La lateralitat creuada es pot observar també en pacients que són ambidextres. Per exemple: escriuen i mengen amb la mà dreta, però retallen amb l’esquerra, i tenen més força amb l’esquerra, de manera que juguen a tennis amb aquesta mà.
Aquests casos també requereixen un test complet que ens permetrà definir si cal lateralizar el pacient al costat homolateral dret o esquerre.
3. Una altra forma de lateralitat creuada és la «d’oposició»: el nen esquerrà de 5 anys que, per crisi d’oposició envers el pare, la mare o l’escola, escriu expressament amb l’altra mà. Aquí hi intervenen els factors psicoemocionals i psicosocials del nen.
En aquest cas, si el resultat del test ens diu que requereix teràpia de lateralitat, se’n treballarà l’aspecte neurofisiològic (estimulació de diferents recorreguts d’influxos nerviosos intercel·lulars) i se l’anirà lateralitzant de mica en mica cap al costat homolateral corresponent, sense ometre el suport psicoemocional, familiar i social.
4. El nen que fa servir totes dues mans indistintament: retallar, raspallar-se les dents, etc.
Molts dels pares d’aquests nens creuen que el fet que utilitzin per igual una mà que l’altra és una aptitud, però és un pensament erroni: cal lateralitzar el nen cap a la dreta o l’esquerra d’acord amb el que indiqui el test complet de lateralitat.
En el Centre de Lateralitat i Psicomotricitat Joëlle Guitart estem especialitzats en el diagnòstic i tractament del trastorn de lateralitat. Des del 1970, hem tractat milers de pacients que s’han recuperat, almenys, en un 80% (l’habitual és que s’arribi a una curació propera al 100%), sense presentar regressions posteriors. Si tens dubtes o ens vols consultar un cas, pots posar-te en contacte amb nosaltres.
